Política

Nova Caledònia es queda a prop de la independència en el segon referèndum

El no a separar-se de França s’imposa amb un resultat molt ajustat

Els independentistes progressen i aspiren a guanyar en una tercera votació el 2022

Els independentistes canacs persisteixen en el seu combat per la independència de Nova Caledònia. El no a separar-se de França va imposar-se, ahir, amb el 53,26% dels vots en aquest arxipèlag del Pacífic, colonitzat el 1853. Ho va fer, però, de manera ajustada, després d’un avenç considerable dels partidaris del sí respecte al primer referèndum, celebrat el 2018. Després d’haver contradit tots els sondejos fa dos anys, els sobiranistes canacs van tornar a viure una “derrota victoriosa” en haver millorat en més de tres punts els seus resultats i haver aconseguit el 46,74% dels sufragis. Això reflecteix una tendència favorable a l’independentisme de cara a una probable tercera votació, el 2022.

“Un tercer referèndum és possible —així ho preveu l’acord de Numea del 1998—”, va confirmar el president francès, Emmanuel Macron, durant un breu discurs televisiu des de l’Elisi. “Ho han de decidir els representants del Congrés [de Nova Caledònia]. L’Estat, fidel a la seva paraula, es manté disposat a organitzar-lo”, hi va afegir el jove dirigent, que havia mantingut un rol molt discret al llarg de la campanya. Per la seva banda, la Unió Caledoniana, formació independentista, va demanar “a cada ciutadà que no es deixi desbordar per les emocions i aculli els resultats en un ambient pacífic”.

La votació va reflectir una clara divisió entre el poble autòcton dels canacs, favorable al sí, i la resta de comunitats (els originaris de la metròpolis francesa i d’altres països asiàtics i oceànics), que aposten pel no. Tanmateix, l’independentisme va progressar en pràcticament totes les localitats d’aquest arxipèlag, situat a més de 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Aquesta dinàmica podria veure’s reforçada de cara a una hipotètica tercera consulta gràcies al fet que “els canacs disposen d’una natalitat més important que els descendents d’europeus”, explica el periodista Joseph Confavreux en el llibre Une décolonisation au présent. Les noves generacions també solen apostar majoritàriament per la independència en veure-hi una solució a les fortes desigualtats socials.

Una de les claus del creixement del vot a favor del sí va ser l’elevada participació, de més del 85%, cinc punts més que fa dos anys. La incidència del coronavirus ha estat gairebé nul·la a Nova Caledònia: menys de 30 positius des del març i cap mort. I això va afavorir que els 180.000 electors es desplacessin de manera massiva a les urnes. De fet, l’aposta dels no independentistes pel nacionalisme francès, que va accentuar la crispació durant la campanya, va resultar contraproduent, en incentivar una mobilització massiva dels canacs. Els autòctons només representen el 40% de la població, però mantenen intacte el seu anhel d’emancipar-se.

LES XIFRES

85,64
electors
de l’arxipèlag francès del Pacífic van desplaçar-se a les urnes en el segon referèndum d’independència.
46,74
per cent
és el percentatge de votants de Nova Caledònia que van apostar ahir per la independència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Joan Pujol, activista independentista de Sabadell

Política

Feijóo anuncia més manifestacions contra l’amnistia després del 12-M

barcelona
guerra a gaza

Israel inicia l’evacuació de Rafah i amenaça amb una “força extrema”

barcelona
ARBÚCIES

La CUP proposa la gestió pública de les plantes embotelladores d’aigua

ARBÚCIES

Referèndum: com, quan i per què

barcelona
Jaume Veray Cama
Cap de llista del PP a la circumscripció de Girona al Parlament el 12-M

“Potser fent eleccions cada mes solucionaríem més coses”

Girona
Estats Units

Protesta i resposta policial als campus

Los Angeles
Laia Estrada i Cañon
Candidata de la CUP a la Presidència de la Generalitat

“Ens juguem que la política es torni a fer des de casa nostra”

Barcelona
crònica

‘Runner’ Illa i el ritme dels socialistes