Cares noves, tics vells

Si un tret ha definit la política catalana en l’última dècada és la capacitat de devorar o convulsar els seus actors, siguin sigles o dirigents. Després del 21-D semblava que s’havia entrat en una etapa més estable, però la tendència s’ha reprès amb vista al 14-F, ja que tots els lideratges s’han anat cremant per raons que van des de la repressió judicial fins a les escissions o les renovacions per decisions personals o mals resultats. Amb això, no repetirà ni un sol dels presidenciables del 2017. És a dir, es dona el fet inèdit que totes les cares són noves, ja que Carlos Carrizosa (Cs, en lloc d’Inés Arrimadas), Laura Borràs (JxCat, per Carles Puigdemont), Pere Aragonès (ERC, en lloc d’Oriol Junqueras), Salvador Illa (PSC, per Miquel Iceta), Jéssica Albiach (CatECP, en lloc de Xavier Domènech), Dolors Sabater (CUP, per Carles Riera) i Alejandro Fernández (PP, per Xavier García Albiol), als quals s’afegeixen líders d’altres noves formacions com Àngels Chacón (PDeCAT), Marta Pascal (PNC) i Laura Ormella (Primàries), debuten com a candidats a la Generalitat.

Cada partit, això sí, ha arribat fins aquí en circumstàncies ben diferents. D’entrada, tots tret del PP i el PSC –que per defecte consideren que el seu cap de llista ja és el secretari general– han celebrat primàries formalment. És clar que, en la pràctica, després totes les direccions s’han reservat certa capacitat de maniobra per introduir correccions, ja sigui movent noms amunt i avall amb l’excusa de fer llistes paritàries o equilibris territorials, però també per colar-hi figures que no s’havien votat inicialment, i que han acabat entrant en un paquet conjunt més difícil de tombar en una votació final, ja sigui un altre cop per la militància o bé per òrgans interns.

Els casos més discutits són els de Cs, JxCat i el PSC. El partit taronja va ser dels primers a fer primàries, el juliol del 2019, i s’hi va imposar Lorena Roldán, amb el 87% dels vots. L’agost del 2020, però, el comitè permanent de Cs anunciava per sorpresa el seu relleu. “Va ser una decisió de consens; es va considerar que el millor per a l’acord que es buscava amb el PP i el PSC era que ella fes un pas al costat, i la direcció va considerar que tenia unes responsabilitats al partit i al Senat que feien que el seu perfil no fos l’adient”, defensa el diputat Nacho Martín Blanco, que assegura que després es va designar Carrizosa “d’acord amb els estatuts” i ho va referendar la comissió de garanties de Cs. “Formalment és impecable”, indica.

JxCat arrencava de zero, i Laura Borràs es va imposar a Damià Calvet en les primàries per ser presidenciable. En unes de posteriors es van triar altres noms per a les llistes, també amb una alta participació, però la direcció es reservava l’opció d’introduir independents i gent d’altres grups abans d’una votació final en què Puigdemont va passar a ser el número 1. “Els que es van sorprendre no s’havien llegit els estatuts; ell és el líder del partit, el president a l’exili, i es presenta per donar suport a la Laura, a petició d’ella i del sentit comú de tots”, addueixen fonts del partit, que subratllen: “Des del primer dia es va dir que el candidat seria escollit en la primera urna, i que ell no ho seria perquè la repressió ho impedeix.”

Al PSC, en canvi, no es van arribar a fer primàries perquè Iceta era l’únic candidat de facto, si bé això va canviar per sorpresa just el dia que l’executiva i el consell nacional havien de complir el tràmit d’aprovar la llista, cosa que van fer per unanimitat... amb Illa al capdavant. “El procés ha estat orgànic, democràtic i 100% transparent; el consens que desperta Illa al partit és espectacular, només cal veure com s’ha rebut”, justifiquen fonts internes, que recorden: “Sempre que el PSC ha fet primàries, s’han respectat, com les últimes entre Iceta i Parlon.”

En el cas d’ERC a la tardor i de CatECP el gener passat, no hi va haver tria perquè es va presentar un sol aspirant, si bé tots dos sí que han fet processos interns per votar la resta de noms de la llista. També al PDeCAT només Chacón va obtenir els avals per presentar-se. “Tenim més tradició que d’altres en primàries; si hi ha alternativa es vota i, si no, no”, justifiquen des d’ERC, mentre reflexionen que, “en general, està bé que qui guanyi sigui el cap de llista”. També els comuns troben “una mica sorprenents” les primàries d’altres partits. “Resta credibilitat si després no en respectes el resultat, veurem si passa factura”, asseveren. “Fer les coses basant-se en les enquestes és complicat; poden canviar molt ràpid”, reflexionen també al PDeCAT, on no se sorprenen que Puigdemont encapçali la llista dels seus exsocis.

La CUP, la força més assembleària, no fa primàries perquè no vol “confrontar candidats”, segons fonts internes. Això sí, l’elaboració de llistes és llarga: les territorials van proposar noms i, arran del pacte amb Guanyem, una comissió va fer una proposta que la militància ha votat en global.