La CE afavoreix el sud a costa de l’est en la nova assignació de fons europeus
Compensen l’acollida d’immigrants i l’atur juvenil
Espanya veurà incrementades les transferències en un 5%, i Polònia i Hongria continuen líders en el còmput global
Els buròcrates europeus posen en marxa l’enginyeria pressupostària per aguantar el joc d’equilibris entre estats rics i estats pobres i, ara, entre el sud i l’est de la UE. La Comissió Europea va presentar ahir la seva proposta per assignar els fons regionals, la gran bossa de diners del pressupost comunitari juntament amb els destinats a l’agricultura entre el 2021 i el 2027.
El repartiment del pastís dissenyat per la CE comportaria que els països de l’est assumissin les retallades més dures, mentre que el sud d’Europa veuria incrementades les transferències si la proposta tirés endavant. D’aquesta manera, Brussel·les planteja reequilibrar la balança dels fons europeus per compensar estats com ara Itàlia i Grècia –greument afectats per la crisi econòmica, la xacra de l’atur juvenil i l’acollida de refugiats–, en detriment dels països exsoviètics de l’est i del centre d’Europa.
L’Estat espanyol també és un dels grans beneficiats d’aquest canvi. L’executiu de Jean-Claude Juncker va concedir un 5% més de fons regionals a Madrid per al període 2014-2020. Tanmateix, fonts comunitàries asseguren que no poden revelar quants diners correspondran a cada comunitat autònoma perquè la decisió final sobre com es farà el repartiment correspon a La Moncloa. La comissària responsable dels fons de cohesió, Corina Cretu, va defensar ahir que el pressupost no s’ha ajustat a la mida dels estats, sinó analitzant “regió per regió”.
Ara bé, fonts comunitàries indiquen que no poden detallar l’anàlisi d’aquests ajustos segons les unitats regionals i només fan públiques les dades per país. Però Madrid no és l’únic territori que en va sortir ben parat. En plena crisi política italiana, Brussel·les ofereix a les regions més pobres d’Itàlia 8.000 milions d’euros més que abans, i a Grècia, més de 4.000 milions addicionals. Per contra, Polònia i Hongria veuen reduïdes les partides, tot i que continuen sent les grans beneficiàries en el còmput total.
La sortida d’un dels contribuïdors nets més importants de la UE, el Regne Unit, el 2019, comportarà que una de les polítiques de pes del bloc, la de cohesió, registri una retallada del 10%. Ara bé, la tisora no afectarà igual tot el continent, sinó que els països de l’est a partir del 2020 podrien veure reduïts els diners que reben dels seus socis europeus per anivellar-se econòmicament. Per fer-ho, Brussel·les ha canviat les regles del joc i ha introduït nous criteris, com ara l’atur juvenil, l’acollida d’immigrants i el nivell educatiu, per decidir quines quantitats s’adjudiquen a cada territori, mentre que fins ara només comptava el producte interior brut de cada regió.
Fonts comunitàries defensen que, si no s’hagués modificat el mètode de càlcul, “Itàlia, Espanya i Grècia haurien guanyat molt més”, i que ara el criteri del PIB predomina en un 80%, mentre que el 20% restant es calcula d’acord amb els nous criteris. Per contra, alerten que fins a set països (Alemanya, la República Txeca, Eslovàquia, Malta, Estònia i Lituània) haurien perdut el 45% dels seus fons si no s’haguessin tingut en compte els nous criteris.
Oposició de Varsòvia
Amb el llançament d’aquesta proposta, la CE dona el tret de sortida oficial a la batalla entre estats i regions pel suculent pastís dels fons regionals. Una pugna que amenaça de tensar encara més les delicades relacions est-oest i nord-sud. En aquest sentit, el primer ministre polonès ja va sortir ràpidament ahir a alertar que s’oposarà a la proposta de Brussel·les, tot i que la comissària Cretu va recordar que encara “està tot damunt la taula de negociació”. Fonts europees admeten que, a la proposta de la CE, sempre s’hi introdueixen canvis per la pressió dels estats.
