Discurs íntegre del jurament de Joe Biden

“Aquest és el dia d’Amèrica, el dia de la democràcia, un dia d’història i esperança, Amèrica ha tornat a ser posada a prova i s’ha aixecat per afrontar el repte. Avui celebrem la causa de la democràcia, la gent i el seu desig han estat escoltats. Hem après novament que la democràcia és preciosa i fràgil. La democràcia, amics meus, ha prevalgut. Per tant, ara, en aquestes escales on fa uns dies la violència va agitar els fonaments de la capital, ens reunim com una única nació indivisible sota Déu per tirar endavant la transferència pacífica de poders a la manera americana, incansable, optimista, posant la mirada en la nació que volem i hem de ser.

Dono les gràcies als representants dels dos partits per la seva presència. Aquesta és la força de la nostra nació. Com el president Carter, amb qui vaig parlar ahir i des d’aquí saludo per tota la seva vida de servei. Acabo d’agafar un vot sagrat, però la història no depèn només d’alguns de nosaltres, sinó de tots. Nosaltres, la gent que busquem una més perfecta unió, sabem que aquest és un país fantàstic, de bona gent, que després de períodes de guerres i de pau hem arribat ben lluny i encara tenim molt camí per córrer, molta feina per fer en aquest hivern d’adversitats. Tenim molt per arreglar i reconstruir i molt per guanyar. Poca gent en la nostra història ha trobat reptes tan grans com el que estem afrontant ara: un virus que s’ha emportat tantes vides i llocs de treball. El somni de justícia per a tothom és un crit desesperat que ja no es pot fer esperar més. Un crit que no pot ser més desesperat.

Hem d’afrontar al supremacisme blanc i el terrorisme domèstic que amenacen la democràcia. Cal restaurar el cor d’Amèrica amb unitat. Lincoln va escriure: si el meu nom passa ala història serà per aquest acte, tota la meva ànima està posada en això: unir la nostra nació. Demano a tots els americans que se m’uneixin en aquesta causa. Contra tots els enemics: la ràbia, el ressentiment, l’odi, l’extremisme, la violència, la malaltia, la desesperança. Amb unitat podem redreçar la situació, podem superar el virus mortal que ens ataca, recuperar la seguretat social per a tothom, fer que Amèrica torni a ser la força líder al món. Parlar d’unitat pot semblar una mica il·lús, avui en dia, les forces que ens divideixen son profundes i reals, però no son noves. La nostra història ha estat una lluita constant entre l’ideal americà i el racisme, el temor... La batalla és perenne i la victòria mai està assegurada. la Guerra Civil, La gran Depressió, la Guerra Mundial, l’Onze de setembre...en cadascun d’aquests moments suficients de nosaltres s’han reunit per tirar la nació endavant.

La història, la fe, la raó ens han mostrat el camí de la unitat per a tractar-nos no com adversaris sinó com a veïns. Podem unir esforços, tractar-nos amb dignitat i respecte. Sense unitat no hi ha pau, tan sols amargor i fúria. Sense pau i unitat no hi ha nació, tan sols un estat de caos. Si ho fem units us garanteixo que no fracassarem. Mai, mai, mai hem fracassat a Amèrica quan hem anat junts.

Comencem de nou tots i totes, comencem a escoltar-nos i a mirar-nos, a mostrar-nos respecte. La política no ha de ser un intercanvi de foc, cada desacord no ha de ser una causa de guerra total. Hem de rebutjar tot allò que ens porta a la manipulació. Compatriotes, hem de ser diferents, hem de ser millors. Mirem al nostre voltant, estem a l’ombra del Capitoli, seguim endavant, resistint dempeus en aquest escenari on el doctor King va parlar del seu somni, on fa cent vuit anys milers de manifestants van intentar bloquejar dones coratjoses que marxaven en defensa del dret a vot. I avui aquí tenim la primera vice presidenta, no em dieu que les coses no poden canviar.

