A la caça del mil·lennista
REPTE
Les institucions europees volen atreure el vot dels joves, “els grans abstencionistes”, en els comicis del 2019
La majoria dels menors de 25 anys veuen bé el projecte comunitari
El suport juvenil als partits antisistema supera el 60%
La vella Europa posa les seves esperances en la generació del mil·lenni. Espantats per la deriva populista i euroescèptica dels darrers anys, l’establishment europeu dissenya la seva campanya electoral per al 2019 obsessionada amb l’electorat jove.
Segons l’informe de l’eurocambra posterior a l’última cita electoral, “els grans abstencionistes” van ser “els joves d’entre 18 i 24 anys, malgrat ser, precisament, els que tenen un sentiment més positiu envers la Unió Europea”. La papereta dels mil·lennistes es converteix en un vot preuat per als partits tradicionals i europeistes, en unes eleccions que definiran la nova configuració de l’espectre polític europeu.
A Brussel·les, funcionaris i assessors es comencen a trencar el cap per desxifrar la lògica juvenil i trobar la fórmula màgica que atregui aquest votant, que de moment té poca intenció d’acudir a les urnes en els propers comicis, ja que, segons l’última enquesta d’opinió oficial europea, fins al 42% ho veu poc probable.
Si bé un 70% dels menors de 25 anys veuen positiva la UE i són partidaris de prendre més decisions a escala europea, segons l’últim Eurobaròmetre, la seva taxa de participació en les eleccions al Parlament Europeu del 2014 estava per sota del 30%. Per contra, la generació del baby boom vota més, però és més crítica amb les institucions europees. Més del 50% dels majors de 55 anys van votar en els últims comicis, però poc més de la meitat veuen positiu el projecte europeu.
Xarxes i mobilitat
L’acostament a la generació del mil·lenni es tradueix en un reforç de la comunicació a través de xarxes socials de part de la Comissió Europea i en l’ampliació de les polítiques de mobilitat i ocupació entre els joves.
Segons un esborrany de l’estratègia de comunicació del Parlament Europeu filtrat pel diari Politico a finals del 2017, la campanya del 2019 ha de “fer un particular esforç per convèncer aquests segments de la població que veuen favorablement la UE i l’eurocambra però tanmateix no voten”. El text detecta els joves i els estudiants com el “grup objectiu”. Conscients de “l’alta activitat” a les xarxes socials, l’estratègia planteja “analitzar i possiblement comprar” eines específiques digitals per tal d’“animar i alimentar” multiplicadors i suports amb missatges, crides a l’acció i productes editorials. Però el mitjà no és suficient. Les institucions europees també estan apostant per reforçar el missatge apuntant a la preocupació número u d’aquesta generació: l’atur. Per exemple, en l’últim anunci de pressupostos s’incloïa la promesa de duplicar el pressupost del programa Erasmus, que permet a milions d’estudiants cursar estudis fora del seu país, o destinar fons regionals a combatre la desocupació juvenil.
També s’emmarca dins d’aquesta estratègia l’impuls a un pla pilot per pagar, enguany, l’Interrail a 15.000 joves de 18 anys per viatjar a altres països membres i fomentar el sentiment de pertinença a la UE. Tanmateix, segons Paul-Jasper Dittrich, analista del Jacques Delors Institut de Berlín, l’eurocambra s’ha de mantenir “neutral” pel que fa al missatge polític.
Ara bé, aquesta tàctica electoral també presenta incerteses. Si bé Dittrich reconeix que per al Parlament Europeu i els partits no populistes és “important mobilitzar el vot jove contra els partits euroescèptics”, alerta que no és “una estratègia segura” perquè “els patrons de vot demogràfics a la UE són ambigus”. I assenyala que, “en funció del país”, els joves tendeixen a votar desproporcionadament a favor de partits populistes o euroescèptics. De fet, segons l’últim Eurobaròmetre, fins a un 63% dels menors de 25 anys creuen que els partits antisistema poden aportar noves solucions als problemes actuals, mentre que aquesta idea no la comparteixen la major part dels majors de 55 anys.
Atur i terrorisme causen inquietud
Natàlia Segura RaventósQuan falta un any per a les eleccions al Parlament Europeu, que tindran lloc entre el 23 i el 26 de maig, els partits d’arreu del continent comencen a cuinar les propostes polítiques segons les noves inquietuds dels electors.
L’últim estudi d’opinió europeu apuntava clarament dues prioritats que podrien marcar la campanya europea del 2019: el terrorisme i l’alta desocupació entre els joves. Els diversos atacs gihadistes han impactat en la societat europea fins a tal punt que, en cinc anys, el terrorisme ha passat de l’última a la primera posició en el rànquing de preocupacions a la Unió Europea (un 49%).
La tradicional xacra de l’atur juvenil entre els països del sud d’Europa fa que, enguany, la segueixi de prop aquesta preocupació, amb un 48%. A l’Estat espanyol, per exemple, la falta de feina entre el jovent és la principal prioritat amb vista als comicis europeus.
