La UE ofereix diàleg a Trump
Brussel·les proposa als EUA negociar una “liberalització comercial” i la reforma de l’OMC
El bloc europeu exigeix a canvi a la Casa Blanca l’exempció permanent dels aranzels a l’acer i a l’alumini
Cansat dels girs polítics del president nord-americà, Donald Trump, que posen en perill el comerç europeu, el vell continent allarga la mà al diàleg per intentar evitar una guerra comercial amb els Estats Units. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van anunciar ahir que la Unió Europea està disposada a negociar una “liberalització comercial” entre tots dos socis transatlàntics i una reforma de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a canvi de quedar exempts permanentment dels aranzels nord-americans a l’acer i l’alumini. Un gest de bona voluntat del bloc europeu que va anar acompanyat, però, d’una contraofensiva jurídica per bloquejar l’impacte de les futures sancions nuclears de Washington a les empreses europees que negocien amb Teheran. Una de freda i una de calenta per a Trump. Dues iniciatives que van exposar Tusk i Juncker, el primer fent de policia dolent i recreant-se en les seves crítiques al president dels EUA, mentre que el segon jugava a fer el paper del bo traslladant l’oferta de diàleg.
D’aquí a dues setmanes caduquen les exempcions aranzelàries, el segon cop que la UE s’enfronta a aquesta amenaça per a les seves exportacions d’acer i alumini, i Brussel·les és poc amiga de la imprevisibilitat de Trump.
Ja ho deia Tusk ahir: “El veritable problema geopolític no és quan tens un enemic imprevisible, sinó quan el teu amic més proper és impredictible.” Per això, a banda de renyar Trump i exigir-li menys “capricis” i més “predictibilitat i consistència”, Juncker va llançar una oferta al líder nord-americà per entrar en el terreny de la negociació i frenar la deriva radical i imprevisible de la política exterior dels EUA.
En concret, Brussel·les aposta per entrar en una negociació amb Washington per “liberalitzar el comerç” i reformar el funcionament de l’Organització Mundial del Comerç, l’àrbitre comercial internacional. “Estem disposats a discutir com es pot millorar l’accés recíproc als mercats, especialment per als productes industrials, inclosos els cotxes”, va assegurar Juncker. Una proposta amb una única condició: abaixar la pistola al cap que suposen les exempcions aranzelàries temporals. El bloc europeu es nega a parlar amb aquestes intimidacions per “dignitat” i “decència”, defensava ahir el luxemburguès. Ara Brussel·les passa la pilota a l’altra banda de l’Atlàntic en espera d’una resposta.
Blindar els negocis
Menys benvolents van ser els europeus pel que fa als seus interessos econòmics a l’Iran. Juncker va anunciar que avui mateix el seu executiu començarà a treballar per incloure les sancions econòmiques extraterritorials que els EUA imposin a l’Iran en un mecanisme que impedeix a les empreses europees aplicar determinades penalitzacions. Es tracta de l’anomenat “estatut de bloqueig” creat el 1996 i que fa il·legal per a les companyies de la UE aplicar sancions que un país posi a un altre, com el cas del bloqueig dels EUA a Cuba. La CE espera tenir preparada aquesta mesura abans del dia 6 d’agost, quan s’espera que la Casa Blanca reactivi les sancions contra l’Iran.
Rajoy, el gran absent
Trump va robar protagonisme als Balcans en la seva cimera, però no va ser l’únic. Com ja s’esperava, en la imatge de la trobada va destacar l’absència del president Mariano Rajoy, de tal manera que l’Estat espanyol va ser l’únic dels 28 membres de la UE sense representació a la fotografia oficial amb els sis països balcànics convidats. Gran contrast amb la imatge històrica dels líders serbi i kosovar a Sofia. Malgrat que el conflicte entre els seus països no està resolt i que encara queda un llarg camí a recórrer en el procés de reconciliació, el president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, no va tenir problema en retratar-se amb el seu homòleg de Kosovo, Hashim Thaçi, cadascun a un costat de la cancellera alemanya Angela Merkel. Per a Rajoy, deixar-se veure al costat del president d’un país independitzat unilateralment que l’Estat espanyol no reconeix, hauria estat excessiu.
LES FRASES
Zuckerberg, dimarts a l’Eurocambra
Facebook donarà explicacions sobre les filtracions de dades a la cúpula política de l’Eurocambra, però no als ciutadans europeus. El fundador i conseller delegat de la xarxa social, Mark Zuckerberg, es reunirà el pròxim dimarts a porta tancada amb els líders dels grups polítics del Parlament Europeu, tal com va informar ahir el portaveu d’aquesta institució, Jaume Duch. Així doncs, Zuckerberg compareixerà davant la conferència de presidents de l’Eurocambra per donar la seva versió sobre l’escàndol de les filtracions de dades de Cambridge Analytica. Diversos dirigents europeus van celebrar ahir l’audiència, però van criticar que no sigui pública. Particularment polèmica va ser la piulada de la comissària de Justícia, Vera Jourova, que lamentava aquest fet perquè el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, li va respondre directament a la xarxa social: “No és la teva feina controlar i criticar el Parlament Europeu.”
