Política

LLUÍS PUIG

EXCONSELLER DE CULTURA, EXILIAT A BÈLGICA

“La possibilitat que als de l’exili se’ns oblidi sempre hi és”

“Em presento al judici de dijous amb força i energia [...]. Hi ha dies que em llevo al matí pensant-hi, que pot ser desfavorable i que hauré de tornar a Espanya”

“Si això resol la situació de nou persones empresonades, estaré encantadíssim; a nosaltres, però, no ens arribarà”

La crisi amb el PDeCAT l’he viscut com un fracàs personal [...]. Una part del partit volia tancar ‘la carpeta Puigdemont’
Descartats els partits del 155, els qui quedem són els qui ens hauríem d’entendre passades les eleccions del 14-F
Se’n parla molt, de la reforma del Codi Penal, però no he vist cap urgència ni en Sánchez ni en el ministre de Justícia

Aquest dijous, l’exconseller Lluís Puig, que porta més de tres anys a l’exili, tornarà a presentar-se davant la justícia belga. Hi ha la vista per decidir la seva possible extradició a Espanya, després que l’agost passat el tribunal de primera instància rebutgés l’euroordre contra ell i que el fiscal hi presentés recurs. Està tranquil, però no s’està de dir que hi ha dies que es lleva pensant que el cas li pot ser desfavorable i que podria ser extradit. Puig, que es presenta a les primàries de JxCat per ser diputat al Parlament, analitza la situació política a les portes del 14-F.

