Política

Rajoy delega la impugnació del vot de Comín en el PP i Cs

Ofereix una treva tàctica i diu ara que la prioritat a Catalunya és “formar govern”

Tots dos grups anuncien recursos al TC contra les delegacions de Puigdemont i el conseller, que ahir es va estrenar

Frenada tàctica. L’endemà d’amenaçar amb això, Mariano Rajoy va fer l’orni ahir sobre la possible impugnació per part del govern espanyol davant del TC de la delegació de vot del conseller Toni Comín –confirmada ahir mateix per la mesa del Parlament, que va desestimar al matí els escrits de reconsideració de Cs, el PSC i el PP–, i va assegurar que la seva prioritat a Catalunya ara mateix és “que hi hagi govern”. I que no l’encapçali el president Puigdemont, evidentment, li va faltar dir. Interrogat tot just pel seu anunci la vigília que els serveis jurídics de l’Estat estudiarien accions legals contra la delegació del vot, Rajoy va esquivar la resposta i, en un petit canvi sobre el guió habitual, va recordar que formar un executiu al país ja és “urgent” perquè això implicaria “obrir una nova etapa de diàleg primer entre catalans i després entre institucions”, així com “el final de l’article 155”.

Fonts de La Moncloa ja havien filtrat abans a Efe que, com va passar fa unes setmanes en aprovar-se la delegació de vot de Puigdemont, i després fins i tot que sortís de la presó de Neumünster, el govern estatal evitarà emprendre cap nou front judicial en aquest afer, i ho deixa en mans del grup del PP català, que ahir, de fet, ja va anunciar un recurs d’empara al TC contra totes dues delegacions. La diferència no és menor: un recurs del govern espanyol suspendria automàticament la mesura en el moment que s’acceptés a tràmit, i per tant faria gairebé impossible la investidura d’un president fins i tot en segona votació, ara possible amb aquests dos vots donada l’abstenció de la CUP. El recurs d’empara d’un partit, en canvi, d’entrada no suspèn res. D’aquí la tàctica: el govern espanyol en realitat vol evitar, amb el suposat gest, posar més bastons a les rodes a la formació d’un govern, tal com implora perquè el PNB li aprovi els pressupostos; sense perjudici, això sí, que més endavant el TC es pugui pronunciar contra les delegacions de vot, a petició dels partits.

Després que el líder català, Xavier García Albiol, ja avancés al matí que “molt probablement” avui anunciarien el recurs, que els serveis jurídics estaven “acabant d’estudiar”, poc després ho confirmava la número 2 al Parlament, Andrea Levy, en un comunicat en què considera que “no hi ha causa justificada per concedir la delegació de vot als dos diputats” i lamenta que la mesa “no sigui un òrgan institucional neutral i es dediqui a defensar les causes i els interessos dels independentistes, vulnerant així els drets de tots els diputats”.

Els populars aniran al TC separats de Cs, que en boca d’Inés Arrimadas ja havien anunciat al mateix hemicicle la presentació d’un altre recurs d’empara contra totes dues delegacions, probablement la setmana vinent, “en desacord que es donin privilegis als que fugen de la justícia”. La líder de Cs retreia, minuts abans en un tuit, la “inacció” del govern estatal, just després que la mesa donés el vistiplau a la delegació de Comín adduint que es troba en la mateixa situació processal que Puigdemont, és a dir, amb una extradició en marxa en mans de la justícia (en el seu cas la belga), que no li permet sortir del país per ser al Parlament.

Comín, que va delegar en el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, es va estrenar com a votant just en el ple d’ahir, que només va validar dos decrets llei signats pel govern espanyol en aplicació del 155, amb la qual cosa va ser la primera sessió de la legislatura en què van poder votar tots 135 diputats. A més dels dos exiliats, també tenen delegat el vot els cinc diputats empresonats: els republicans Oriol Junqueras i Raül Romeva, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de JxCat.

Un nou govern suposa complir la llei i iniciar una etapa de recuperació que tots els catalans desitgen
Mariano Rajoy
president del govern espanyol

LES FRASES

Esgotada ja la via parlamentària i davant la inacció del govern [estatal], presentarem recurs d’empara al TC
Inés Arrimadas
líder de ciutadans

El Parlament valida finalment dos decrets llei del 155

El Parlament va validar ahir dos decrets llei signats, en aplicació del 155, per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. El tràmit es va fer el dia abans que expirés el termini legal de 30 dies hàbils, després que el 5 d’abril els grups independentistes ho retiressin de l’ordre del dia en adduir que ningú del govern –en aquest cas l’espanyol– ho defensaria al faristol com marca el reglament, tot i que després un informe dels lletrats va avalar que no ho fes. Tot i això, els independentistes lamentaven ahir que aquest fet “vulnera el dret dels diputats” a exercir el control parlamentari del govern, i pot generar un precedent perquè tampoc compareguin futurs executius.

El ple, en tot cas, va avalar per unanimitat el decret sobre la recuperació de la part que faltava (el 20,77%) de la paga extra dels funcionaris de la Generalitat del 2012 que es va ajornar per la crisi. JxCat, això sí, recordava ahir que la mesura ja es va pactar amb els sindicats l’agost del 2016, i va denunciar “l’ús polític” que en fa el PP. El PSC va retreure a l’anterior govern que no hi hagi un calendari per al retorn de les pagues del 2013 i el 2014.

Amb l’oposició de la CUP i l’abstenció dels comuns, també es va aprovar el decret llei de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària, que faculta el govern a fer les operacions d’endeutament noves, sense superar els límits del 2017, que calgui per fer front a venciments de deute del 2018. A banda, es van aprovar, amb l’única abstenció de la CUP, els dos informes pendents sobre el pressupost de despeses del Parlament del 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona