Ara sí és l’hora general Villarroya: ‘E se chove que chova’

General Villarroya, Miquel Àngel, continuo tenint problemes per poder parlar amb tu personalment, no sé per quina raó serà. Continuaré doncs utilitzant aquest recurs que tan amablement se’m facilita.

Miquel Àngel, tinc entès que la Unidad Militar de Emergencias del Estado Mayor de la Defensa del qual tu n’ets el Cap, té el lema del Res non verba (fets i no paraules). Doncs deixa’m dir-te que tu i els teus no tindreu millor oportunitat de passar als fets i, ara sí, sortir als mitjans i donar la cara.

I no ho dic perquè desautoritzis ras i curt i prenguis mesures davant les declaracions de determinats militars retirats i no retirats i de passada ens expliquis això d’afusellar vint-i-sis milions d’espanyols, que també.

Ni ho dic perquè surtis en defensa de la democràcia, dels drets i de les llibertats i tranquil·litzis la població quan se sent amenaçada per aquestes declaracions, que també.

Ni per explicar-nos quan vàreu cobrar per mobilitzar la “brigada de neteja” a l’aeroport del Prat que, sigui dit de passada, no va servir absolutament per a res, que també.

Ni tampoc perquè ens expliquis les teves experiències com a pilot de Sa Majestat, en les seves sortides “de campamentos” i altres “afers”, que també.

Ho dic, general Villarroya, perquè en les teves aparicions televisives, arran de la pandèmia, et referies a la crisi de la Covid com una “guerra” i, sincerament, no veig que feu absolutament res per guanyar-la. I ara, Miquel Àngel, crec que és la teva, ara és l’hora de ser valent, de donar la cara i de començar a guanyar aquesta “guerra”.

Com? Doncs de moment, anunciant que tu i tots els teus exèrcits renuncieu a la despesa militar d’enguany i mentre duri la crisi de la Covid. O és que la defensa de la pàtria no passa per defensar i protegir als ciutadans? Doncs ara calen sacrificis, i tampoc cal que doneu la vida, però si que anirien molt bé els vostres recursos (bé, ara i sempre), perquè no està el pati per despeses militars inútils, quan tenim metges cobrant 900 euros al mes, autònoms que no veuen la llum al final del túnel i jubilats i treballadors amb pensions insuficients i sous indignes respectivament. Mentre els vostres diners, gastats inútilment en armament i altres despeses militars puguin salvar una vida, no té cap justificació que es destinin a res que no sigui aquesta “guerra”, com tu l’anomenaves fa uns mesos. Miquel Àngel, el que necessitem per guanyar-la són metges i centres hospitalaris, infermeres i materials de protecció, investigadors i centres d’investigació, recursos econòmics per als autònoms que no poden continuar amb la seva activitat, ajudes als treballadors que s’han quedat sense feina i també a les famílies que no poden seguir pagant les hipoteques o els lloguers dels seus habitatges, i això només son alguns exemples.

Miquel Àngel, per començar a posar fil a l’agulla, et proposo que donis un cop d’ull a la infografía «Despesa militar (PGE 2021) vs. despesa en Seguretat humana» que ens facilita el Centre Delas per tal de prendre consciència de la barbaritat que suposa destinar més de 21.000 milions d’euros perquè tu i els teus jugueu a soldadets, més encara tenint en compte la situació d’emergència que estem vivint.

Tal com tenim el panorama, general Villarroya, potser no hi ha frase que resumeixi millor el que heu de fer, que la de l’almirall Méndez Núñez “Mas vale honra sin buques, que buques sin honra”. I en aquesta línia m’atreveixo a suggerir-te, per dignitat, per humanitat, per sensatesa, per honradesa o pel que tu vulguis, fins i tot, si vols, per amor a la teva pàtria, que donis un pas endavant i renunciïs al vostre pressupost, com a mínim en part. Potser així faries honor a un dels lemes de l’exercit de l’aire que segur que coneixes prou per aspera ad astra (a través de les dificultats cap als estels) i com diu un altre dels vostres lemes, concretament el de la Aeròdrom Militar de Santiago E se chove que chova (i si plou que plogui) perquè fins ara, malauradament, l’únic lema al qual sembla que heu estat fidels, és al de la 10a. esquadrilla (FLOAN): Nos ad nostrum (nosaltres a allò nostre). Permete’m dir-te que, amb la que està caient, que vosaltres seguíssiu amb el Nos ad nostrun, seria intolerable.