Política

Solé, inhabilitat un any per “participació activa” en l’1-O

El TSJC sosté que el llavors alcalde d’Agramunt va “promoure” el referèndum suspès pel TC

El conseller avança que presentarà recurs al Suprem

La fiscalia ha presentat recurs contra l’absolució de l’alcaldessa de Roses per l’1-O

El món municipal rep la primera estocada judicial per la seva implicació en la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre del 2017, suspès pel Tribunal Constitucional (TC). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé (ERC), a un any d’inhabilitació per a càrrec públic i a pagar una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència greu “en facilitar” el referèndum de l’1-O a Agramunt quan era alcalde d’aquest municipi. El fiscal demanava per al republicà un any i mig d’inhabilitació per a càrrec públic.

El conseller Solé ja va avançar ahir que presentarà recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem contra la condemna i que fins que no sigui ferma es mantindrà en les seves funcions al departament. “No renunciarem a cap de les vies per defensar-nos davant una sentència injusta, i seguirem al capdavant de les nostres responsabilitats, perquè el país té necessitats urgents”, va assegurar ahir Solé en una declaració institucional des del Palau de la Generalitat, acompanyat de la resta de membres del govern d’ERC i Junts.

Actualment, hi ha una desena d’alcaldes i exalcaldes investigats o pendents de judici pel delicte de desobediència per la seva col·laboració per dur a terme l’1-O, bàsicament per la cessió de locals per a la votació. A més, la fiscalia de Girona ha informat a El Punt Avui que ha presentat un recurs d’apel·lació, a l’Audiència de Girona, contra l’absolució de l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan (Junts), el primer càrrec municipal (a més de l’exregidor Jordi Pesarrodona) jutjat per l’1-O, que el desembre passat va ser absolta per una jutgessa de Figueres en considerar que no havia comès el delicte de desobediència per omissió.

En la resolució, difosa ahir, el tribunal –format pels magistrats Jesús María Barrientos, Maria Eugènia Alegret i Carlos Ramos, el ponent– és força crític amb Solé, i qualifica la seva conducta d’“inobedient, contumaç i persistent, i obertament oposada a les prescripcions del TC”. Qualificatius ja usats pel TSJC en la condemna de l’expresident Torra, així com de l’anterior mesa del Parlament.

El tribunal retreu al conseller el fet d’haver signat un decret d’alcaldia en què donava suport al govern en l’aprovació de la llei del referèndum, tot i que no implicava cap acció executiva com la cessió de locals. El TSJC assenyala que aquell mateix 7 de setembre del 2017 el TC ja havia suspès la llei a través d’una providència en què ordenava “impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa per “violentar”, segons el magistrat Ramos, la suspensió del referèndum.

La fiscalia superior de Catalunya va fer arxivar força causes contra alcaldes en considerar que aquest decret en suport de l’1-O, enviat per l’associació de municipis als consistoris, era una manifestació política i calia buscar una acció concreta com ara la cessió de locals per a la jornada electoral per poder imputar un delicte de desobediència als batlles. “Solé, a més de no anul·lar o de deixar sense efecte el decret d’alcaldia, va desenvolupar una activa participació en la promoció, en l’organització i en la celebració del referèndum il·legal a Agramunt”, sosté el jutge Ramos. El decret d’alcaldia és del 7 de setembre i Solé va rebre la notificació del TC de no actuar cinc dies després, el 12 de setembre. No obstant això, el tribunal exposa que la delegació del govern espanyol a Catalunya, el 8 de setembre, ja va enviar un correu electrònic a tots els alcaldes catalans en què els transmetia el seu requeriment “d’impedir” accions per facilitar la celebració de l’1-O. A més, sosté que Solé en aquella època era diputat al Parlament i va aprovar les lleis de desconnexió, el 6 i 7 de setembre, i sabia l’ordre de suspensió del TC i les dues següents.

El magistrat ponent hi afegeix que el mateix dia del referèndum Solé “va tenir una participació activa i decidida en el desenvolupament, i bon fi, presentant-se des del primer moment” en el local municipal cedit, el CEIP Macià-Companys, per a la votació, i “assumint de forma intermitent durant tota la jornada responsabilitats logístiques de suport i d’assistència als organitzadors”. Hi detalla que “els va donar notícies que li arribaven a ell des d’altres ajuntaments de la comarca de l’Urgell sobre on eren les forces i cossos de seguretat”, i que “va col·laborar decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d’amagar les urnes amb els vots i la documentació compromesa o, finalment, la d’avançar l’hora del tancament de la votació, davant la possibilitat que es presentessin a la localitat les forces de seguretat per complir el mandat judicial d’impedir-la”, segons els fets provats recollits en la sentència.

Pel TSJC, tot i la documentació aportada a darrera hora, els fets van ser “assumits i reconeguts” pel mateix conseller Solé en el judici, malgrat que la seva defensa els va donar una “significació diferent”, en manifestar que hi va actuar com a alcalde per “preservar l’ordre públic”, segons va expressar el seu advocat. Pel TSJC “l’al·legada preocupació de l’acusat per la seguretat pública no és en absolut incompatible amb l’ànim propi del delicte de desobediència a la resolució del TC”.

La fiscalia va aportar el testimoni de dos periodistes de la revista d’Agramunt, Sió, i exemplars d’aquesta publicació en què hi ha dues cròniques. La primera sobre un acte polític, el 25 de setembre del 2017, organitzat per l’entitat Esquerra Independentista; pel que fa a aquest acte el TSJC, fins i tot, retreu al llavors alcalde que hi participés com a batlle i diputat al Parlament, i “obertament va animar els oients a anar a votar l’1-O”. Pel TSJC, aquest acte no encaixa amb la llibertat d’expressió. I en la segona crònica es relata tot el que va fer l’alcalde l’1-O i les seves visites al local de votació, com va admetre.

