Política

Àsia

Taiwan denuncia incursions aèries xineses per segon dia consecutiu

Set avions i tres vaixells militars han creuat en les últimes hores la frontera no oficial entre els dos territoris

En els últims mesos s’han intensificat els vols xinesos al voltant de l’illa

Un total de set avions i tres vaixells militars xinesos han realitzat incursions en les últimes hores en àrees al voltant de Taiwan, segons ha informat aquest divendres el ministeri de Defensa de Taipei. Les autoritats de l’illa principal ja van denunciar ahir que havien detectat 15 aeronaus i quatre embarcacions procedents de la Xina.

Defensa ha assegurat a les xarxes socials que dos dels avions xinesos han creuat la línia mitjana de l’Estret de Formosa, la frontera no oficial però tàcitament respectada per Taipei i Pequín en les últimes dècades. En els últims mesos aquesta divisòria ha estat creuada diverses vegades per forces xineses durant aquest tipus d’irrupcions.

Les incursions s’han produït entre les sis de la matinada de dijous hora local (onze de la nit de dimecres a Catalunya) i les sis de la matinada de divendres (onze de la nit de dijous). Segons Taipei, un caça SU-30 i un avió de reconeixement BZK-005 de l’exèrcit xinès han sobrepassat la línia mitjana.

Les forces aèries de l’illa han vigilat la situació amb patrulles aèries de combat i navals i amb sistemes de míssils a terra per fer fora els avions xinesos de la Zona d’Identificació Aèria (ADIZ) taiwanesa, la qual no està definida ni regulada per cap tractat internacional i no equival al seu espai aeri.

El passat 26 de desembre, Taipei va denunciar la presència de 71 avions xinesos als voltants de l’illa, en un desplegament aeri d’una escala sense precedents al voltant de Taiwan.

La presidenta del país, Tsai Ing-wen, va anunciar recentment que a partir del 2024 allargaria fins a un any el servei militar obligatori per a homes, que en l’actualitat és de quatre mesos, “davant l’avanç de l’autoritarisme xinès”.

Taiwan es considera un territori sobirà amb govern i un sistema polític propis sota el nom de República de la Xina des del final de la guerra civil entre nacionalistes i comunistes xinesos el 1949, però Pequín manté que és una província rebel i insisteix que retorni al que denomina pàtria comuna.

L’illa és, a més, un dels majors motius de conflicte entre la Xina i els Estats Units. Washington és el principal subministrador d’armes de Taiwan i seria el seu principal aliat militar en el cas d’un eventual conflicte bèl·lic amb el règim comunista de la República Popular de la Xina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Olot

Polèmica en el ple per no deixar intervenir els veïns del Morrot

Olot
Guerra a Gaza

Tensió al govern israelià per la governança de la Franja després dels combats

Barcelona
judicial

Òmnium fa saber a García-Castellón que Oleguer Serra està exiliat a Suïssa

barcelona
Guerra a Gaza

Cinc soldats israelians moren per foc amic al nord de la Franja

Barcelona

L’atemptat contra Fico va ser obra d’un “llop solitari” amb motivació política

Barcelona
Guerra a Europa

Zelenski visita Khàrkiv en plena ofensiva i diu que la situació està controlada

Barcelona
Política

El jutge del cas Tsunami denega a Marta Rovira declarar des de Suïssa

barcelona
política

Mas justifica l’arxivament de la causa a Estrasburg per un “malentès”

barcelona
Política

Mor Pere Massana, alcalde històric de Castell de l’Areny