La fiscalia demana que es tramiti l’extradició
Manté la petició de presó per a Puigdemont i hi inclou rebel·lió i malversació
Tres jutges hauran de decidir ara si continua el procés
Li busquen residència a Alemanya per facilitar la llibertat provisional
JxCat treballa amb ERC per intentar la investidura de Sànchez
La fiscalia alemanya va demanar ahir la tramitació de l’euroordre contra Carles Puigdemont assumint que es compleixen els requisits legals per fer-ho. La fiscalia general de Schleswig-Holstein va sol·licitar així a l’Audiència Territorial de l’estat federat alemany que avaluï l’extradició del president de la Generalitat pels delictes de rebel·lió i malversació de fons públics. També va reclamar que Puigdemont continuï a la presó perquè considera que hi ha risc de fugida. El president espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que acceptarà la decisió de la justícia alemanya.
Ara, l’admissió a tràmit
El fiscal va rebutjar, però, tramitar l’euroordre per corrupció, segons fonts de la defensa del president de la Generalitat. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena havia marcat la creu d’aquest delicte, que figura en la llista de 32 taxats per directiva europea que permeten una extradició automàtica. No hi haurà, per tant, una extradició exprés.
El pròxim pas és que el tribunal es pronunciï. La sala primera de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, formada per tres jutges, haurà d’estudiar la petició per determinar si, d’entrada, l’extradició sembla o no inadmissible i haurà de decidir igualment si hi ha motius per a l’empresonament preventiu. En declaracions a Efe, un portaveu de l’Audiència Territorial, Jens Bahr, va indicar que la decisió respecte al manteniment a la presó del president es podria prendre en els pròxims dos dies. Va rebutjar, però, preveure terminis orientatius sobre la resolució definitiva d’un procés que podria allargar-se fins a tres mesos. “La decisió d’avui era l’esperada. Hauria estat veritablement excepcional que la fiscalia no admetés ni a tràmit la petició”, va argumentar l’advocat de Puigdemont Jaume Alonso-Cuevillas.
Residència a Alemanya
La defensa de Puigdemont treballarà ara per buscar una residència coneguda del president de la Generalitat a Alemanya, amb l’objectiu de facilitar la decisió perquè el puguin deixar en llibertat provisional dins de l’estat federal mentre es resol el fons de l’euroordre. “Continuen les raons per a la seva detenció per risc de fugida”, va al·legar ahir la fiscalia. A més, Puigdemont va deixar clar que si la justícia alemanya determina que pot sortir de la presó però que ha de quedar-se a l’Estat espanyol, ho farà. “Òbviament no m’escaparé”, va dir en una conversa gravada a la presó de Neumünster amb dos diputats del partit Die Linke, publicada a les xarxes socials . La setmana passada, el tribunal de primera instància que va iniciar els tràmits que requereix el procés judicial també va resoldre provisionalment que hi havia risc de fugida tenint en compte que, quan va ser detingut, Puigdemont viatjava de Finlàndia a Bèlgica, on les condicions podrien ser diferents, i que podria tenir un “incentiu notable” per anar-hi.
En un comunicat, la fiscalia de Schleswig-Holstein va assenyalar que l’acusació de rebel·lió es produeix pel fet de portar a terme un referèndum inconstitucional “malgrat que s’esperaven disturbis violents”. Aquest delicte seria equivalent al d’alta traïció en el Codi Penal alemany, recollit en els articles 81 i 82. Pel que fa a la malversació de fons públics, explica que les autoritats espanyoles l’acusen haver utilitzat diners públics per sufragar les despeses de la consulta, incloent-hi el material electoral i la publicitat institucional. Concretament, es refereix a 1.602.001,57 euros.
La decisió de la fiscalia general de Schleswig-Holstein és similar a la que va prendre en el seu moment la fiscalia belga, després que la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela dictés una euroordre contra Puigdemont i la resta de membres del govern a l’exili. Llavors, però, la fiscalia belga fins i tot va arribar a demanar informació a Lamela sobre com són les presons espanyoles. En aquell cas, la fiscalia va aturar igualment la possibilitat d’una extradició exprés rebutjant l’extradició automàtica per corrupció que figura a la llista de 32 delictes regulats per directiva europea. En aquell cas, finalment, el jutge Llarena va decidir retirar la petició que ja s’avaluava als tribunals belgues, davant del perill que Puigdemont no fos extradit per rebel·lió i, per tant, no es pogués garantir la igualtat en l’“aclariment de les diferents responsabilitats penals” de tots els investigats en la causa de manera unificada.
Mostres de suport
Puigdemont va rebre ahir el suport de desenes de familiars i amics que van viatjar fins a Alemanya. El cercle més íntim de Puigdemont es va reunir a Neümunster, on també hi era la dona del president, Marcela Topor, i li van fer arribar un escrit en què es recull que “la situació és especialment dura per a les famílies dels presos”. També van lloar el “compromís de la comunitat catalana al nord d’Alemanya”.
Nou intent d’investidura
En paral·lel, JxCat treballa amb ERC per tornar a intentar la investidura de Jordi Sànchez en els pròxims dies, després de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU. Fonts coneixedores de les negociacions indiquen que es podria produir aviat un pronunciament del president de la Generalitat en aquest sentit, així com del mateix Sànchez i de Jordi Turull, que va arribar a sotmetre’s a la primera votació abans de tornar a ser empresonat a Estremera per ordre del Suprem.
Destituïda la directora de l’Institut de Seguretat
El ministeri de l’Interior va destituir ahir la fins ara directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Annabel Marcos, per haver traslladat urnes en el seu cotxe per al referèndum de l’1-O a Amposta. El ministeri de Juan Ignacio Zoido va fer pública la destitució recordant que té facultats per fer-ho en aplicació de l’article 155 de la Constitució. La intervenció de l’autonomia li permet assumir les competències del departament d’Interior amb l’objectiu de “garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans de Catalunya” i de “vetllar pel compliment dels principis recollits a la Constitució i l’Estatut”. L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya inclou, en la seva estructura, l’Escola de Policia. Marcos va ser nomenada directora de l’ens el 2016. Abans, va ser diputada de CiU en el Parlament entre el gener del 2011 i el setembre del 2015.