Local de votació

Pel que fa a la manca d’una ordre concreta de l’alcalde en la cessió del local per anar a votar l’1-O, pel TSJC no és necessària ja que considera que en el decret d’alcaldia expressava que es “complirien les previsions” marcades en la carta que el president i el vicepresident de la Generalitat van enviar als alcaldes i alcaldesses de Catalunya perquè en cedissin. El magistrat Ramos qualifica de “previnguda subtilesa” el redactat del decret d’alcaldia –com els d’altres centenars d’alcaldies–, escrit promogut per l’associació de municipis, ja que pel tribunal l’únic mandat que tenien els ajuntaments amb la llei del referèndum era la cessió de locals. Especialment, afegeix que “l’administració electoral”, és a dir la Sindicatura Electoral, que havia de vetllar pels locals, “mai va estar operativa”.

Per tot això, el TSJC considera que el llavors alcalde d’Agramunt va cometre el delicte de desobediència perquè va rebre una notificació per no actuar, era càrrec públic i el seu comportament va ser proactiu l’1-O.

D’altra banda, en la resolució s’exposa que la inhabilitació per a càrrec públic es limita a l’àmbit de la política i no afecta la seva professió de funcionari com a professor de secundària, tal com va demanar la seva defensa que la fiscalia aclarís, i el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va limitar la inhabilitació per a càrrecs polítics.

LES REACCIONS

Insisteixen en la repressió i en la venjança, però els tornarem a derrotar a les urnes
Pere Aragonès
vicepresident del govern

LES FRASES

Aquesta condemna injusta no fa res més que confirmar que la repressió de l’Estat continua intacta
Carles Puigdemont
expresident de la generalitat
La justícia espanyola no pot decidir qui és o no és president o qui és o no és conseller de la Generalitat
Laura Borràs
candidata de jxcat
La sentència té una clara intencionalitat política de seguir interferint en les eleccions catalanes
Marta Vilalta
Secretària general adjunta d’erc
No renunciarem a cap de les vies per defensar-nos davant una sentència injusta
Bernat Solé
conseller d’Acció exterior
La conducta inobedient de Solé es pot qualificar de contumaç i persistent i oposada al TC
Carlos Ramos
ponent de la sentència del TSJC
Fan el que volen, com volen i contra qui volen. Inhabilitar un alcalde per l’1-O és barbàrie
Quim Torra
expresident de la generalitat
A cop de sentència no posaran fi a les aspiracions democràtiques de la majoria
Roger Torrent
president del parlament
L’1-O vam rebre un encàrrec, posar les urnes i votar. El Bernat Solé i tants altres no van dubtar
Oriol Junqueras
exvicepresident del govern
En aquest país la repressió no s’atura i es pensen que es pot decidir tot a cop de sentència
Meritxell Budó
consellera de la presidència
Aquesta sentència inhabilita Solé per pilotar una cosa tan important com són unes eleccions
Carlos Carrizosa
president del grup de ciutadans
No es pot formar part d’un estat on són els jutges i els fiscals qui escullen els consellers
Marcel Mauri
vicepresident d’òmnium
L’Estat espanyol necessitava un alcalde inhabilitat per poder fer por al món municipal
Elisenda Paluzie
vicepresidenta de l’anc
La millor resposta que pot donar l’independentisme és a les urnes el dia de les eleccions
Jordi Turull
exconseller de la presidència

Suport de l’independentisme

redacció

La reacció dels partits i entitats independentistes a la inhabilitació de Solé va ser obertament de denúncia contra el que consideren l’enèsim exemple d’acte de repressió contra el moviment. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, va parlar explícitament de “venjança”, alhora que va lamentar una decisió que “interfereix” en l’organització de les properes eleccions al Parlament i la “condiciona”. Vilalta també va avançar que recorreran contra la resolució, però que això no impedirà que Solé pugui ser “elegible” a les llistes dels republicans, on era candidat per la circumscripció de Lleida. Per part de JxCat, la seva candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, va manifestar que “la condemna a Solé no és cap novetat, sinó la constatació que l’Estat vol inhabilitar la democràcia a Catalunya”, una circumstància que, segons el seu parer, és ben patent des de l’1 d’octubre del 2017, dia des del qual el país viu “un 155 permanent”. Per part de la CUP, Eulàlia Reguant va fer esment, a través d’una piulada, de les reiterades estocades judicials que ha sofert l’independentisme en els darrers temps. “Presidents, eleccions, consellers. La funcionalitat del TSJC”, va ser la reflexió que va deixar apuntada la també número 3 de la candidatura dels anticapitalistes. Els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra també van voler expressar el seu suport a l’encara conseller. A través de dos respectius missatges a les xarxes socials, el primer va subratllar que “han passat més de tres anys des del referèndum i l’Estat continua reprimint, sense fre”, mentre que Torra va proclamar que l’única manera “de deixar enrere aquest Estat venjatiu i demofòbic és amb la República catalana”. Des de les entitats, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va advertir que resolucions com la del TSJC certifiquen que “la repressió no s’atura” i, davant d’això, va subratllar que “no es pot formar part d’un Estat on són els jutges i fiscals els qui escullen els consellers”. Al seu torn, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va instar el sobiranisme a utilitzar “la seva repressió com un bumerang que acabi condemnant l’Estat als tribunals internacionals i reforçant la causa”. Finalment, des de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) van recordar que Solé es converteix en el primer alcalde inhabilitat pel referèndum del 2017, i van denunciar la “persecució” que pateixen electes locals per l’expressió d’idees polítiques “totalment legítimes en una democràcia consolidada” i la “instrumentalització de la justícia per a finalitats polítiques”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona