Política

La presidència del Suprem i els vets frenen el pacte judicial

El nom de la dona que rellevi Lesmes al CGPJ després de set anys i la renovació del TC són clau per als presos

Asens lamenta el vet a Rosell

Els jutges ataquen el sí és sí

Primer pacte d’estat a RTVE

Quan hi ha un judici com el del Tribunal Suprem als presos polítics del procés les mirades escruten els integrants del tribunal i el seu perfil ideològic amb morbositat sobrevinguda, però és en una partida de pòquer com la que es juga ara a tres bandes entre el PSOE, el PP i Podem on es col·loquen alfils que després decanten sentències. I el mateix val al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Comptes. Si bé el PSOE i el PP acaricien l’acord per renovar el poder judicial que viu amb el mandat caducat des de fa vuit-cents dies, el nom de la dona que rellevi l’ultraconservador Carlos Lesmes en la doble presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Suprem, després del mandat que supera els set anys quan el límit constitucional és de cinc, i els vets encreuats frenen l’entesa.

Bloquejada fins ara per les eleccions catalanes del 14 de febrer, la negociació del poder judicial és una partida en què hi ha cares de pòquer i girs de guió propis del mus. La paradoxa és que les bases del pacte són similars a les del frustrat del 2018, quan el president de la sala penal i del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, havia de saltar a presidir el CGPJ i el Suprem i van transcendir els missatges de WhatsApp del senador del PP Ignacio Cosidó vantant-se de controlar la sala segona “des del darrere”.

Encarnació Roca hi aspira

Un dels problemes és que formalment els partits acorden els vint vocals i en teoria són ells lliurement els que després elegeixen el president, però a l’hora de la veritat és més prosaic i els vocals hi arriben amb l’ordre partidista de qui ha de ser el nou president, com en el 2018, quan es va anunciar la presidència de Marchena abans de saber els vocals que el votarien. L’únic segur és que una dona rellevarà Lesmes i la travessa de noms inclou la barcelonina Encarnació Roca a Ana Ferrer o Clara Martínez de Careaga, Lourdes Arastey i Pilar Teso. El calendari judicial no afavoria perquè dilluns estava citat l’extresorer Luis Bárcenas al judici dels papers de Bárcenas, però fins i tot el calendari és un aliat i ahir la citació era ajornada fins al 8 de març.

El president de Podem al Congrés, Jaume Asens, que acusa l’actual Suprem de paralitzar l’informe dels indults a consciència per frenar-los, lamentava que “el PP veta una magistrada brillant com Vicky Rosell per haver estat diputada de Podem, però proposa vocals amics com ara Alejandro Abascal, íntim de Casado, que és al darrere del cas Dina, o María Tardón, exregidora del PP i col·laboradora de la FAES”. Si bé Lesmes va imposar ahir que el CGPJ no fes cap nomenament més –una pista que l’acord s’acosta–, l’òrgan de govern dels jutges sorgit de la majoria absoluta de Rajoy el 2013 va firmar el comiat amb un atac desqualificador de la llei feminista del sí és sí de la ministra Irene Montero. On hi ha el primer pacte d’estat és al consell de RTVE, on el professor José Manuel Pérez Tornero presidirà la corporació amb els consellers Ramon Colom, Elena Sánchez, Carmen Cascajosa, José Manuel Martín Medem, Roberto Lakidaín, Carmen Sastre, Jenaro Castro, María Consuelo Aparicio i Juan José Baños.

L’emèrit torna a passar comptes

Joan Carles I de Borbó ha fet una segona regularització a Hisenda de més de 4 milions d’euros per rendes no declarades en diversos exercicis que sumen més de 8 milions de pagaments en espècies, segons van avançar ahir El País i El Español. Es tracta de vols de jet privats pagats fins al 2018 per la Fundació Zagatka, propietat d’Álvaro d’Orleans, cosí llunyà del Borbó. L’emèrit, fugitiu als Emirats Àrabs des de l’agost del 2020, va fer un primer pagament el desembre del mateix any de prop de 700.000 euros corresponents a un deute tributari generat entre el 2016 i el 2018, quan havia abdicat i havia perdut la inviolabilitat. Precisament ahir el Congrés va rebutjar la proposició no de llei d’ERC que demanava suprimir la inviolabilitat del rei i altres membres de la família reial. La proposta va ser rebutjada amb 276 vots en contra (PSOE, PP, Vox i Cs) davant de 74 vots a favor (ERC, Unides Podem, JxCat, PDeCAT, PNB, EH Bildu, BNG, Més País i Compromís).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat francès

Els diputats francesos aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid