Política

Amenaçats per dues bandes

Milers de refugiats uigurs residents a l’Afganistan viuen amagats per por dels talibans

Temen una deportació massiva a la Xina, on són perseguits, a causa de la seva condició d’“immigrants xinesos”

Enmig de les operacions d’evacuació a l’Afganistan dels EUA i d’altres potències de l’OTAN dels darrers dies, milers de persones de la comunitat uigur residents en aquell país temen ser deportats a la Xina a causa del seu estatus d’“immigrants xinesos”. Segons estimacions no oficials, hi podria haver entre 2.000 i 3.000 uigurs al país que també estan patint la persecució talibana. Molts d’ells estan tancats a casa i aïllats en espera del que pot passar en els pròxims dies.

La majoria dels uigurs que viuen a l’Afganistan són immigrants de segona generació, fills de pares que van fugir de la Xina fa moltes dècades, molt abans que comencés la repressió actual. Tot i això, als seus documents d’identitat encara hi posa “uigur” o “refugiat xinès”. Ara, temen que, si la Xina entra en el buit que estan deixant els EUA, es puguin convertir en objectius de persecució. Una dona uigur amagada a Kabul va confessar en una entrevista a Ràdio Free Asia que estava “aterrida” perquè els talibans vinguessin a buscar-la i la tornessin a la Xina. En Mamat, un altre refugiat, va explicar que “unes 80 famílies uigurs que viuen a Kabul temen per la seva vida sota el règim dels talibans”. “És imprescindible assenyalar que, amb l’ocupació dels talibans, les pors han augmentat entre les dones i diversos informes afirmen que els insurgents estan assaltant cases a la recerca de dones uigurs”, hi afegeix el testimoni.

Els llargs tentacles de Pequín

Un altre refugiat uigur resident a la capital afganesa va explicar a la BBC que la seva família no havia sortit de casa des que els talibans van prendre el poder. “Temem que els talibans ajudin la Xina a controlar els nostres moviments, o ens arrestin i ens lliurin a la Xina”, va dir. La por que tenen aquests refugiats no és infundada: el govern xinès ha volgut castigar els ciutadans uigurs fins i tot més enllà de les seves fronteres, fent servir tàctiques agressives per silenciar la gent o, en alguns casos, arrestar-les i retornar-les a Xinjiang, la província d’on són originaris.

Les dades publicades al juny pel Projecte de Drets Humans Uigur suggereixen que almenys 395 uigurs han estat deportats, extradits o lliurats des de l’any 1997, tot i que la xifra real podria ser encara molt superior.

“La Xina ha invertit molt i ha establert relacions diplomàtiques estretes amb estats de l’Àsia central, i el resultat és que els uigurs d’aquests països són objectiu de la policia local i agents xinesos”, va declarar a la cadena pública de televisió britànica Mehmet Tohti, un destacat activista uigur resident al Canadà. “Sabem per aquests exemples anteriors que els estrets vincles diplomàtics amb la Xina donen lloc a la persecució dels uigurs.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Les tropes ucraïneses es retiren de diverses posicions a Khàrkiv davant l’avenç rus

barcelona
Política

La Fiscalia s’oposa a investigar la Mesa del Parlament per la ILP de la independència

barcelona
judicial

Boye demana ajornar les declaracions dels investigats del cas Tsunami

barcelona
nova caledònia

Dos morts en les protestes contra l’ampliació del cens electoral a Nouméa

barcelona
política

L’Organització de Nacions No Representades condemna la persecució a l’independentisme

barcelona
Política

Illa veu la victòria del 12-M com un “gran pas” cap a una Catalunya “sense bàndols”

barcelona
política

Tardà vol que ERC faciliti la investidura d’Illa però Elena diu que ara no és l’escenari

barcelona

El cor de les rutes migratòries

Barcelona

La potència absent a l’Amèrica Llatina

Buenos Aires