Política

Rússia afirma que acull 4,5 milions de refugiats ucraïnesos “arribats voluntàriament”

Ho ha dit el representant rus al Consell de Seguretat de l’ONU, Gennady Kumzin, en una sessió d’aquest organisme

Diversos països occidentals han criticat Moscou per haver provocat amb la guerra d’Ucraïna un dels desplaçaments forçosos massius més ràpids dels darrers temps

Rússia acull més de 4,5 milions de refugiats d’Ucraïna i “tots han arribat al país voluntàriament”, ha dit aquest dimecres al Consell de Seguretat de l’ONU el representant de Rússia, Gennady Kuzmin.

En una sessió del Consell dedicada als refugiats al món, Rússia ha estat assenyalada per diversos països occidentals per haver provocat amb la guerra d’Ucraïna un dels desplaçaments forçosos en massa més ràpids dels darrers temps, amb 14 milions de persones obligades a abandonar casa seva, segons les xifres de l’Alt Comissionat per als Refugiats, Filippo Grandi, que ha intervingut a la sessió.

A tots ells ha respost el representant rus reiterant diverses idees expressades sistemàticament per la diplomàcia russa: que els països occidentals “són l’origen de les migracions en massa” per “haver imposat els seus experiments geopolítics a països febles”, entre els quals ha citat Síria , Líbia i l’Afganistan.

A continuació, Kuzmin ha criticat els oradors que han intervingut abans que ell per amagar que el conflicte a Ucraïna no data d’aquest any sinó de vuit anys enrere, amb els atacs del govern de Kíiv als separatistes del Donbass que van causar durant tot aquest període “ un èxode massiu de gent a Rússia”, que va quantificar en 4,5 milions de persones.

Tots ells “van arribar voluntàriament”, ha reiterat, negant així les acusacions de trasllats forçosos d’ucraïnesos a Rússia.

Ha detallat tots els serveis que Rússia proveeix a aquests refugiats: allotjament, escoles per als nens, prestacions socials, cures mèdiques i llocs de treball, a més de “pagaments mensuals”, ha assegurat.

D’altra banda, l’Alt Comissionat ha instat els països a no oblidar que, més enllà de la guerra d’Ucraïna, hi ha altres conflictes, relacionats amb sequeres o emergències climàtiques o causes estructurals que aquest any han elevat el nombre de refugiats a 103 milions, 13 més que l’any anterior.

Entre els països més afectats per l’èxode de persones hi ha Ucraïna, Síria o Veneçuela, però hi ha altres conflictes oblidats —ha recordat Grandi— com els de l’Afganistan, Birmània, Etiòpia, Somàlia o tota la regió del Sahel que requereixen més atenció i compromís de la comunitat internacional.

El representant de Gabon ha tingut paraules molt dures per als països europeus que opten per unes “polítiques indecents” de dissuasió de les demandes d’asil que han convertit el mar Mediterrani en “un immens cementiri de la vergonya” i ha qualificat el dret d’asil com un dels més bàsics dels drets humans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Bolaños dona la cara pels jutges en l’aplicació de l’amnistia

madrid
guerra a europa

Putin avisa Europa de conseqüències si s'usen armes de l'OTAN contra Rússia

barcelona
estat espanyol

Díaz acusa el PSOE de deslleial per no haver informat Sumar de l’ajuda militar a Kíiv

barcelona
Guerra a Gaza

Noruega celebra el reconeixement de Palestina com un “dia especial”

Barcelona
Guerra a Gaza

Irlanda afirma que Europa pot fer “molt més” per aconseguir un alto el foc

Barcelona
Política

Quatre mesos per renovar la senyera esparracada del castell de Montjuïc

Barcelona

Bagué denuncia de nou el retard del desdoblament de la N-260

besalú / figueres
àfrica

Sud-àfrica vota amb la incertesa de si l’ANC reeditarà la majoria absoluta

barcelona
argentina

Primera crisi de govern del president argentí Javier Milei

barcelona