Política

El règim jordà compleix un segle, amb celebració i temor

L’acord de patrocini fundacional entre la monarquia i els clans tribals ja mostra símptomes d’esgotament

Al descontentament popular, s’hi afegeix la rivalitat interna del príncep Hamzah, amb una divisió social inèdita

Primera aparició conjunta del rei i l’exhereu després de la crisi recent

La història de Jordània va haver de córrer nou dècades de la seva existència fins que les comunitats tribals del territori van expressar-se per primer cop en contra del règim monàrquic: “El país afrontarà el mateix corrent de protesta que té lloc a Tunísia i a Egipte, i això passarà per culpa de la supressió de llibertats i de l’espoli de fons públics.” El missatge, publicat l’any 2011 en una carta signada per 36 líders tribals, va suposar una amenaça fins aleshores inèdita per a l’acomodada família reial Haiximita. Una amenaça que ja no ha desaparegut.

Mentre la cort celebrava el 100è aniversari de la fundació del regne ahir, el rei Abdal·là tenia motius per aigualir la seva festa. Les veus crítiques que denuncien la corrupció del règim, els grans poders del monarca i la despossessió de part de la població tenen un perill especial quan arriben des de les comunitats beduïnes que són indígenes del territori. L’incontestable poder de la monarquia Haiximita, que ha tingut únicament quatre caps d’estat durant tot un segle de domini ininterromput, descansa sobre la fidelitat dels líders tribals als quals el règim compra la seva voluntat. Així va ser com, l’abril del 1921, el rei Abdal·là I bin Hussein va convèncer els clans que vivien disgregats pel territori que passessin a formar part del nou emirat de Transjordània i que ho fessin sota el seu lideratge, malgrat que ell fos vingut des de l’Aràbia Saudita. A Abdal·là I el protegia la condició de descendent del profeta Mahoma, però els privilegis que va oferir als caps dels clans de la zona, amb posicions dins de l’estat, terres i suport econòmic, ha estat el que ha mantingut, fins avui, una relació estable en què hi ha pau social mentre la població no passi gana.

Aquesta entesa mútua és la que permet al rei ser agosarat a l’hora d’exercir poders gairebé totals –ell nomena i desmunta governs–, de coartar la llibertat d’expressió i d’acumular riquesa. Jordània és un país sense recursos propis que confia la seva estabilitat a les donacions estrangeres. Això en dificulta la rendició de comptes i propicia una acumulació de capital deshonesta que va en detriment de la redistribució econòmica.

No obstant això, la creixent privatització de l’economia ha compromès darrerament el paper protector del règim, l’efecte anestèsic que té sobre la població i el suport d’alguns clans. L’estat ha perdut part dels recursos amb els quals practicava clientelisme amb els líders tribals, que fan d’intermediaris amb bona part de la ciutadania.

Això ha donat peu fa uns dies a noves amenaces, coincidint amb el centenari de la monarquia, aquest cop vingudes des de dins de la mateixa família reial. El príncep Hamzah bin Hussein ha buscat la manera d’erigir-se en líder d’aquests grups que van obrir la veda amb la carta escrita contra el rei Abdal·là el 2011 i que es continuen sentint marginats. Que ho faci no és una sorpresa: el rei Abdal·là, germanastre de Hamzah, va trencar la paraula del pare de tots dos, el rei Hussein, quan el 2004 va retirar a Hamzah el títol d’hereu de la corona en benefici del seu propi fill. Més tard, quan Hamzah li va demanar tenir un càrrec oficial a l’exèrcit, Abdal·là també li ho va denegar. Oficialment, el conflicte entre tots dos està resolt. El rei i Hamzah van assistir ahir, amb altres membres de la monarquia, a la cerimònia de celebració del centenari. Però el règim va fer córrer rumors d’intent de cop d’estat, i queda la sensació que Hamzah busca maneres d’incrementar la seva legitimitat com a líder.

Amer al-Sabaileh, analista polític jordà, diu que al règim li convé que els pocs membres de la família reial gaudeixin d’estatus social vinculat a la monarquia. Assegura que al país, abans dels darrers incidents, “mai ningú havia tingut la percepció que el príncep Hamzah competís pel tron”. Però la reacció del règim ha tingut resultats indesitjats per als interessos de l’actual cap de la monarquia: “Sempre hi havia hagut consens sobre el tron i la seva estructura, però ara s’ha creat una divisió entre la societat i s’ha obert la porta a la possibilitat que hi hagi diferents fidelitats.”

LES XIFRES

36
líders
tribals van signar una carta, ja el 2011, dirigida a la família reial per advertir-la de possibles revoltes.
10
anys
de presó demana un tribunal dels Emirats Àrabs per a un ciutadà jordà per haver criticat la monarquia a Facebook.
1946
any
en què va declarar la independència. El 1921 se separa de la Palestina històrica i queda sota la Gran Bretanya.

Recels envers la natalitat palestina

Durant l’amenaça que va llançar públicament uns dies enrere contra el rei Abdal·là, enregistrant-se en vídeos i en missatges de veu publicats per grups de l’oposició per esquivar la seva detenció domiciliària, el príncep Hamzah va fer servir l’àrab, però també l’anglès. La comunitat internacional té un paper clau en l’estabilitat del règim Haiximita, que depèn econòmicament de països que protegeixen la seva existència i que estan interessats a garantir que continuï sent un bastió d’estabilitat enmig d’un Orient Mitjà convuls. Els Estats Units, que tenen presència militar a Jordània, van donar suport al rei Abdal·là a través del president Joe Biden i del secretari d’Estat Anthony Blinken, que van trucar personalment al cap d’estat jordà. Recentment, s’havien vist altres mostres de suport incondicional cap a la monarquia jordana: als Emirats Àrabs Units, un ciutadà jordà ha estat sentenciat a deu anys de presó per haver criticat des del país el règim Haiximita amb una publicació a Facebook.

La influència de la població d’origen palestí, cada vegada més forta a Jordània, és un altre punt de disputa al país, on la població indígena tem ser superada en nombre per la refugiada. Els palestins i els seus descendents, que suposen més de la meitat de la població del país, són exclosos del “contracte social” entre el règim i els líders tribals, i no es beneficien de la redistribució econòmica ni reben feines en l’estructura d’estat. Paradoxalment, això ha provocat que la població refugiada sigui més activa en el sector privat i que acumuli un poder econòmic superior a la ciutadania indígena, que conserva el poder polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona