Les claus per tancar l’acord
Desencallats els aspectes bàsics per investir Aragonès, encara queden serrells gens menors en la negociació entre Junts i ERC, que considera intocable el pacte ja assolit amb la CUP
L’entesa grinyola en aspectes com el referèndum, la unitat al Congrés, el govern i algunes qüestions de programa
Un sector de Junts advoca per quedar fora de l’executiu si cal
Rebutjada dos cops la investidura del republicà Pere Aragonès, paradoxalment els grans esculls que embarrancaven la negociació entre ERC i Junts semblen, ara sí, superats. Tots dos són a prop en les línies mestres de l’orientació estratègica, que caldrà concretar ara, a partir de l’acord per reformular el Consell per la República i l’aposta per donar marge a la taula de diàleg a curt termini, però alhora preparar una nova confrontació democràtica. Després de cinc anys de compartir executiu, a més, hi ha força coincidències en les línies programàtiques a desplegar en l’acció de govern.
Tanmateix, no està tot fet. Hi ha aspectes del pacte entre ERC i CUP que no agraden a Junts, tal com exposava dimarts la seva portaveu, Gemma Geis. “Ens sentim lluny del projecte de país que han pactat”, avisava. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, però, ja ha deixat clar els últims dies que “l’acord amb la CUP no es toca”, i els cupaires també han advertit que qualsevol retallada serà “inassumible” per part seva, ja que és “de mínims”. ERC es guardarà prou de tocar-ne ni una coma per evitar reobrir la capsa dels trons amb les bases de la CUP, i vetllarà perquè, en tot cas, el que pacti amb Junts ho “complementi”. Per assolir l’encaix encara hi ha peces que grinyolen, i greixar-les serà la clau per tancar un acord a tres bandes en les properes setmanes, que desencalli la legislatura.
un altre referèndum
L’acord entre ERC i la CUP era volgudament poc concret en el desenvolupament del full de ruta, en espera que s’hi acobli Junts. Uns i altres, però, encara s’han acusat en la negociació de no tenir una proposta estratègica clara: Junts insta ERC a dir com pensa “fer inevitable” l’amnistia i l’autodeterminació si tots els poders de l’Estat hi estan tancats en banda –l’última mostra ha estat que la mesa del Congrés ni tan sols tramités la llei d’amnistia–, mentre ERC insta Junts que concreti a quines accions al·ludeix quan diu que amb el 52% s’han de fer “coses diferents” que amb el 48% per implantar la república.
Sense tancar-se a altres vies, ERC i la CUP parlen de “prioritzar” un nou referèndum aquesta legislatura si es consuma el fracàs del diàleg, i fins i tot Aragonès es va oferir en el primer debat a assumir “íntegrament” el punt del programa de Junts que advocava, si l’independentisme superava el 50%, per sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per facilitar un referèndum “vinculant i acordat”.
La veritat, però, és que JxCat recela d’un nou referèndum unilateral, que “genera molts dubtes de com substituir i millorar el de l’1-O, perquè la repressió va existir”, verbalitzava el portaveu en el primer ple, Albert Batet.“Què hi haurà de diferent respecte de l’1-O? Tindrà sindicatura? Un cens públic? Els del no, aniran a votar? Aleshores el Parlament què farà? Com s’aplicaran els resultats?”, es preguntava Batet, que no veu “responsable” parlar de nou referèndum sense dir com es resoldran aquests aspectes.
blindar el parlament
ERC i la CUP es comprometen en el seu acord que la mesa del Parlament garantirà “els drets materials, civils i polítics”, anant “més enllà” d’elements “merament simbòlics”, malgrat les “conseqüències” que això pugui suposar. Així, es proposen reformar el reglament de la cambra per garantir la seva sobirania i el blindatge d’aquests drets. De fet, els republicans recorden que ja han començat a obrar en conseqüència permetent el vot delegat de l’exconseller exiliat Lluís Puig, contra el qual l’unionisme presentarà recurs al TC, malgrat que ha aixecat suspicàcies l’abstenció de Jaume Alonso Cuevillas (JxCat) a la mesa, adduint incompatibilitats perquè és un dels seus advocats.
A Junts preocupa que no hi hagi un acord clar i concret sobre com procedir davant d’“atacs” de la judicatura a les lleis i resolucions parlamentàries, tenint en compte que la majoria de topades en la passada legislatura van venir per aquí, pel vot del president Torra quan va ser condemnat o pel dels processats i exiliats. Cal no oblidar que hi ha deu diputats independentistes amb qüestions judicials pendents, que podrien ser inhabilitats aquesta legislatura. Entre ells, la mateixa presidenta Borràs.
unitat al congrés
Junts reclama un front comú independentista a totes les cambres, després que en l’última legislatura hagi quedat evidenciada la divergència d’estratègies, sobretot al Congrés. Geis deia en el ple dimarts que cal continuar denunciant greuges com la manca d’inversió en infraestructures o el dèficit fiscal. “No podem arribar a Madrid amb aquesta desunió per defensar els interessos del país”, reblava, mentre exemplificava, com “una constatació més”, que la immersió no hagi quedat blindada als jutjats tot i el suport que ERC va donar a la llei Celaá. “Quan hi hagi una agressió hi ha d’haver resposta conjunta sense improvisar”, concloïa.
