Irlanda del Nord
Més a prop de la reunificació d’Irlanda
L’històric nomenament d’O’Neill com a nova líder nord-irlandesa posa la consulta sobre la taula
La també vicepresidenta del Sinn Féin espera poder celebrar-la durant la propera dècada
Londres s’hi oposa però els acords de pau ho preveuen i un triomf del Sinn Féin al sud de l’illa ho facilitaria
Un referèndum de reunificació d’Irlanda no té res a veure amb el d’independència d’Escòcia
L’històric nomenament, el 3 de febrer, de Michelle O’Neill com a primera ministra principal nacionalista irlandesa a Irlanda del Nord, pot canviar la qüestió de la sobirania d’aquest territori. Des que el 1921 Irlanda es va independitzar del Regne Unit i la regió al nord-est de l’illa –on hi havia la majoria de colons britànics– va continuar en mans britàniques, resultava impensable que hi pogués haver un govern nacionalista irlandès.
Així es va expressar, en una entrevista a la televisió britànica ITV, O’Neill: “Els meus pares i els meus avis mai van creure que arribaria aquest dia [en què el Sinn Féin accedís al poder], que es produiria aquest canvi.” “El nord es va construir de tal manera que cap dels meus avantpassats pogués ocupar mai el càrrec de ministre principal”, hi va afegir. “Totes les velles certeses del passat, d’aquell estat en què van néixer, han desaparegut. Crec que el meu nomenament reflecteix el canvi que s’està produint.”
O’Neill també creu que hi haurà un referèndum de reunificació en els propers 10 anys. Molt intel·ligentment va dir que aquesta no era la prioritat del seu govern, que la prioritat és solucionar el problema de l’habitatge a la regió i resoldre la crisi econòmica, però el tema de la reunificació és allà i no es pot obviar.
El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, en nom del govern central, havia dit que no creia que s’arribés a convocar cap referèndum de reunificació en els propers 10 anys i que una Irlanda unida no es produiria en vida. “Crec que Heaton-Harris, amb tot el respecte, té una mica de mentalitat d’estruç, de ficar el cap sota terra i negar-se a veure què està passant realment al seu voltant”, va replicar O’Neill. I va recalcar que les converses sobre el canvi constitucional es poden fer “d’una manera madura”.
Quan parlem d’un referèndum de reunificació d’Irlanda, no té res a veure amb el d’independència escocès. Aquest últim depèn de Londres i si Londres diu que no, és no, com va sentenciar el Suprem l’any passat, quan Nicola Sturgeon va portar el dret a decidir als tribunals. A Irlanda del Nord, el no de Londres no és no.
Els acords de pau del 1998, que van posar fi a 30 anys de conflicte armat entre republicans nacionalistes proirlandesos catòlics i monàrquics unionistes probritànics protestants, inclouen la possibilitat de convocar una consulta de reunificació de l’illa si la majoria ho vol. I les majories demogràfiques a la regió han canviat en els últims anys. Els catòlics ja superen els protestants, tot i que hi ha una proporció de població cada cop més gran que no és sectària i que no s’identifica amb cap fe.
Dues votacions
Perquè hi hagi un referèndum de reunificació l’han de convocar el govern irlandès i el britànic i se n’han de celebrar dos, un al sud i l’altre al nord, i aquí és on entra la nova direcció del Sinn Féin, la presidenta Mary Lou McDonald i la vicepresidenta Michelle O’Neill, que van assumir el control del partit el 2018 en substitució de Gerry Adams i Martin McGuiness, mort un any abans.
Adams i McGuiness estaven massa vinculats a l’IRA perquè hi havien pertangut en els anys del conflicte armat. McDonald i O’Neill, en canvi, se’n distanciaven, tot i que O’Neill és la filla d’un exmembre de l’IRA. McDonald, de 54 anys, va néixer a Dublín i té accent irlandès, mentre que O’Neill, de 47, va néixer en un poble també al sud d’Irlanda i té accent nord-irlandès. Les dues dones són amigues, fortes, intel·ligents, empàtiques, diplomàtiques, carismàtiques i amb les idees clares d’esquerres i de polítiques socials. McDonald s’encarrega del sud de l’illa; O’Neill, del nord. En les eleccions generals del sud del febrer del 2020, el Sinn Féin de McDonald es va imposar per primer cop amb el 24,5% dels vots (més d’un 10,7% dels vots amb relació a les anteriors eleccions) gràcies a la connexió amb els joves. Van acabar governant els dos partits de centredreta (Fianna Fáil i Fine Gael), però el Sinn Féin va aconseguir posar sobre la taula el debat del referèndum.
El maig del 2022, el Sinn Féin de Michelle O’Neill es va imposar per primer cop en les regionals al nord però no van poder governar a causa del boicot dels unionistes, que es van negar a formar govern pel Brexit i la decisió de Londres de deixar la regió dins el mercat únic i la unió duanera.
Les dues líders consideren que el Brexit ha estat un factor clau en aquest canvi que s’està produint a Irlanda del Nord i que els apropa a la reunificació. Sembla que una Irlanda unida és el destí natural després del Brexit. El 8 de febrer els unionistes van cedir.
Pel que fa al resultat dels dos referèndums, la darrera enquesta d’Ipsos diu que el 50% està en contra de la reunificació. Entre aquests, hi ha un 21% de catòlics i un 79% de protestants, mentre que només el 26% dels nord-irlandesos estarien a favor de la reunificació. Al sud, en canvi, on la majoria són catòlics, el 64% està a favor de la reunificació i tan sols el 16%, en contra. La clau podrien ser les properes generals al sud si el Sinn Féin, el clar favorit amb el 28% de la intenció de vot (quatre punts més), aconsegueix formar govern. Aleshores, manarien al nord i al sud.
