Lukaixenko, acorralat, branda l’amenaça d’una intervenció de l’OTAN
Moscou reitera el suport polític i militar al líder bielorús
Manifestacions opositores multitudinàries en el vuitè dia de protestes contra el frau electoral
Més de 200.000 persones van participar ahir a la Marxa de la Llibertat a la capital bielorussa, Minsk, en el vuitè dia de protestes contra el frau en les eleccions presidencials del 9 d’agost. Manifestacions semblants i també multitudinàries es van celebrar paral·lelament en altres ciutats del país, com ara Hrodna, Barànavitxi i Brest.
A tot arreu, els opositors plantejaven les mateixes exigències: la posada en llibertat immediata de tots els detinguts i presos polítics; la renúncia del president, Aleksandr Lukaixenko, i càstig als responsables de la repressió i tortures policials contra els manifestants, que han deixat almenys dos morts i gairebé 300 ferits i 7.000 detinguts.
Lukaixenko va plantar cara ahir als seus detractors amb un míting massiu a Minsk, paral·lel a les mobilitzacions opositores. El president es va dirigir directament al seu electorat en lloc de contraatacar l’oposició, com fins ara, en reunions amb alts càrrecs del govern.
“Estic aquí com davant Déu. Les eleccions s’han celebrat. No es pot fer cometre un frau del 80%”, va dir, en al·lusió al resultat que li atribueix la comissió electoral i que l’oposició posa en dubte. L’acte, a la plaça de la Independència de Minsk, va aplegar fins a 70.000 persones, segons els mitjans oficials. Molts dels assistents hi van ser traslladats en autobusos des d’altres ciutats, segons es va poder comprovar en imatges difoses a les xarxes socials. “Hem construït un bell país, amb les seves dificultats i imperfeccions. A qui voleu entregar-lo? Si algú vol entregar el país, ni mort ho permetré”, va tronar Lukaixenko, tot rebutjant la possibilitat de repetir les eleccions presidencials, ja que això, va dir, suposaria la “mort de Bielorússia com a estat i com a nació”.
Moscou el vol afeblit
El president bielorús va alertar també sobre l’amenaça d’una intervenció estrangera: “Hi ha tancs i avions a 15 minuts de vol de les nostres fronteres. Les tropes de l’OTAN fan xerricar les erugues [dels tancs] al costat de la nostra porta.” I assenyalant els veïns occidentals: “Lituània, Letònia, Polònia i, lamentablement, la nostra estimada Ucraïna, ens ordenen celebrar noves eleccions. Si ho acceptem, caurem en picat.”
Lukaixenko va arribar al seu míting després d’haver rebut el suport explícit del president de Rússia, Vladímir Putin, en la segona conversa telefònica entre tots dos en 24 hores.
Segons el Kremlin, Putin va manifestar al seu homòleg la disposició de prestar-li l’“ajuda necessària” per resoldre els problemes a Bielorússia d’acord amb els principis del tractat de la Unió Estatal Rússia-Bielorússia i, “si cal, a través de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC)”.
Tot i que Bielorússia podria recórrer a l’OTSC, una aliança político-militar liderada per Moscou només en el cas d’una agressió des de l’exterior, la sola menció d’aquesta possibilitat demostra que Rússia no està disposada a abandonar Lukaixenko.
El president bielorús ha estat sempre un personatge incòmode per al Kremlin però preferible a un líder que sorgeixi d’una revolta popular. Segons el director de la ràdio Eco de Moscou, Aleksei Venedíktov, Rússia necessita Lukaixenko, però un Lukaixenko afeblit, dependent de l’ajuda de Moscou.