Després de tres anys a l’exili, com està?
Bé. Amb força i energia. I esperant el judici de dijous vinent al tribunal d’apel·lació sabent que el primer partit el vaig guanyar. Anar-hi amb una primera victòria em fa sentir amb més fortalesa.
Continua pensant que l’exili va ser una bona opció?
I tant. Primer, perquè la meva fidelitat al president Puigdemont segueix intacta. Vaig marxar a l’exili per fidelitat a ell. En segon lloc, però, hi soc per convenciment propi. Vàrem acceptar que aquell octubre del 17 els advocats ens garantien que no seríem extradits abans de noranta dies, i que això ens permetia concórrer a les eleccions del 21-D. I aquells noranta dies s’han convertit en tres anys i uns quants litigis judicials, perquè no hem d’oblidar que vàrem decidir continuar la nostra lluita política. La nostra lluita jurídica és una eina per a la lluita política.
La possible reforma del Codi Penal espanyol o l’indult als presos polítics, fa que canviï la seva perspectiva?
Si hi ha un indult, a nosaltres no ens arribarà. Els que som a l’exili no vàrem ser jutjats i, per tant, no podem ser indultats. Si això resol la situació de nou persones empresonades, estaré encantadíssim; però en quedaran més de dues mil més d’investigades o represaliades. Si els que ara són a la presó surten, el que és evident és que això ajudarà molt en la comunicació amb nosaltres, a tenir un diàleg molt més fluid i fàcil.
Però s’hauran contraposat les dues estratègies?
La possibilitat de l’oblit dels de l’exili sempre hi és. Si se’ns oblida, als de l’exili, potser això voldrà dir que un cert moviment independentista s’ha aturat o s’ha refredat.
Ho tem?
No dic que hi sigui, aquest perill. Aquest és un risc que ja hi era la primavera del 2018. Recordi que Puigdemont estava detingut a Alemanya i que no sabíem com s’acabaria tot plegat. I en algun moment et preguntaves: “Se’n recordaran, que som aquí?” No és que hi hagués cap indici, però sí, en algun moment t’ho preguntaves. La veritat, però, és que no hem parat de rebre suports i mostres de legitimitat.
I continua sent així?
Sortosament, cada cop que hi ha urnes hi ha una manera de validar el suport a l’independentisme. En tres mesos, si les eleccions es poden fer, ho veurem, si el nombre total de vots independentistes s’ha afeblit o ha anat creixent. De moment, sempre ha crescut. I el 14-F confio que continuï creixent.
Què en pensa, de la reforma del Codi Penal i dels indults?
No ho veig com cap gran esperança. Si hi ha una reforma, qui haurà de decidir aquesta rebaixa és el tribunal que els ha condemnat. l el Suprem els pot dir que els rebaixa la pena per sedició però que els apuja la pena per malversació, perquè en la sentència van aplicar el concurs medial de condemnes, i això els permetria fer-ho. Era una condemna política, i per això van fer el concurs medial de condemnes, contradient el que havien fet fins en aquell moment.
N’ha parlat, d’aquesta reforma, amb el diputat d’Unidas Podemos Jaume Asens, que aquests dies ha apressat el govern espanyol a concedir els indults perquè els presos puguin fer campanya electoral?
Ara no. Però sí, temps enrere en vàrem parlar. Entenc que per a ell, representant el grup que representa a Madrid, li seria com una victòria atribuir-se aquesta modificació. Però fa molts mesos que se’n sent a parlar i no s’ha vist cap urgència ni per part del president Sánchez ni pel ministre de Justícia. Tant de bo es faci.
La solució seria una llei d’amnistia, que tothom dona per impossible?
Com que tothom la dona per impossible, és el que hem de demanar.
Dono per fet que farà campanya, perquè ha decidit presentar-se a les primàries de JxCat.
Sí. M’hi presento amb molt de gust. El 21-D vaig sortir escollit i no se’m va deixar delegar el vot. I vaig haver de renunciar a l’escó perquè, si no, no sumàvem la majoria absoluta al Parlament. No se’m deixava connectar amb el Parlament amb una pantalla. Fixi’s uns anys després on som.
Hi ha hagut consellers del govern que han pres possessió telemàticament...
Sí, i tant. I a mi no se’m va deixar intervenir telemàticament.
Podrà exercir de diputat?
Sí. El conseller Comín, per exemple, ho va ser fins al dia que va renunciar per ser eurodiputat. I si abans no et deixaven intervenir per pantalla a les comissions ni votar, ara no hi ha excusa. Ara totes les comissions del Parlament es reuneixen telemàticament. I als plens molts no hi són. Em vaig quedar amb les ganes de poder-ho fer, i per això ara em presento.
S’hagués presentat igualment a primàries, si el presidenciable fos Damià Calvet i no Laura Borràs?
Sí. Els conec a tots dos. I per amistat i respecte a tots dos no em vaig definir. Han fet un procés de primàries molt sa; el que estem fent ara també ho és.
Qui no va optar per ser presidenciable va ser el president Puigdemont, tot i que és a temps de decidir si va a les llistes o no. Hi hauria d’anar?
No n’hi he ni parlat, amb ell, perquè és una decisió que ha de prendre ell. A títol personal, és evident que a mi m’agradaria que anés al capdavant d’una llista, explicant que no prendrà possessió però que dona suport a un projecte polític que hem engegat entre tots. M’agradaria que anés de número u en una llista. Pot no anar-hi? Sí. Perquè Borràs farà un molt bon resultat. Però m’agradaria.
Aquest dijous hi ha una nova vista per la seva extradició. Confia que el tribunal la torni a denegar?
El tribunal de primera instància la va denegar el 7 d’agost passat. Va ser una agradable victòria, perquè va deixar clar que el Suprem no era l’òrgan competent. Si ara el tribunal d’apel·lació, que el formen tres jutges, ens torna a donar la raó, serà fantàstic. M’agradaria que anessin fins i tot més enllà. Que diguessin no només que el Suprem no era competent sinó que es pronunciessin sobre el fons, que no hi ha hagut malversació. I que s’han vulnerat molts drets. No ens van ni deixar personar-nos en la instrucció!
La justícia belga diu que no era competent per demanar-li l’extradició perquè vostè ja no era una persona aforada perquè havia estat destituït per l’article 155. El que diu la justícia belga és que el judici de l’1-O tampoc no tenia cap sentit, perquè els membres del govern que van jutjats ja no eren consellers?
És exactament així. No es pot interpretar de cap més manera. El Suprem no podia apropiar-se d’una causa i fer-ne una causa especial. En tot cas, s’havia de jutjar al tribunal corresponent. És a Catalunya on s’havia de jutjar.
