Els atacants del Blanquerna es deslliuren de nou de la presó

L’Audiència de Madrid ha suspès l’entrada voluntària a presó de deu dels catorze condemnats per l’assalt al centre cultural Blanquerna de Madrid en la Diada del 2013, que s’havia de fer a tot estirar ahir, perquè han recorregut davant el Tribunal Constitucional (TC) i alguns han demanat l’indult. Així ho van confirmar ahir a Efe fonts del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que precisen que la secció 30 de l’Audiència madrilenya ha pres aquesta decisió.

Davant el nou ajornament del compliment del càstig, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, i el senador Josep Lluís Cleries van presentar ahir mateix preguntes escrites en què reclamen al govern espanyol del PSOE si “gairebé deu anys després de l’atac a la llibreria, i amb cap dia privats de llibertat, considera que l’aplicació del dret per part del sistema judicial respon a la igualtat entre tots els ciutadans espanyols”.

Dos dels condemnats que han sol·licitat empara al TC són Manuel Andrino Lobo i Jesús Fernando Fernández Gil, que són part de la candidatura de Falange Espanyola de les JONS per a les eleccions madrilenyes del 4 de maig. Andrino, a més, va ser jutjat recentment en un jutjat penal de Barcelona on el fiscal li demana tres anys de presó per un delicte contra els drets fonamentals, per haver participat el 12 d’octubre del mateix 2013 en una protesta a Montjuïc. Un altre dels condemnats per l’assalt està oficialment en crida i cerca, mentre que l’últim ho estarà previsiblement en les pròximes hores perquè s’està tramitant aquesta petició.

El 23 de març passat l’audiència madrilenya va començar a lliurar els requeriments d’entrada a presó als condemnats per l’assalt al centre cultural Blanquerna el 2013, en els quals els donava deu dies per entrar a presó de manera voluntària.

L’Audiència de Madrid va imposar als responsables de l’atac penes que oscil·laven entre els sis i els vuit mesos de presó per desordres públics i una multa per danys amb l’atenuant de reparació, si bé el Suprem va anul·lar-la parcialment el 2017 i va elevar les condemnes fins a quatre anys de presó.

No obstant això, el TC va instar el Suprem a dictar una nova sentència perquè considera que en aplicar l’agreujant per motius de discriminació ideològica va vulnerar els seus drets a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència. Per això el Suprem va tornar a condemnar el juliol del 2020 els acusats, en aquest cas a penes de dos anys i set mesos a dotze d’ells, de dos anys i vuit mesos a Jesús F. Fernández per haver encapçalat l’acció i d’un mes més a Juan Luis López per haver tingut un paper protagonista.