Més trets de la policia als manifestants birmans
Un mes després del cop d’estat, hi ha 30 víctimes mortals i la protesta es manté
La sagnant repressió de diumenge a diverses ciutats birmanes, en les quals la policia va causar la mort d’una vintena de manifestants, no ha aturat les protestes contra el govern colpista. Centenars de ciutadans van tornar a sortir ahir als carrers, en el dia que feia un mes del cop d’estat dels militars, que veuen com el rebuig s’estén a àmplies capes de la població. Des de l’inici de les protestes, s’han mort 30 persones i almenys 200 han estat ferides per les forces de seguretat.
La policia va tornar a reprimir ahir en almenys set ciutats, amb foc real i gas lacrimogen, el moviment pacífic d’oposició. Els manifestants es protegien amb cascos de plàstic i rudimentaris escuts davant l’embat dels antiavalots. “Torneu-nos la democràcia” i “avall el règim militar” van ser algunes de les proclames. Mitjans locals assenyalaven que a Rangun, l’antiga capital i ciutat més poblada, els militars es van desplegar en suport de la policia per reprimir les protestes prodemocràcia. El relator especial de les Nacions Unides per a Birmània, Tom Andrews, va condemnar ahir la violència policial i ha reclamat una acció més severa contra l’exèrcit, com ara sancions específiques i coordinades contra els responsables del cop i els seus negocis, a més d’un embargament global d’armes contra Birmània.
El front judicial tampoc atura la repressió i ahir un tribunal birmà ha presentat un nou càrrec per “incitació” contra la líder guanyadora de les eleccions del passat novembre, Augn San Suu Kyi, que es troba detinguda des del dia del cop d’estat. El mateix càrrec ha estat presentat contra el president electe. Suu Kyi, de 75 anys, va comparèixer ahir per videoconferència davant del tribunal. L’advocat de la dirigent va poder escoltar la compareixença des de la porta del tribunal. La Nobel de la pau ja va ser acusada el passat 3 de febrer per la suposada importació il·legal d’un dispositiu telefònic i dues setmanes més tard per un delicte relacionat amb la llei de desastres naturals. Els manifestants en continuen exigint l’alliberament i la implantació dels resultats de les eleccions en les quals el seu partit va arrasar, com ja havia fet el 2015.
