El Suprem rebutja la tesi de Junqueras per accedir a l’acta d’eurodiputat
Sosté que era imprescindible que acatés la Constitució davant la JEC i que no podia ser candidat a les eleccions generals en tenir una condemna ferma
El Tribunal Suprem ha confirmat en una sentència que l’exvicepresident de Catalunya Oriol Junqueras havia d’haver acatat la Constitució Espanyola davant la Junta Electoral Central per ser eurodiputat i que no podia ser candidat per ERC en les eleccions generals per la seva condemna en la causa del procés. Aquestes resolucions es van saber ahir després que el jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya revoqués el passat dia 9 el tercer grau que es va concedir al gener a Junqueras i a la resta de presos polítics. Ara la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal desestima els recursos de Junqueras contra els acords de la Junta Electoral Central (JEC) del 17 d’octubre i el 8 de novembre del 2019. En el primer la JEC va reiterar a Junqueras que perquè li expedissin la credencial que li permetria ser eurodiputat havia d’acudir davant la JEC, al Congrés dels Diputats, per acatar la Constitució, i en el segon va establir que no podia ser candidat en les eleccions generals del 10 de novembre del 2019 per la seva condemna de presó, acords ara confirmats pel Suprem.
Respecte al primer, el tribunal rebutja la pretensió de Junqueras d’acatar la Constitució com a candidat electe al Parlament Europeu “per mitjans diferents del previst en la llei orgànica del règim electoral general (Loreg)”. Junqueras va demanar prestar davant notari l’acatament de la Constitució i que es declarés inaplicable aquest precepte. La JEC ho va rebutjar en un acord en què explicava que l’acatament de la Constitució és una exigència legal i que, si bé hi ha flexibilitat quant a la fórmula per manifestar-ho, s’ha de fer ineludiblement davant la mateixa JEC. Quant al segon acord, el Suprem fonamenta que “l’efectivitat de la inelegibilitat té lloc des del començament del compliment de la condemna, la notorietat de la qual en el cas d’actuacions resulta indiscutible”. “Si el recurrent estava condemnat per sentència ferma a una pena privativa de llibertat és una qüestió secundària, a aquests efectes, que hagués estat suspès el compliment de la inhabilitació per a càrrec públic”, afegeix. Per això conclou que, “en no donar-se circumstàncies realment extraordinàries, no hi ha elements per iniciar un procediment de revisió de l’acord”.
