Política

Tres anys de presó per a Sarkozy

Declaren culpable l’expresident per haver intentat subornar un magistrat en el cas de les escoltes judicials

Hi presentarà recurs i, si el perd, haurà de complir una pena d’un any a casa amb braçalet electrònic

El primer expresident francès condemnat a una pena de presó ferma. El Tribunal Correccional de París va castigar ahir amb tres anys de presó (dos dels quals de condicional) Nicolas Sarkozy per l’afer de corrupció de les escoltes judicials. Malgrat tractar-se de la pena més severa pronunciada per la justícia francesa contra un expresident de la Cinquena República, el dirigent conservador no serà empresonat.

Els magistrats van considerar culpable Sarkozy, de 66 anys, dels delictes de “corrupció” i “tràfic d’influències”. A més, van condemnar amb els mateixos anys de presó el jutge Gilbert Azibert i l’advocat Thierry Herzog. Aquest últim, molt proper a l’exmandatari, també ha quedat inhabilitat per exercir com a lletrat durant cinc anys. Durant el judici, celebrat al desembre de l’any passat, la fiscalia havia demanat una pena de quatre anys de presó. Finalment, el Tribunal Correccional l’ha castigat amb tres anys. L’expresident no només presentarà un recurs contra aquesta sentència, sinó que en cas que fos desestimat tampoc acabaria entre reixes, ja que l’any de presó ferma podrà complir-lo a través d’una detenció a domicili amb braçalet electrònic.

Els fets del cas de les escoltes, també conegut com l’afer Bismuth, es remunten a finals del 2013 i principis del 2014, quan ja havia conclòs el seu únic mandat presidencial (2007-2012). Aleshores, el dirigent conservador conversava amb Herzog a través d’una línia telefònica secreta que havia contractat amb el pseudònim de Paul Bismuth. Magistrats instructors, que havien punxat la línia telefònica de l’advocat per una investigació sobre el presumpte finançament libi de la campanya presidencial del 2007, van descobrir amb aquestes escoltes una trama entre Sarkozy i Herzog per subornar el jutge Azibert. L’objectiu era que els oferís informació confidencial relacionada amb el cas Bettencourt, pel qual era jutjat l’exmandatari. A canvi havien ofert ajuda al magistrat per aconseguir un càrrec a Mònaco.

Des d’aleshores, Sarkozy sempre ha negat aquests fets. En una de les audiències al desembre, va defensar amb vehemència i certa teatralitat la seva innocència: “Permeteu que us digui que no he comès mai el més mínim acte de corrupció. Mai.” L’advocada de l’exdirigent en aquest judici, Jacqueline Laffont, va assegurar ahir que “aquesta sentència està en total decalatge amb la realitat de l’audiència”. Com ja havia fet al llarg del procés, l’expresident va assistir a l’audiència judicial. I no va fer declaracions després de ser condemnat.

Tanmateix, la magistrada Christine Mée va mostrar-se contundent: “Ha quedat demostrat que informacions privilegiades i confidencials van ser transmeses de manera secreta.” “Ell (Sarkozy) va utilitzar el seu estatus d’expresident de la República i les seves relacions polítiques i diplomàtiques per recompensar un magistrat que havia actuat per beneficiar els seus interessos personals”, hi va afegir la jutge.

La sentència d’ahir representa la primera vegada que l’expresident conservador és condemnat per un dels seus múltiples afers, després que en el passat no fos declarat culpable en diverses investigacions judicials que l’havien esquitxat. Això li havia permès presentar-se com una víctima dels magistrats. També és un càstig superior al de l’expresident Jacques Chirac, condemnat el 2011 a dos anys de presó condicional per les feines fictícies a l’Ajuntament de París.

El periple judicial de Sarkozy no s’acaba amb la sentència d’ahir. Oficialment retirat de la política, arrasa a les llibreries amb la publicació d’obres sobre la seva vida pública, però té més judicis pendents. El 17 de març començarà el del cas Bygmalion, en què és acusat de finançament il·legal de la campanya presidencial del 2012. El març del 2018 havia estat imputat per les maletes amb bitllets que havia rebut suposadament del president libi Muammar al-Gaddafi per finançar la campanya del 2007. I la fiscalia va obrir una investigació per un presumpte delicte de “tràfic d’influències” i “blanqueig de delicte” per les seves activitats d’assessoria a Rússia.

LES FRASES

Aquesta sentència està en total decalatge amb la realitat de l’audiència
Jacqueline Laffont
ADVOCADA DE SARKOZY
Va usar el seu estatus per recompensar un jutge que l’havia beneficiat personalment
Christine Mée
PRESIDENTA DEL TRIBUNAL

Dreta republicana sense brúixola

La condemna d’ahir de l’expresident Nicolas Sarkozy refreda les il·lusions d’aquells que desitgen una candidatura del dirigent conservador a les presidencials del 2022. L’exlíder dels Republicans (dreta) va retirar-se de la política després d’haver estat derrotat a finals del 2016 en les primàries del seu partit. Des d’aleshores, sempre ha negat públicament qualsevol voluntat de retornar al centre de l’arena.

El declivi de la dreta republicana, però, alimenta les esperances dels seguidors de Sarkozy. Malgrat conservar un considerable poder en els àmbits municipal i regional, cap dels potencials candidats dels Republicans, com ara l’exministre Xavier Bertrand o la presidenta de la regió parisenca Valérie Pécresse, sembla capacitat per guanyar l’any que ve. Sarkozy “va servir el seu país” i “encara ho podria fer”, va assegurar recentment l’alcalde de Chalon-sur-Saône (centre), Gilles Platret. Un retorn, però, força improbable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’aviació russa assegura haver matat uns 200 combatents en el bombardeig a una base terrorista a Síria

Moscou

Brussel·les veu la nova proposta de reforma del CGPJ “en línia” amb l’Estat de Dret

barcelona

La revista ‘Sàpiens’ guanya els VIII Premis Martí Gasull i Roig de la Plataforma per la Llengua

Barcelona

ERC i JxCat es comprometen a continuar treballant amb “total normalitat” per tancar un acord

Barcelona

Miguel Díaz-Canel, elegit primer secretari Partit Comunista de Cuba

L'Havana

Borrell diu que la situació de Navalni és “crítica” i avisa el Kremlin que és “responsable de la seva salut”

Brussel·les

El jutjat de vigilància penitenciària aprova un permís de tres dies per a Junqueras, Turull i Romeva

BarceloNa

PSC critica ERC i Junts pel ritme de la negociació

Barcelona

L’Audiència de Barcelona retorna la causa de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 per interrogar els processats per nous fets

Barcelona