Política

Com afronta el nacionalisme balear les eleccions?

Els partits sobiranistes poden experimentar un creixement que els faci tenir més pes

El sobiranisme d’esquerres té un partit independent en cada illa, mentre que el centrista El PI és per totes les Balears

Volen avançar més en qüestions com l’impuls al català, l’autogovern i el canvi de model econòmic

La necessitat d’impulsar el català i l’autogovern uneixen el nacionalisme i sobiranisme balears

Els partits nacionalistes i sobiranistes a les Illes Balears se la juguen a les eleccions autonòmiques del 28 de maig d’enguany. Segons diverses enquestes, aquestes formacions (Més per Mallorca, Més per Menorca, el PI i Gent per Formentera) podrien ser decisives per formar govern i la tendència a l’alça els podria fer guanyar pes relatiu. Actualment, aglutinen 80.000 vots i 10 diputats (si bé l’únic diputat de Gent per Formentera és en coalició amb el PSIB i Esquerra Unida): 7 escons d’esquerres i 3 centristes (El PI). En les passades dues legislatures els partits sobiranistes d’esquerres han sostingut l’executiu liderat per la socialista Francina Armengol, però ara volen avançar més en qüestions d’identitat com la llengua o el model econòmic. Com apunta el politòleg i cofundador del web d’anàlisi política balear Passes Perdudes, Julián Claramunt, les candidates amb més força són la popular Magda Prohens i l’actual presidenta Armengol (PSIB-PSOE). Assegura que “tot i que el PP es recupera i segurament sigui la primera força, el bloc d’esquerres és vencedor en la majoria d’enquestes perquè el PSOE es manté i Més pot créixer una mica”.

Claramunt sosté que Més per Menorca té “una posició avantatjosa” perquè no ha entrat al govern i algunes enquestes li donen fins i tot 4 escons, que seria una fita històrica. D’altra banda, Més per Mallorca podria consolidar els 4 que ja té i recuperar algun dels que havia tingut el 2015, enfilat a 6. La consolidació els podria donar més força en una futura tercera legislatura d’Armengol. Però un altre partit que pot ser decisiu és el PI-Proposta per les Illes, que podria decantar la balança. El partit nacionalista de centredreta, com relata el politòleg, si treu la representació (ara té 3 diputats) es pot decantar cap al PSOE o PP.

L’accent per cada illa

Els partits sobiranistes i nacionalistes coincideixen en què cal defensar la identitat i l’autogovern, així com enfortir les relacions amb els Països Catalans, sobretot per la llengua. Els d’esquerres tenen un partit a cada illa, mentre el PI és per tot el territori. Però tots són insularistes.

Més per Mallorca (4 escons) és el partit més gran. El seu coordinador general i candidat de en les eleccions al Parlament balear, Lluís Apesteguia, assegura que el conjunt de l’esquerra sobiranista “surt a guanyar”. Apesteguia, que és batlle de Deià, un poble on el PP havia tingut majoria absoluta, afirma els sobiranistes han de ser majoria perquè “s’ha d’afrontar el pacte amb el PSIB de manera diferent”. “Si no es compleixen les nostres exigències no s’ha de donar per segur que estiguem en el govern”, afegeix. Valoren els avenços en igualtat, laborals, mediambientals, la normalització del català i les relacions amb Catalunya i País Valencià. Però en llengua creuen que cal avançar més, com també en el canvi de model econòmic. Darrerament, es va eliminar el requisit del català per sanitat, que ha causat una crisi de govern, en què Més ha obert la porta a sortir de l’executiu.

Alhora, diu que cal més confrontació amb l’Estat per defensar l’autogovern, la llengua i el finançament. Sosté que “el cicle de l’Estatut”, iniciat amb la reforma del 2007, “s’ha acabat perquè no s’han produït les millores de finançament ni les transferències de competències”. Així, volen una nova etapa de negociació. El partit es presentarà als comicis amb tres eixos de programa: casa, feina i illa. Reflecteixen la voluntat de polítiques d’habitatge, de transformar el model econòmic i de protegir Mallorca, la llengua, autogovern i i natura.

El PI-Proposta per les Illes

El PI, presidit per Tolo Gili, centrarà la campanya en què “s’està perdent l’essència de ca nostra, que està en perill” i en la urgència de “defensar” la idiosincràsia, llengua i autogovern. Gili ho atribueix el retrocés a la gran pressió demogràfica causada per la immigració i el turisme. Assevera que “cal deixar de dependre tant del turisme i hem d’apostar per la indústria”. Volen reduir els turistes amb limitacions d’entrades i demanen la gestió dels ports i aeroports, petició compartida per la resta de formacions nacionalistes. Critica que amb el govern socialista balear s’ha empitjorat en indicadors com el PIB, no s’ha diversificat prou i hi ha hagut renúncies en la defensa del català com l’eliminació per la sanitat. El PI es presenta com a alternativa per “centrar polítiques”, “evitar la ultradreta” i també “les polítiques d’extrema esquerra com la limitació de preus de lloguer”. Volen vendre car el vot cap al PSIB o PP. Rebutgen plenament Vox i són lluny de Podem. El candidat del PI, Josep Melià, intentarà repetir resultats (3 escons), després que el partit hagi superat una crisi interna, “prioritzant el projecte a personalismes”, després de l’abandonament de l’expopular Jaume Font.

Més per Menorca

Un altre partit sobiranista d’esquerres que aspira a créixer és Més per Menorca. El seu coordinador general, Miquel Àngel Maria, espera ser una força que pugui tenir grup propi al Parlament (cal 3 escons) i que pugui guanyar al consell insular (òrgan equivalent a les diputacions provincials, però amb trets propis). “Encarem les eleccions amb il·lusió: connectem molt amb els joves i podem créixer”. Una clau de la campanya liderada pel seu candidat al Parlament, Josep Castells, serà superar el monocultiu turístic per evitar la massificació, apostant per diversificar, reindustrialitzar i potenciar el sector primari. També volen reforçar els serveis i, sobretot, “decidir des de Menorca”: s’oposen al centralisme estatal, però també al mallorquí. Miquel Àngel Maria assegura que pretenen “incrementar la capacitat del consell insular i que s’hi transfereixin competències” per incrementar la sobirania de l’illa. Alhora, creuen que cal impulsar l’ús del català socialment i en les administracions.

Gent per Formentera

El partit insularista d’esquerres Gent per Formentera ha governat el consell insular des que es va crear fa 16 anys. Aquest període, que comença el 2007, coincideix amb l’assoliment de l’autonomia per Formentera, que va obtenir consell insular propi separat d’Eivissa. La secretària general de la formació, Sònia Cardona, explica que els fonaments del seu projecte són l’insularisme, la visió d’esquerres redistributiva, l’ecologisme, la defensa de la llengua i la cultura catalanes i la participació ciutadana. El gran repte que cal afrontar la següent legislatura serà també l’accés a l’habitatge com les polítiques mediambientals. Formentera ha estat la primera illa de l’Estat que ha regularitzat el nombre de vehicles que hi poden entrar: aquesta aposta pel decreixement i per un “turisme digne” és motiu d’orgull pel partit de Cardona. El turisme és el motor econòmic principal de l’illa, però no el volen a qualsevol preu. Precisament, el model turístic d’aquest partit ha topat amb lla persecució judicial per part d’un gran empresari del sector. Finalment l’any passat els acusats van ser absolts de tots els càrrecs. “Hem passat per un calvari, però hem vençut l’especulació immobiliària”, assegura Cardona, que lamenta que s’han sentit “sols” i ho addueix al “silenci còmplice” i als que “ho han volgut aprofitar”.

El paper de les entitats civils

L’Obra Cultural Balear, que tot just ha fet 60 anys, es posa entre cella i cella “que el català torni a ser la llengua franca de comunicació”. Per això, com explica el seu president, Joan Miralles, volen treballar conjuntament amb la resta dels Països Catalans perquè la llengua tingui pes social i a les xarxes, es combatin els prejudicis i es respecti el dret a emprar-la arreu. Creu que les administracions de l’àmbit lingüístic han d’anar a l’una, com ja ho fan les entitats, amb Òmnium i Acció Cultural del País Valencià. “Hem d’explicar que el mercat no és d’un milió de persones, sinó dels 12 milions que habiten els Països Catalans”, diu.

Amb els objectius de “llengua, cultura i país”, el president de l’entitat sosté que si bé l’independentisme és minoritari, “la defensa de la llengua, cultura i l’autogovern té una majoria social molt clara”. L’Obra Cultural vol ser el pal de paller d’aquests objectius, amb iniciatives i donant suport a les existents. “Cal més pressupost en política lingüística: actualment, es gasta la meitat que el 2004”, lamenta Miralles. Si bé s’ha acabat amb “l’hostilitat” de l’expresident balear i anticatalanista José Ramón Bauzá i s’ha avançat, “no s’ha recuperat el que es tenia”. Recorda que en el seu moment l’Obra va ser protagonista de la llei de normalització lingüística, el decret de mínims i la creació d’IB3, però que ara cal anar més enllà pels canvis socials i demogràfics.

Una altra entitat balear que pressiona els partits sobiranistes i nacionalistes perquè siguin més exigents és l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. El seu president, Joan Planes, els demana “més valentia en els temes de la identitat nacional”, alhora que reconeix que són “l’esperança”. No li convenç l’estratègia que, a parer seu, adopten els partits, “que volen eixamplar donant menys importància a la identitat”. I sosté que “el govern d’Armengol no ha fet prou per fer avançar en la llengua mentre hi ha hagut una reculada”. Per això, li agradaria “un cop sobre la taula” d’un partit com Més per Mallorca, que està al govern. En qüestions com aquestes Planes creu que caldria “fermesa”, com en l’ensenyament, on “s’incompleix el decret de mínims” que obliga a fer almenys el 50% de les classes en català. Pel que fa a l’independentisme, és evident que avui en dia és minoritari, si bé “es vol avançar en sobirania”. Tot i això, recorda que en les eleccions europees del 2019 Junts va treure 10.000 vots i la coalició Ara Repúbliques, 20.000.

Eleccions amb un PP menys hostil
Després del pas de l’anticatalanista Bauzá, el politòleg Julián Claramunt assegura que , el PP ha tornat a la posició de defensar el català, parlant-lo, com quelcom natural i “folklòric”, no polític. Però això podria canviar si guanyen i depenen de Vox.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.