Anticorrupció vol analitzar els àudios de Corinna per valorar si el rei Joan Carles ha comès algun delicte

La Fiscalia Anticorrupció creu que cal analitzar l’autenticitat dels enregistraments de les converses entre l’excomissari José Manuel Villarejo i l’amistançada del rei emèrit Joan Carles, Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per posteriorment valorar si l’anterior monarca ha comès algun delicte quan ja no estava protegit per la seva inviolabilitat.

Fonts d’aquesta fiscalia especialitzada han explicat el seu criteri en relació amb aquests enregistraments, en les quals s’afirma que el pare del rei Felip VI tenia comptes a Suïssa i va cobrar comissions per fer de mitjancer en la licitació del projecte del tren d’alta velocitat (TAV) a la Meca (Aràbia Saudita). Aquests fets podrien ser constitutius de delicte si no han prescrit i Joan Carles els ha comès quan ja no estava a l’empara de la seva inviolabilitat com a cap d’Estat.

El jutge que investiga Villarejo, Diego d’Egea, ha inclòs aquests enregistraments en una peça, la número 5, anomenada Carol, que va obrir la setmana passada arran d’un informe d’Afers Interns de la Policia sobre els àudios, uns fets pels quals l’excomissari, a la presó des de novembre, ha estat interrogats aquest matí pel magistrat.

Segons les fonts, aquests enregistraments amb contingut “d’aparença il·lícita” han de ser ara analitzats per certificar si són autèntics i després s’haurà de determinar si els fets que s’hi apunten són veraços, constitutius de delicte i no estan prescrits.

En la peça Carol s’investiguen, d’una banda, les afirmacions de Corinna sobre les comissions que suposadament hauria cobrat el rei pel TAV a la Meca i els seus comptes a Suïssa, que podrien suposar delictes de suborn internacional i blanqueig de capitals.

Aquests fets afectarien Joan Carles i també a altres persones implicades en les suposades comissions. En el cas del rei emèrit, però, caldria determinar primer hi va incórrer quan encara era monarca i gaudia, per tant, de la protecció judicial que li atorga la Constitució.

En el cas del possible delicte de blanqueig, també s’hauria de veure si el rei emèrit el va poder cometre més enllà de 2014, quan va abdicar i va perdre la inviolabilitat.

Un altre dels aspectes que s’investigarien en aquesta peça és un encàrrec que se li hauria fet a Villarejo durant la reunió enregistrada, que va tenir lloc a Londres i en la qual van participar Corinna i l’expresident de Telefónica José Vilallonga.

Aquest encàrrec per solucionar una crisi l’havia de desenvolupar Villarejo a través del seu entramat societari a l’Estat espanyol i dins de la seva tasca suposadament il·legal d’aconseguir informació confidencial i vendre-la a clients a canvi de milions d’euros.