Quan sabrà la sentència?
Espero que el mateix dia 10 se’ns digui en quina data se sabrà. Imagino que serà a principis d’any, la segona quinzena de gener. Al contrari del que passa a la justícia espanyola, se sabrà el dia que marquin. Aquí mai s’ha filtrat res. Ni el dia abans. M’agradaria arribar al 14-F amb una sentència favorable, havent-se descartat l’extradició.
Hi ha una tercera instància?
Hi ha un Tribunal de Cassació, que no revisa la sentència sinó si els procediments s’han fet bé. Si s’han fet bé, no hi ha cap nova vista.
I si la sentència és desfavorable? Està preparat per a una extradició?
Hi penso. Hi ha dies que em llevo al matí pensant-hi. Has de tenir clar què faràs, si és desfavorable. És evident que si perdés el cas hauria de tornar a Espanya i presentar-me al jutjat que em toqués. Sempre he dit, i no diré ara el contrari, que no hem fugit de la justícia. Si conclouen que se’ns ha d’extradir, doncs tornaria. Claríssim. Ho he pensat en més d’una ocasió. És cert que anem guanyant 1 a 0, però en termes futbolístics sempre he sentit a dir que mentre la pilota roda és que hi ha joc, i podem perdre per 3 a 1. Haurem d’enfrontar-nos a la realitat.
Aquest gener el president Puigdemont i els exconsellers Comín i Ponsatí han de comparèixer a la vista pel seu suplicatori. Si la seva sentència és favorable, influiria decisivament en el seu cas, no?
El cercle endimoniat del Suprem és aquest. Si els retiren la immunitat, ells hauran de comparèixer davant d’una justícia belga que, pels mateixos fets, en el meu cas han tombat l’extradició. Aniran al mateix tribunal que jo, amb el mateix jutge i el mateix fiscal, i res fa pensar que hi hagi cap argument diferent.
Els sondejos de les eleccions del 14-F coincideixen a donar una clara victòria a ERC. Interpreta que això és un aval a la política d’acords amb el govern espanyol que estan fent els republicans?
No voldria parlar d’ERC. No em toca. En tot cas, ells diuen que no pactaran amb cap partit del 155. I això exclou el PSC. Jo no m’asseuria en una taula amb el PSC mentre no reneguin del 155. La màxima heroïcitat que va fer el PSC va ser que el president Montilla s’aixequés del Senat a l’hora de votar el 155. Això no és cap actitud valenta en defensa de les llibertats de Catalunya. La meva màxima aspiració és que el 14-F els vots de l’independentisme siguin més. Estarà més dividit que mai? Serà tot molt convuls? Potser sí. Però les enquestes són enquestes. A les enquestes del 2017, nosaltres gairebé desapareixíem, i vàrem quedar com la segona força més votada. Les enquestes poden dir el que vulguin, ara.
Ara, però, sembla que hi ha moltes diferències, entre vostès i ERC.
Moltes. Però no vull parlar d’ERC. Fixi’s que n’hi ha fins i tot amb el PDeCAT. Els quatre diputats del PDeCAT a Madrid ara voten tot diferent dels de JxCat. Si es van presentar amb el programa de JxCat! Sembla que s’hagin alliberat i que ho passessin molt malament, votant el que votaven a JxCat, que és per qui es van presentar. Tan diferents eren? No n’hi sé veure tantes, de diferències. Si de 16.000 milions que marxen de dèficit fiscal, ara han aconseguit que en tornin 2.000, ja només en falten 14.000. No han aconseguit que torni res que no ens pertoqui. I si el que altres han aconseguit és que no s’apliqui el control financer que hi havia arran del 155, quina tristesa, no? Quina tristesa, si això és el que s’ha aconseguit.
Ho viu com un cert fracàs, que no hagin aconseguit que el PDeCAT i JxCat s’entenguessin?
Com un fracàs meu personal. Perquè m’hi trobava molt còmode. Vaig ser conseller pel PDeCAT i vaig marxar a l’exili pel PDeCAT. Ho visc com un fracàs perquè en aquests tres anys d’exili sempre he estat treballant perquè no hi hagués cap escissió. No vol dir que sigui culpa meva, però ho visc com un fracàs. Encara no trobo el perquè. És evident que hi havia una part del partit que volia tancar la carpeta Puigdemont, per dir-ho gràficament. Digui’n l’oblit o digui’n enterrar la carpeta sota un munt de papers. I hi ha qui considera que el mandat de l’1-O i el president Puigdemont continuen essent legítims. Són dues visions.
Això complica l’aritmètica parlamentària futura?
A les enquestes ni hi surten, però si el PDeCAT o el PNC obtenen representació, bé hauran de parlar amb algú. S’hauran d’entendre amb algú. I els veig més amb JxCat que amb el PP, Vox o Ciutadans. Per tant, val més que no prenguem mal durant la campanya. Val més que els ganivets i les espases no volin, metafòricament parlant. Perquè la política també és això: pensar amb qui t’hauràs d’entendre demà passat.
Quins acords intueix, després de les eleccions?
No ho sé. Però si descartem els partits del 155, és amb els que queden que ens hauríem d’entendre.
JxCat faria president Pere Aragonès, en un govern independentista, si ERC és la principal força parlamentària?
N’estic convençut. Suposo que sí. I si quedem nosaltres en segon lloc, ens donaran a nosaltres la presidència del Parlament, no?
Quan Laura Borràs diu que JxCat només pactarà amb partits “nítidament independentistes”, què vol dir? Al·ludeix a ERC?
ERC diu que sí, que és independentista, no? Hauria de respondre-li Borràs, a qui es referia. O a ERC si es va donar per al·ludida. Jo entenc que ho són.
ERC, JxCat i els comuns seria una possibilitat?
Els comuns no van signar el 155. No sé fins on estarien disposats a arribar, en un programa de govern. Però s’hi pot parlar.
Quin mandat tindrà, però, aquest nou govern?
El problema serà si el final de la propera legislatura estarà en mans del resultat democràtic o en mans d’intervencions de jutges. En aquesta darrera legislatura hi ha hagut un munt d’ingerències estrepitoses. Jo mateix vaig haver d’abandonar l’acta de diputat. Ens imaginem una legislatura de quatre anys sense ingerències del govern de Madrid, respectant la sobirania popular? Si és que sí, ens haurem de posar d’acord fins on arribar. Qualsevol pas que sigui avançar en aplicar el mandat de l’1-O serà bo. No hi ha cap altra direcció. Per part meva, fins allà on calgui. Disposat al que calgui. S’ha de ser valent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El Tribunal de l'ONU exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària a la Franja

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona