Atac trumpista al Capitoli

Donald Trump sempre ha jugat amb foc, al límit de tot allò establert, vivint en una tensió constant. És un bomber piròman que ven fum, i s’ha acabat cremant. I, de pas, ha posat els Estats Units en una situació surrealista, inèdita, alarmant, caòtica, amb un assalt al Congrés amb tints de cop d’estat que ell mateix s’ha encarregat d’atiar.

Desenes de milers de fanàtics del president s’havien citat a Washington per a un últim intent de revertir una derrota més que confirmada. Havia de ser una jornada tensa, però burocràtica, cerimonial, i al final va acabar amb tirotejos, tocs de queda, desplegament de tropes per la capital dels Estats Units: imatges esfereïdores que, si no es tractés dels Estats Units, ningú dubtaria de qualificar-ho d’intent d’insurrecció, sedició, i alçament violent.

Era ben sabut que aterrarien a Washington milers de persones encegades per la promesa de Trump que encara era possible revertir el resultat electoral. El president s’havia muntat un acte a mida al davant de la Casa Blanca per continuar atiant les flames, insistint en les falses proclames de frau electoral, defensant teories de la conspiració impossibles.

Les manifestacions de mesos enrere, amb integrants de milícies i grups neofeixistes, havien estat el preludi de tot el que va passar ahir. Desenes de radicals van voler fer justícia a la seva manera, alterar el procés democràtic nord-americà, violar la institucionalitat del canvi de poders: mentre el Congrés començava una sessió que ja es preveia caòtica, de cop els serveis secrets van cancel·lar l’acte, es van emportar el vicepresident Mike Pence de la sala i van exigir a tothom que es resguardés. Res tenia sentit, d’un surrealisme inexplicable.

Desenes de seguidors trumpistes van entrar a l’edifici del Congrés dels Estats Units desafiant i saltant totes les barreres policials i de protecció establertes. Van aparèixer barricades a la seu legislativa, es van sentir trets, gasos lacrimògens. Es van evacuar els congressistes; una dona va resultar ferida crítica per arma de bala, cinc policies van resultar ferits. Els assaltants passejaven gairebé amb tota impunitat pel Congrés, fent-se fotos en llocs sagrats de la democràcia nord-americana.

Una crisi sense precedents que no va tenir la resposta institucional desitjada. Trump, enrocat en el seu egocentrisme i paranoia conspiranoica, callava mentre els congressistes s’havien de posar màscares antigàs, es tiraven a terra per evitar mals majors i els efectius de la policia no podien controlar la turba.

De fet, en un principi, el president sortint dels Estats Units culpava Pence de la situació, per no autoproclamar-se jutge suprem del moment històric, i, de forma inconstitucional, movia fils per declarar vencedor Trump, obviant el vot dels nord-americans de fa més de dos mesos.

“És un intent de cop d’estat”, va comentar el congressista republicà Adam Kinzinger, tancat i barrat a la seva oficina en espera que la policia l’escortés fora de l’edifici. “Això és el que ha causat el president, aquesta insurrecció”, hi va afegir el senador Mitt Romney, excandidat republicà a la presidència contra Barack Obama.

La informació era caòtica. Als rumors i certeses de trets al Capitoli, s’hi afegia la informació d’amenaces de bomba a les seus dels partits demòcrata i republicà, i també al Congrés. Davant la situació excepcional, el president electe, Joe Biden, va sortir a intentar calmar els ànims, tot culpant Trump de la situació: “No és una protesta, és una insurrecció”, va insistir, temorós d’uns fets sense precedents en més de 200 anys d’història dels Estats Units. No va dubtar que s’estava vorejant el delicte de sedició, i va reconèixer la feina titànica que tindrà d’ara endavant per curar l’ànima dels Estats Units i tornar el país a la decència. “Faig una crida a aquesta màfia, que es retiri. Ho he dit en altres contextos: les paraules presidencials importen”, va dir, en un missatge claríssim al president Trump perquè reculés en la seva inacció i, assumint el càrrec, fes front a una crisi provocada únicament per ell i les seves fantasies de reelecció impossible.

Els missatges de Trump no eren suficients i arribaven tard. “Demano a tothom que és al Capitoli que mantingui la calma. No violència! Recordeu, som el partit de la llei i l’ordre. Respecteu la llei i els nostres homes i dones de blau. Gràcies!”, va piular Trump una hora després de l’inici dels actes de violència. Mentrestant, diversos assessors amenaçaven de dimitir si el president sortint no feia passos més ferms, exintegrants del govern li exigien que fos contundent en la condemna sense èxit. Fins després de les paraules de Biden no es va atrevir a demanar als seus seguidors que marxessin a casa en pau, no sense abans insistir que la posició oficial que va haver-hi frau electoral es manté intacta.

L’alcaldessa de Washington es va veure obligada a mobilitzar centenars d’efectius de la Guàrdia Nacional i la policia local, i a declarar un toc de queda excepcional a la ciutat per intentar tranquil·litzar uns carrers que en menys de dues setmanes han de rebre el nou president dels Estats Units.