Un CIS polèmic dona un empat entre esquerra i dreta a Madrid
Ayuso duplicaria els seus diputats el 4-M però sumant-hi els de Vox empataria a 68 escons amb els del PSOE, Més Madrid i Podem
Cs passaria de 26 seients a l’extinció
L’atribució d’escons, en qüestió
El CIS i la polèmica són un matrimoni inseparable des que el sociòleg José Félix Tezanos n’és el director, i el sondeig fet ad hoc sobre Madrid en plena precampanya de les autonòmiques del 4 de maig no n’és cap excepció. La demoscòpia oficial augura l’empat entre els blocs de la dreta i l’esquerra a 68 diputats en una Assemblea madrilenya que passa –per l’augment de la població– de 132 a 136 diputats i en què la nova majoria està precisament en els 69 escons, així que la paràlisi política seria una realitat.
Isabel Díaz Ayuso aspira a duplicar els seus escons des dels 30 del maig del 2019 fins als 59, i ho faria sobre les cendres de l’extinció de Ciutadans, que de tenir 26 escons i un vicepresident autonòmic –Ignacio Aguado– passa ara a quedar fora de l’Assemblea de Vallecas perquè el candidat, Edmundo Bal, no arribaria ni al 5% mínim de vots, el llindar a Madrid entre tenir un escó o ser extraparlamentari. D’acord amb el CIS, el PP d’Ayuso guanyaria les eleccions amb 59 escons (39,2% dels vots), a molta distància dels 38 (25,3%) del socialista Ángel Gabilondo. Extingit Cs i havent deglutit part de l’electorat de Vox, que cauria dels 12 als 9 escons, l’aliança d’Ayuso i els ultradretans de Rocío Monasterio seria de 68 escons insuficients.
A l’altre camp, la irrupció de Pablo Iglesias deixant la vicepresidència segona per enfangar-se en l’arena de Madrid el portaria a ser la quarta força amb 10 escons (8,7% dels vots), superant el llindar del 5% que amenaçava d’anorrear la marca de Podem abans del seu aterratge, i per sota dels 20 escons de Més Madrid amb Mónica García, afí a Íñigo Errejón.
Els investigadors alerten
Un cop dibuixat l’empat, el primer a llançar un avís sobre els errors del CIS va ser Paco Camas García, l’investigador que el 23 de març va despullar el punt feble de la jugada d’Iglesias –i la ignorància d’ell i de tot el seu equip– recordant-li que la llei electoral de Madrid (articles 3 i 4) l’obligava a deixar la vicepresidència el 30 de març a tot estirar o seria inelegible si el dia de la presentació de la candidatura (entre el 26 i el 31 de març) continuava en el càrrec. Segons Camas, expert de Metroscopia, el CIS té una “incongruència” perquè “no hi pot haver empat entre esquerra i dreta en escons quan Cs queda fora del repartiment amb un 4,4%”. “El càlcul correcte atorga majoria a l’esquerra amb 70 escons mentre que la dreta n’obtindria 66”, va dir. Andrés Medina, fundador de Gravitas, va més enllà: “L’error del CIS no és un assumpte de cuina”, sinó d’“aplicar correctament el repartiment” i al fet que, sent Madrid una circumscripció única, “el resultat és un altre”.
“Llogaret gal de resistència”
L’endemà que Pedro Sánchez desqualifiqués com a “desmadre”el que es viu a Madrid amb el virus i el tot obert, Ayuso el va desafiar: “Mirant-lo als ulls li dic: el 4-M ens veiem a les urnes.” Per Ayuso, el president espanyol té una “obsessió” contra Madrid i contra ella, i el PSOE és un “refugi de colpistes, batasunos, ocupes i bolivarians”, però ella promet convertir la regió en “un llogaret gal de resistència” el 4 de maig.
