Política

Biden engega la presidència amb una activitat frenètica

El nou president nord-americà comença el seu mandat signant una munió de decrets per desfer el llegat de Trump

El govern fixa com a prioritat la lluita contra la Covid-19 i els Estats Units tornen a l’OMS

L’administració capgirarà els plans de Trump en immigració

No hi ha temps per a la ressaca als Estats Units de Joe Biden. Hi ha massa coses per arreglar, massa reptes a afrontar, i la nova administració nord-americana té les prioritats clares. La més urgent: la pandèmia de coronavirus, tema que va ser central en el primer dia sencer del nou govern al capdavant dels EUA.

No és cap novetat que la principal prioritat de Biden com a líder dels EUA és controlar el coronavirus, aplicar una estratègia clara que ha mancat durant els últims mesos i que ha provocat que el país lideri el planeta en nombre de morts per la Covid-19: més de 406.000 víctimes, i la previsió que a finals d’abril se superin els 560.000.

“El tema que el manté despert cada dia és centrar-se a tenir la pandèmia sota control”, va dir la portaveu presidencial, Jen Psaki, en la primera trobada amb la premsa. Dit i fet: ahir Biden va signar una desena de directives i decrets per posar-se a fer feina. “No podem perdre ni un segon –va dir Biden– i és per això que signaré accions executives per estendre els tests, administrar vacunes i reobrir de manera segura escoles i empreses.”

Biden vol passar a l’ofensiva, distanciant-se d’una administració precedent que s’ha descobert que no tenia un pla de vacunació concret, que va mentir sobre l’emmagatzematge de dosis de vacunes que tenia reservades, i que no va saber donar resposta a la crisi. El nou govern hereta una posició “pitjor de l’esperada”, segons va explicar Jeff Zients, el coordinador de la resposta de la Casa Blanca a la Covid-19.

L’equip del president Biden arriba amb els deures fets, amb un pla de més de 200 pàgines. Entre les accions més importants anunciades ahir, l’extensió de la capacitat per fer tests, el reemborsament amb fons federals als estats de les despeses i la distribució de material de protecció a escoles per afavorir-ne l’obertura. A tot això, cal afegir-hi l’impuls del nou president a un nou paquet d’estímul que ja és al Congrés.

En l’àmbit global, destaca el retorn dels EUA a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb la novetat que, a més, s’incorpora a la iniciativa Covax per repartir vacunes a països subdesenvolupats.

La delegació nord-americana la comandarà Anthony Fauci, l’epidemiòleg estel·lar del país, que ha decidit acceptar més responsabilitats i tornar a primera línia amb l’administració Biden, després de quedar en un segon pla en les últimes batzegades del govern anterior.

La feina acumulada és tan alarmant que Biden va dedicar part del vespre després de jurar el càrrec a signar disset decrets per desfer algunes de les polítiques més polèmiques del trumpisme: va aprovar el retorn dels EUA als Acords de París, aturar el finançament de mur a la frontera amb Mèxic, establir un mandat federal d’ús de mascaretes, apostar per polítiques d’equitat racial i la fi del vet de viatge des de països de majoria musulmana.

Altres branques de govern tampoc van quedar de braços plegats. Desfer el llegat de Trump és en gran manera desfer-se de la retòrica antiimmigració, i per això el departament encarregat de les polítiques migratòries s’ha afanyat a posar-se a la feina, amb una moratòria de cent dies de la majoria de les deportacions d’indocumentats, una reavaluació de la tasca de la policia migratòria i la suspensió de nous sol·licitants d’un polèmic programa d’asil que retornava els refugiats a Mèxic sense cap garantia humanitària.

L’equip de Biden s’ha proposat dedicar cada dia a un bloc temàtic prioritari del nou govern. Avui i dilluns serà el torn de mesures econòmiques; dimarts, sobre igualtat i equitat social; dimecres, sobre el clima; dijous, sobre el sistema sanitari, i divendres, les grans mesures sobre immigració. El mes de febrer, com a mínim als inicis, serà per confirmar el retorn de la diplomàcia internacional, la reactivació del diàleg multilateral i el refermament d’aliances. En aquest àmbit, dos temes són urgents: l’anàlisi del retorn al pacte nuclear amb l’Iran i la renovació del tractat de control d’armament amb Rússia, que caduca el 5 de febrer i sobre el qual s’ha filtrat que Biden busca una renovació per a cinc anys més.

LES XIFRES

200
pàgines
té el pla inicial de l’equip de Joe Biden per fer front a la pandèmia de coronavirus.
5
anys
més vol renovar el nou govern el tractat de control d’armament amb Rússia que caduca el 5 de febrer.

Primera confirmació del gabinet

A poc a poc, la nova administració va agafant forma. El Senat ha confirmat Avril Haines com nova directora nacional d’intel·ligència per un ampli marge i amb gairebé consens bipartidista, primera integrant del govern aprovada per la cambra alta. Les audiències per interrogar els nominats van continuar ahir, i s’espera que el ritme de confirmacions s’acceleri.

Tot i que l’atenció d’aquests primers dies està centrada en el canvi a la Casa Blanca, les novetats al Capitoli són substancials, començant pel fet que des d’ahir els demòcrates controlen el Senat, un canvi de majories important per al marge de maniobra del govern Biden.

Un Senat que està en espera de l’inici del judici polític a Trump, un procés que podria començar ben aviat: alguns mitjans nord-americans asseguraven que el Senat podria rebre l’article d’impeachment avui mateix, deixant via lliure perquè la segona part del procés comenci la setmana vinent. Hi ha un factor que podria endarrerir-lo: l’entorn de Trump està demanant temps per trobar algú que vulgui defensar l’expresident.

El que sí que queda clar és que hi haurà judici per a l’impeachment i que és probable que sigui exprés, de només tres dies.

Veus conservadores apuntaven que continuar amb el judici polític no era el millor per garantir la “unitat” que tant va pregonar Biden en el seu discurs inaugural. “El fet és que el president dels EUA va cometre un acte d’incitació a la insurrecció”, va rebatre la presidenta de la Cambra de Representants, la demòcrata Nancy Pelosi. “No crec que sigui gaire unificador dir que ens n’oblidem i tirem endavant; així no és com ens unim”, va sentenciar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona