La disputa entre el Regne Unit i la UE es trasllada a la frontera nord-irlandesa
Brussel·les rebutja ajornar el restabliment dels controls duaners
Apareixen a Belfast pintades amenaçadores de probritànics contra treballadors del port
La tensió entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit continua augmentant des que es va produir el Brexit, l’1 de gener, i aquesta tensió s’està centrant a Irlanda del Nord, la zona més delicada del país. La UE ha rebutjat la petició del Regne Unit d’estendre el període de gràcia per establir els controls de productes alimentaris a la nova frontera marítima.
Aquest període permet d’ajornar la implementació total del controls a la frontera durant tres mesos, fins a l’abril. El primer ministre britànic, Boris Johnson, havia demanat d’allargar-lo fins al 2023 davant la impossibilitat d’adaptar-se a la nova situació. Va ser aquest el punt més crític per tancar el Tractat de Retirada de la UE. El Brexit significava col·locar una frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, però anava en contra dels acords de pau de 1998, que van posar fi tres dècades de conflicte armat entre republicans catòlics proirlandesos i unionistes protestants probritànics. El text del 98 deixava la regió dins del Regne Unit i eliminava la frontera amb Irlanda.
El ‘premier’ ja ho sabia
Per poder tancar l’acord amb la UE, Johnson va accedir a traslladar els controls al mar que separa l’illa de la Gran Bretanya (on hi ha Anglaterra, Escòcia i el País de Gal·les) i l’illa d’Irlanda (on hi ha Irlanda del Nord). Johnson va dir que no canviaria res. Era qüestió de temps que sorgissin els problemes, com els d’aprovisionament d’aliments.
Els unionistes reclamen al premier britànic que activi l’article 16 del Protocol d’Irlanda del Nord, l’annex del tractat que regula la situació comercial a la regió. Aquest article li permet d’eliminar els controls temporalment en cas d’emergència. Els últims dies han aparegut pintades de lleialistes probritànics als carrers de Belfast i de la ciutat costanera de Larne amenaçadores contra els treballadors de la frontera, contra el DUP (partit unionista) i contra Varadkar, l’exprimer ministre irlandès.
La policia ha advertit del creixent descontent de la comunitat lleialista –que volen ser britànics– a Belfast pel trasllat de la frontera a la costa. Temen que, a la llarga, el Brexit signifiqui la reunificació de l’illa d’Irlanda. Les enquestes ja indiquen que la majoria dels nord-irlandesos volen un referèndum de reunificació. El desmembrament de les quatre nacions del Regne Unit era un dels clars perills de la separació de la UE.
A Escòcia, la majoria vol un referèndum d’independència. A Irlanda del Nord, la situació és més delicada perquè hi ha en joc la pau al territori. La tensió a la regió es va incrementar després de l’anunci de la Comissió Europea, divendres, d’aixecar una frontera terrestre entre Irlanda del Nord (territori britànic) i la República d’Irlanda (territori europeu) per controlar les vacunes de la Covid, tot i que Brussel·les va rectificar de seguida.
La situació es podria complicar a l’abril, quan s’imposin definitivament els controls a la frontera que vol evitar Johnson. La UE diu que això ja ho sabia el primer ministre quan va signar l’acord.