Sí, aquí estem, dempeus, davant el cementiri d’Arlington on reposen els herois que van donar per a nosaltres el seu darrer alè. Aquí estem dies després que la turba mirés d’aturar el treball de la democràcia. No va passar i mai passarà. Ni avui, ni demà, ni mai. Ni mai. Vull donar les gràcies als que em van donar suport durant la campanya, i a aquells que no ho vareu fer us dic: mireu el meu cor i si encara esteu en desacord, endavant, això és la democràcia. Això és Amèrica, el dret a dissentir en pau. El desacord no ha de portar a la desunió, us ho puc prometre: seré el president de tots els americans i de totes les americanes. Treballarà per a tots aquells que no em van votar igual com per a totes els que sí ho van fer.Tots sabem les qualitats que ens defineixen com americans: la seguretat, la llibertat, la dignitat, el respecte, l’honor i també, sí, la veritat. Aquests dies hem après la dolorosa lliçó que les mentides persegueixen un benefici personal, com a líders tenim la obligació de protegir le nostre país i la veritat. Cal derrotar les mentides.

Entenc que molts ciutadans veuen amb preocupació el futur, ens en sortirem. Hem d’acabar amb aquesta confrontació del vermell contra el blau, del món rural amb l’urbà, dels conservadors amb els lliberals. Podem fer-ho si obrim els nostres cors enlloc d’endurir-los, si mostrem tolerància i humilitat. Com em deia la meva mare, posant-nos encara que sigui un moment en la pell dels altres. La vida ens ensenya: no hi ha res que no pugui fer la fe. Així el nostre país estarà més preparat per al futur, serà més fort. Podrem estar en desacord encara com a patriotes, però la feina que tenim per endavant ens requereix a tots plegats. Deixarem la política de banda i plantarem cara a la pandèmia com un sol país. Com diu la Bíblia: pot ser que aguantem una sola nit si estem sols però al matí ens llevarem junts. Insisteixo, junts.

El món ens mira, mira el que fem tots nosaltres. Aquest és el meu missatge, també més enllà de les nostres fronteres. Amèrica ha estat posada a prova i n’hem sortit reforçats. Repararem les nostres aliances i tornarem a interactuar amb el món per afrontar els reptes d’avui i de demà. Pel poder del nostre exemple. Serem un aliat per al progrés la seguretat i la pau. El meu primer acte com a president és demanar-vos que us uniu a mi en un moment de pregària silenciosa per a recordar les quatre centes mil persones mortes, mares, pares, homes, dones, fills, amics, veïns i treballadors. Sabem qui son i que també haurien de ser aquí.

Afrontem l’atac a la democràcia, afrontem un virus mortífer, una crisi econòmica, els atacs racistes, el deteriorament del clima...ho aguantarem tot. Us prometo que se’ns jutjarà per com ho resolem. Complirem amb les nostres obligacions, farem millors lleis per aconseguir un món millor. Ho farem tots i quan ho fem haurem escrit el gran pròxim capítol de la història dels Estats Units.

Hi ha un vers de l’himne d’Amèrica que destaca, el que parla del llegat als nostres fills i proclama que al final dels nostres dies haurem donat per Amèrica el millor de nosaltres. Si ho fem els nostres fills i els seus fills podran dir que vam complir amb el nostre deure.

Tanco aquest dia com l’he començat, amb un jurament sagrat davant de Déu i de tots vosaltres: us dono la meva paraula que sempre treballaré per a tots, que defensaré la Constitució, la democràcia i Amèrica. I que estaré al vostre servei compromès amb el bé públic per a escriure entre tots una història americana d’esperança, no de temor, d’unitat, no de desunió, de llum, no de foscor, de decència i dignitat, amor i grandesa i bondat. Una història que digui a tots els que han de venir que nosaltres hem respòs: la veritat, la democràcia, l’esperança i la justícia no han mort sinó que han seguit endavant amb força perquè Amèrica s’ha mantingut com un far per al món. Amb aquesta determinació començarem a treballar per al nostre país amb la convicció com a motor. Que Déu beneeixi Amèrica i protegeixi a les nostres tropes. Gràcies Amèrica.”