Biden prem l’accelerador

El consell editorial del New York Times va enviar dijous un missatge per al president Joe Biden: “Afluixa en les accions executives, Joe.” Reconeixia el “moviment agressiu” per girar full de l’era Trump, però li recomanava reduir la velocitat d’acció: una cosa és no permetre que la seva agenda sigui “ostatge” de la realitat d’un país polaritzat, i l’altra que només signi decrets i no treballi amb el Congrés.

L’advertència o insinuació d’unilateralisme del Times va ser molt mal rebuda a la Casa Blanca. La portaveu Jen Psaki va recordar que un dels punts fonamentals de Biden com a candidat era que aplicaria accions “immediates” per fer front a totes les crisis heretades de l’administració anterior, i desfer tan de pressa com pogués “polítiques i accions perjudicials, doloroses i sovint immorals” de Trump.

Dit i fet. Biden, en els primers deu dies de mandat, ha signat 42 ordres executives, memoràndums i proclames: una xifra rècord. En el darrer mig segle, cap president ha utilitzat tant el poder executiu per marcar agenda en tan poc temps: en dos dies Biden va signar el doble de decrets que Obama en cent dies. Trump, en els seus primers tres mesos en tenia una trentena; xifra que Biden va superar en quatre dies al càrrec.

La febre d’acció de Biden és un contrast antagònic amb el malnom que va posar-li Trump: Joe l’adormit. El nou president dels EUA té pressa per impulsar totes les accions que creu que necessita el país: la primera imatge de Biden al Despatx Oval, el vespre del dia de la investidura, va ser amb una pila de disset decrets sobre l’escriptori.

“Ha estat una setmana ocupada, i he signat ordres executives per abordar la Covid-19, les crisis econòmica i climàtica, i també per avançar en l’equitat racial”, va dir Biden dijous passat des del despatx oval. El llistat es fa interminable: ha reimpulsat la reforma sanitària d’Obama, ha aplicat una moratòria a la majoria de deportacions, ha obligat a dur mascareta en edificis federals, ha posat fi als contractes amb presons privades, ha revertit la prohibició de servir a l’exèrcit dels transgènere, i ha impulsat polítiques per l’equitat racial.

El motiu del bolígraf frenètic no és només avançar per resoldre problemes: també utilitza el poder de la tinta per “desfer el mal que ha fet Trump”, en paraules del mandatari. Concretament un terç de les signatures han servit per revertir decisions de Trump: aquí entrarien el retorn al multilateralisme (els Acords del Clima de París, l’OMS), el fre a la construcció del mur a la frontera amb Mèxic, la cancel·lació d’un oleoducte des del Canadà, o la fi del vet migratori a països de majoria musulmana.

No només ha fulminat coses de Trump amb el bolígraf, també amb el telèfon: ha tingut temps per començar la roda de trucades a líders mundials per restablir aliances internacionals.

Biden tenia les prioritats clares: coronavirus, economia, medi ambient, igualtat, sistema sanitari. I encara queda feina al calaix: aquest dimarts serà el moment del gran paquet d’immigració, amb la creació d’un equip per reunificar les famílies separades a la frontera i canvis en les polítiques d’asil i d’acollida de refugiats.

Per a Biden, moltes d’aquestes accions presidencials són primers passos per marcar territori, però és conscient que no és el final del camí. Sap –i ell n’és l’exemple– que governar a còpia de decrets és el preludi perquè el successor, si és del partit contrari, dediqui els primers dies a estripar-los.

Tanta hiperactivitat en forma d’ordres executives respon també a la necessitat de donar resposta a les crisis actuals sense esperar que actuï el Congrés, òrgan inoperatiu, dividit i polaritzat. Els republicans han aprofitat per acusar Biden de no complir la promesa de buscar consensos, i desfer la promesa més forta que va fer a la investidura: ser un president de la unitat.

L’efervescència en la signatura d’ordres executives, normatives i proclames presidencials contrasta amb els entrebancs i lentitud a l’hora d’acoblar el gabinet que l’acompanyarà. Ara com ara, Biden només té quatre membres del seu gabinet confirmat: els secretaris d’estat, Defensa i Tresor, i la directora nacional d’intel·ligència. La xifra és exactament la mateixa que tenia Trump a principis de febrer, i un contrast enorme amb tots els predecessors: Obama en tenia dotze, Bush fill quinze, i Clinton va començar el mes amb disset alts càrrecs aprovats pel Senat.

Els obstacles dels nominats Biden tenen a veure amb les limitacions per la pandèmia i l’obstrucció política. La Casa Blanca espera que, en aquesta setmana abans de l’inici de l’impeachment, tot s’acceleri: per demà s’espera l’aprovació del secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas. D’altres, com Merrick Garland, l’escollit per a fiscal general, no té data ni per posar-se davant el comitè judicial.