La clau catalana en el combat antifeixista del 23-J
El 2019 Pedro Sánchez va decidir avançar les eleccions a l’abril després de vint mesos al poder gràcies a una moció de censura i va tenir una folgada victòria sobre el PP (123 per 66 diputats), però la incapacitat de formar govern el va motivar a tornar-les a convocar pel 10 de novembre convençut que l’argument de culpar a totes les formacions (PP, Podemos i Cs) del fracàs de la investidura li donaria més marge de vots i facilitats per governar. La jugada no li va acabar de sortir bé, va treure tres diputats menys i va comprovar com creixia el seu particular llop de dretes, amb un augment significatiu del PP, que va passar a tenir 99 escons, i la formació d’extrema dreta Vox, deixava de tenir un paper anecdòtic assolint 52 diputats. Per sort seva no van arribar a sumar els 176 escons per a la majoria absoluta, però aquesta gir electoral cap a la dreta i l’ultradreta, lluny d’esvair-se, no ha deixat de créixer.
El termòmetre del passat 28 de maig, amb Vox creixent a les municipals d’arreu d’Espanya i ja amb quotes de poder compartides amb el PP als governs de les Illes Balears, el País Valencià o Extremadura, van disparar totes les alarmes de Sánchez, que va decidir l’endemà mateix avançar els comicis espanyols, tot i que caiguessin en ple període estival, el 23 de juliol, per intentar frenar la capacitat organitzativa del PP entorn de la figura Alberto Núñez Feijóo. I ja des de l’inici la campanya va néixer amb un únic eix: o ell o el PP amb l’ultradreta de Vox.
I “el que ve el llop” és el discurs promogut pel PSOE aquesta campanya, conscients que així arraconen el focus de càstig pel suport d’independentistes de Bildu o ERC al que també atribueixen la seva davallada de vots i l’han bandejat assegurant per activa i per passiva que “el procés ha acabat”, en paraules del propi Sánchez aquests darrers dies.
Feijóo s’ha abonat a la fórmula del bipartidisme i ha intentat marcar distàncies amb Vox fent crides al vot útil per provocar el canvi a la Moncloa, derrotar el “sanchismo” i obtenir un majoria sense haver dependre de ningú. I la crida al vot útil s’ha convertit en el clam de la campanya amb els socialistes volent pescar vots amb el discurs de la por entre els seus socis ara reconvertits en Sumar, però també a Catalunya, on les enquestes donen la victòria al PSC per damunt d’ERC.
Catalalunya, la clau
Tant Sánchez com Feijóo són conscients que els resultats que es produeixin a Catalunya tenen un paper clau en el seu futur polític i hi han abocat els seus màxims esforços. Sánchez va fer el míting central a Barcelona quan només ha visitat set ciutats, i Feijóo ha visitat Barcelona i Castelldefels, i espera poder superar els deu escons a Catalunya –en va tenir dos el 2019– que li garanteixin la Moncloa com va passar amb Maria Rajoy (2011) o José Maria Aznar (200).
Mentre Vox i Sumar han intentat desempallegar-se de les crides al bipartidisme i pugnen per la tenir la tercera posició al Congrés, les formacions sobiranistes han intentat buscar el difícil equilibri en el seu electorat d’haver de combinar el discurs de la por i antifeixista amb el de l’anhel independentista, tenint a més a sobre la llosa de l’abstenció que es va veure a les municipals del maig. Aleshores es van registrar 463.000 vots menys i el 63% s’atribuïa als partits independentistes. La majoria dels discursos dels actes del darrer dia de campanya els van destinar a fer crides als abstencionistes, amb més insistència des de Junts, que fins i tot el demanava a militants d’altres formacions sobiranistes,
L’independentisme ha fet campanya una altra vegada sense estratègia conjunta amb la voluntat de condicionar el govern a Madrid, amb retrets entre ells i amb propostes per dues bandes, d’ERC i Junts, que els dos s’han rebutjat. recíprocament. Els republicans encapçalats per Gabriel Rufián han defensat com a vot útil la continuïtat de la taula de diàleg, el traspàs de Rodalies i acabar amb el dèficit fiscal, que no agrada a les candidatures liderades per Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP). I a Junts la resposta ha sigut demanar un compromís d’ERC per investir un candidat a la presidència d’Espanya només si transferia la competència dels referèndums, qualificada pels republicans de “proposta de bloqueig disfressada de negociació”. Els anticapitalistes també consideren de “mínims” que l’independentisme exigeixin un referèndum.
El perill del vot dual
A la croada pel vot útil s’hi ha afegit la del vot dual per aconseguir canvis de vot a formacions a les municipals o les autonòmiques respecte a les espanyoles. Una amenaça que segons el baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)podia ser molt més perjudicial per les formacions independentistes que la tan temuda i pregonada abstenció sobretot a les xarxes socials, ja que detecta respecte el 2019 una fuites de vots cap el PSC de fins 13% de votants de Junts, un 12% d’ERC i d’un 6% de la CUP..
