El procés cerca timó

Qui i com ha de dur el volant en la represa del procés independentista, avalada pel 52% de vots el 14-F, més enllà d’unes institucions autonòmiques que s’han demostrat lligades de peus i mans? La pregunta ha pesat molt fins ara en les negociacions d’investidura entre ERC i Junts, que tot just es van començar a desenredar diumenge quan el Consell per la República (CpR) va fer un pas i es va oferir a “reformular” la seva estructura, com reclamaven els republicans, que els últims anys l’han vist com un instrument cada vegada més monopolitzat per les tesis de Junts. L’interrogant de fons, però, segueix en peu, perquè l’acord signat entre ERC i la CUP preveu pel seu cantó la creació d’un altre òrgan, una taula de direcció estratègica, pensada per a les mateixes funcions, o molt similars, que precisament JxCat veu innegociable reservar al Consell per la República. Això va crear recels entre els juntaires, que ho van interpretar com una maniobra hostil per arraconar l’ens i el seu president, Carles Puigdemont. La idea independentista, en qualsevol cas, és donar galons a un òrgan a l’ombra, paral·lel i discret, per tal que prengui decisions executives i estratègiques dirigides a la implementació de la República, de manera anàloga a com el 2017 ho va fer “l’estat major”, de bon regust per a totes les parts perquè va funcionar i va ser clau per fer possible l’1-O.

ERC, de fet, seguiria apostant per limitar les funcions del Consell a ser eina bàsica en la igualment imprescindible sensibilització del conflicte a escala internacional, un àmbit en què no nega l’absolut lideratge i paper cabdal de Puigdemont. Els republicans, així, condicionen l’atribució de tasques de debò estratègiques al Consell a veure com queda l’anunciada reconfiguració, tasca que d’altra banda avisen que no es farà d’un dia per l’altre i creuen que requerirà un temps per consolidar-se. Per això la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha insistit en els últims dies –ahir ho va tornar a fer a Europa Press– que la taula estratègica acordada amb la CUP i el CpR són “òrgans compatibles”, si més no ara mateix.

Amb ànim de buscar un punt de consens, el diputat i també negociador d’ERC, Sergi Sabrià, va llançar divendres a Efe una nova proposta: que la “direcció col·legiada” pactada amb la CUP “s’insereixi” sota el paraigua del Consell. La idea, segons ell, seria que n’esdevingui un nucli “autònom i equilibrat”, que es pugui beneficiar d’una estructura ja creada i en fase de consolidació –amb 93.000 persones adherides–, però alhora no estigui directament controlat per la direcció de l’òrgan, que ara presideix Puigdemont. “Que ningú confongui la direcció del Consell per la República amb la direcció col·legiada” de l’independentisme, va remarcar Sabrià. I és que el que també té clar ERC, assumeixi qui assumeixi la direcció estratègica, és que en cap cas pot marcar el pas a l’acció de govern ni diluir l’autoritat del president de la Generalitat, com ja va quedar clar en el segon intent d’investidura de Pere Aragonès. “Ningú pot controlar el govern, no pot quedar supeditat a ningú que no sigui el mandat democràtic i la sobirania popular”, avisava ahir Vilalta. Junts ja va dir que hi coincideix.