PER LLOGAR-HI CADIRES
Sense idees? Parla de Catalunya
Encara hi ha articulistes que comenten l’afer dels llaços. A La Opinión de Málaga, Pedro de Silva avisa: “Els que més pateixen són els presos, en veure com, en ple judici, Torra es mor de riure fent empipar els jutges.” A El Progreso, Victoria Lafora rebutja que es pugui parlar d’atac a la llibertat d’expressió i, a La Opinión de Coruña, Jorge Dezcallar descriu una Catalunya tirànica, amb ciutadans que “ara són obligats a suportar aquests llaços”. La premsa també tracta el “malbaratament” del govern –català, per descomptat– en acció exterior i el pla del PP per posar fi al català a l’escola amb un subterfugi.
La conquesta portarà cua
Als grans defensors de les essències pàtries se’ls gira feina. Com si no en tinguessin prou amb els catalans, ara va el president de Mèxic i vol que el rei demani perdó per la conquesta. Aquí tenen vostès una piulada aperitiu. Ara pla.
Un afer intern que ja ha deixat de ser-ho fa molt
Es lamenta l’editorialista que el conflicte català s’expandeixi a Europa a través de França i exigeix a les autoritats espanyoles “moviments internacionals per contrarestar els atacs secessionistes”.
Penitència per a Oriol Junqueras
L’il·lustrador Esteban, a La Razón, fa un acudit amb les provades creences cristianes d’Oriol Junqueras. És poc probable que el Suprem el condemni a una pena tan lleu, però la facècia representa una bona ocasió per recordar com l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, va arribar a dir el 26 de novembre del 2017: “No es pot ser independentista i bon catòlic”, com si fossin dues qüestions que tinguessin quelcom a veure. Scripta manent.
Les urnes perjudiquen la democràcia?
Jesús A. Marcos Carcedo ens adverteix: “La radicalització de la democràcia darrere de la qual amaga la seva coartada l’independentisme [...] perjudica la democràcia realment viable.”
L’independentisme com a nova religió
Higinio Martín afirma que l’independentisme “és una religió civil substitutiva” i per tant cap mesura serà útil. La qüestió necessita “el domini del relat” i llavors es pregunta: “Que hi ha algú?”
