Iglesias plega sense la pompositat electoral d’Illa i Sánchez gira full
Deixa la vicepresidència amb un vídeo de comiat fora de La Moncloa i sense cap lloança del president
Amb Díaz hi ha quatre vicepresidentes i Belarra és ministra
Hi ha comiats i comiats. Si al voltant del 26 de gener Salvador Illa va tenir al seu costat Pedro Sánchez en una última visita a l’Agència del Medicament i va poder comparèixer a La Moncloa –tot i no tenir res a presentar– i es va fer acompanyar de dos equips televisius –la pública TVE i La Sexta– per retransmetre els últims minuts al despatx, Pablo Iglesias deixava la vicepresidència segona ahir amb un vídeo de comiat fet fora de La Moncloa i difós a Twitter. Ja sense el seu rival, el president espanyol gira full i obre una etapa amb Yolanda Díaz elevant a quatre les vicepresidentes.
L’encara vicepresident assistia ahir al seu últim Consell de Ministres i hi obtenia la fita d’aprovar 238 milions de fons per a la dependència a repartir entre les comunitats, però l’adeu li deixa l’amargor d’objectius no realitzats com ara la llei d’habitatge que posi un sostre al preu dels lloguers i per la qual pugnava amb el ministre José Luis Ábalos.
Catorze mesos i prou
Després de només catorze mesos a la vicepresidència que va ser decisiva per congelar tot el 2019, amb repetició de les eleccions inclosa, Iglesias no va poder ser en la roda de premsa posterior –a la ministra portaveu, María Jesús Montero, s’hi afegia Pedro Duque (Ciència)–, però va relatar el seu “orgull” d’entrar al govern i revifar la dependència després de les retallades de Mariano Rajoy. Si bé va reconèixer que l’executiu té la capacitat de millorar la societat, hi va posar un però: “Però també he de reconèixer que he confirmat que enfront del govern hi ha oligarquies que exerceixen el seu immens poder polític, econòmic i mediàtic perquè les institucions defensin els seus interessos i no els interessos de la majoria.” Entre aquest contrapoder i que Podem està governant en coalició amb el PSOE, Iglesias admet que viu “molts límits i contradiccions”. Però en fa un balanç autocomplaent: “Hem demostrat que les coses es podien fer millor i que a nosaltres no se’ns compra.”
Govern més feminista
Mentre que Iglesias posa rumb a la candidatura de Madrid per derrotar Isabel Díaz Ayuso i amb l’afany de rescatar Podem del risc de no arribar ni al 5% mínim de vots que delimita entrar a l’Assemblea madrilenya, Sánchez compareixia a la tarda a l’escalinata de La Moncloa i, on amb Illa va dibuixar elogis i afalacs, amb Iglesias hi va retratar un quadre fred i notarial de l’adeu i prou, abans de detallar la seva segona remodelació ministerial. El president espanyol, però, sí que es va vantar que, amb l’adeu d’Iglesias, el seu govern és ara encara més feminista i va lloar tenir “quatre dones exemplars” com a vicepresidentes –Carmen Calvo, Nadia Calviño, Yolanda Díaz i Teresa Ribera–, que el fan el sisè govern amb més dones i el quart de la UE.
Vicepresidenta i del PCE
La primera conseqüència és l’elevació de Yolanda Díaz, ministra de Treball i sense militància a Podem però amb carnet del Partit Comunista d’Espanya (PCE), a vicepresidenta tercera amb la mateixa cartera, perquè l’escalafó d’Iglesias com a vicepresident segon serà ara per a Nadia Calviño (Economia) per preservar així les jerarquies. “És un honor i una responsabilitat. Treball adquireix una categoria política inèdita fins ara i les dones assumim la representació que expressa la força del feminisme i de les nostres lluites per la igualtat”, va afirmar Díaz.
La cartera de Drets Socials i Agenda 2030 serà ara un ministeri i l’assumirà la navarresa Ione Belarra, fins ara mà dreta d’Iglesias i que ha tingut xocs amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, amb qui ara seurà al Consell de Ministres cada dimarts. El secretari d’estat de Belarra és Enrique Santiago, secretari general del PCE i negociador de la pau a Colòmbia entre Juan Manuel Santos i les FARC.