ERC ja està d’acord en el fons que cal exhibir una major unitat de l’independentisme a fora, però també té clar que els quatre diputats de Junts, sis amb els de la CUP, no poden passar al davant dels seus tretze al Congrés, que van guanyar les eleccions amb la bandera de l’entesa.
estructura de govern
ERC i Junts no han entrat encara a parlar en profunditat de l’estructura ni el repartiment del govern, i per tant no han aflorat els desacords que hi pot haver, tot i que alguns ja els intueixen. Aragonès voldria una feina més coordinada, en què els departaments no fossin compartiments estancs de cada grup sinó que fins i tot s’hi barregessin càrrecs dels dos partits, i en tot cas hi hagués més comunicació entre ells. Caldrà veure la receptivitat de Junts.
Els problemes principals, això sí, vindran per la gestió dels multimilionaris fons europeus Next Generation per a la recuperació de la crisi, claus per a les polítiques de transformació que es preparen. ERC voldria que depenguessin d’un comissionat, Miquel Puig, que ja van dir en campanya que hauria de penjar de la presidència, però Junts demanarà que romanguin al Departament d’Economia, que aspira a ocupar. Sembla que no hi haurà problema en la creació de noves conselleries com Universitats i Recerca, Feminismes i Acció Climàtica, si bé caldrà veure qui les assumeix, igual que altres de grans com Salut, Educació o Interior. També s’endevinen xocs en focus calents com el BCN World, que la crisi ha empantanegat. Entre els grups de treball acordats per ERC, on hi creixen els detractors, i la CUP, en un dels primers s’analitzaran “grans projectes urbanístics i infraestructures”. Junts no sembla que hi estigui en sintonia.
De tota manera, caldrà veure també què fa el partit de Puigdemont, ja que un sector gens menor advoca, si l’acord no els satisfà prou, per votar la investidura i deixar a ERC el govern en exclusiva. Un altre sector que sembla majoritari, això sí, no ho veu bé. ERC, en tot cas, no fa fàstics a un govern en solitari. Això, a més, potser afavoriria que la CUP hi entrés, ja que per ara només Poble Lliure s’hi ha mostrat a favor.
moratòria renovables
Un decret del govern del novembre del 2019 que aixecava la moratòria a la implantació d’energies renovables, per complir els objectius de desenvolupament sostenible i els marcats per la seva llei del canvi climàtic, ha originat una allau de projectes eòlics i fotovoltaics, sobretot en territoris de l’interior on ja hi ha una nodrida presència de centrals similars, fet que ha causat rebuig i la presa de posició contrària de molts alcaldes, sobretot d’ERC i JxCat. En l’acord entre ERC i la CUP, es parla lacònicament de dictar una nova moratòria per als “grans projectes d’impacte territorial negatiu”, i s’insten a aprovar enguany una llei de transició energètica que ho reguli millor. Junts, però, i sobretot el sector abanderat pel conseller de Territori, Damià Calvet, no en vol ni sentir a parlar. “Volem impulsar les renovables amb grans consensos de país, però sense moratòries”, deixava clar Geis dimarts. Al partit recorden que es va tard en la implantació de les renovables, que hi ha uns objectius per complir i que ja hi ha una mesa governamental que té cura de rebutjar els projectes que tinguin més impacte.
renda bàsica universal
L’acord entre ERC i la CUP inclou la implementació d’un pla pilot en franges d’edat considerades més vulnerables, i endegar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per a la creació d’una renda bàsica universal, amb l’objectiu d’implantar-la el 2022 i poder-la anar ampliant si cal. Dimarts en el ple, però, la portaveu de JxCat va fer notar que els preocupa “l’impacte pressupostari” de la mesura, xifrada en vora 4.200 milions per l’economista i exdiputat de JxSí, Germà Bel. La CUP, però, ja ho va deixar clar: “La renda bàsica universal no es toca!”
sector públic ‘versus’ economia productiva
ERC i la CUP dediquen un apartat del seu pacte a mesures d’impuls de “sectors estratègics públics”, com una banca o una energètica públiques o la remunicipalització de serveis d’aigües. També parlen fins i tot de la participació del govern en projectes estratègics empresarials, del foment del cooperativisme o d’un pla per repescar centres privats i concertats.
Des d’ERC s’ha matisat que tot plegat no es pensa d’avui per demà, sinó per anar fent a mesura que hi hagi l’oportunitat, sense imposicions ni costos extres. A Junts els sembla bé potenciar el sector públic, però recorden que algunes d’aquestes operacions no depenen de la Generalitat, sinó del permís de poders estatals. A més, opinen que es plantegen “posen polítiques sense solvència per a la reactivació”, segons Geis. Junts, així, hi afegeix que cal “aprofitar les potencialitats de la col·laboració publicoprivada”, a més de sectors que obvia l’acord d’esquerres, com la inversió en recerca, la transformació del Servei d’Ocupació o polítiques decidides de suport a la reactivació econòmica, del sector turístic sobretot.
