Stoltenberg alerta que l’endarreriment de l’ajuda dels EUA a Ucraïna ja té “impacte” en la guerra

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha confiat aquest dijous que el Congrés dels Estats Units d’Amèrica (EUA) aprovi aviat l’assistència financera per enfortir la defensa d’Ucraïna front a Rússia i ha advertit que l’endarreriment de l’ajuda nord-americana ja té conseqüències en la guerra.

“Ja veiem l’impacte del fet que els Estats Units no hagin estat capaços de prendre una decisió”, ha declarat Stoltenberg en arribar a la reunió de ministres de Defensa de l’aliança atlàntica que se celebra avui a Brussel·les. Segons ell, el suport dels aliats a Kíiv suposa “una diferència al camp de batalla cada dia”.

Després de la trobada, Stoltenberg ha anunciat la creació d’un nou centre conjunt de l’OTAN amb Ucraïna d’anàlisi i formació de soldats d’aquest país. Aquesta complex, que estarà a Bydgoszcz, a Polònia, “permetrà que Ucraïna comparteixi les lliçons apreses en la guerra de Rússia i crearà una estructura perquè les forces ucraïneses aprenguin i es formin amb els aliats”, ha explicat. A més, ha anunciat que una coalició de membres de l’OTAN s’està reunint “amb l’objectiu de lliurar un milió de drons a Ucraïna.

Els titulars de Defensa de l’aliança han debatut avui l’ajuda a Ucraïna enmig del bloqueig polític a l’ajuda exterior dels EUA. Aquest bloqueig genera incertes entre els aliats, que assumeixen que la guerra no acabarà el 2024, segons apunten fonts aliades, amb la qual cosa consideren necessari seguir donant certesa i predictibilitat a Kíiv.

Stoltenberg ha defensat que el suport a Ucraïna “no és caritat” sinó una “inversió en la nostra pròpia seguretat”. El polític noruec ha alertat que si es permet al president rus, Vladímir Putin, guanyar la guerra “no només serà una tragèdia per als ucraïnesos, sinó que també serà perillós per nosaltres”. “Farà que el món sigui encara més perillós i nosaltres més vulnerables”, ha augurat.

El Senat dels EUA ja ha aprovat un multimilionari paquet d’ajuda exterior que inclou uns 60.000 de dòlars (55.755 milions d’euros) per a Ucraïna, però la Cambra de Representants encara no ha ratificat el projecte de llei.

El responsable polític de l’OTAN ha comentat que en la visita que va fer als EUA fa un parell de setmanes els legisladors tant demòcrates com republicans li van traslladar que hi havia un “ampli acord” al “suport sostingut” a Kíiv. “Compto amb què el Congrés dels Estats Units sigui capaç de reflectir aquest suport en una decisió per mantenir el suport a Ucraïna”, ha afirmat Stoltenberg.

En la reunió d’aquest dijous, el ministres de Defensa de l’aliança aborden la qüestió de la despesa en defensa, una dècada després que l’organització fixés l’objectiu de destinar-hi el 2% del PIB. Stoltenberg ha pronosticat que 18 dels 31 aliats assolirien aquest objectiu el 2024.

Les paraules del secretari general de l’OTAN arriben després de les polèmiques declaracions de l’expresident dels EUA Donald Trump (2017-2021), que dissabte passat va declarar que tornava a la Casa Blanca es negaria a protegir els països de l’OTAN que no gasten el 2% del seu PIB en defensa i fins i tot “animaria” Rússia a fer el que vulgui amb ells. Trump va reiterar ahir en un míting a Carolina del Sud que Washington no hauria de protegir els països que no paguin la seva quota i va afegir que, en la seva opinió, aquesta hauria de pujar al 4%.

En aquest sentit, Stoltenberg ha manifestat que espera que els Estats Units “continuïn sent un aliat incondicional”, tot i el qüestionament de Trump al principi de defensa mútua de l’aliança atlàntica. El polític noruec ha recordat que l’article cinquè de l’aliança estableix el principi de defensa col·lectiva, segons el qual un atac contra un membre de l’organització equival a una agressió contra el conjunt de l’organització. Segons ell, la resposta conjunta és “el nucli de l’OTAN” i és d’aplicació “per a tots els aliats”.

A més, ha defensat que “és de l’interès dels Estats Units tenir una aliança forta”. “L’OTAN fa els Estats Units més forts”, ha dit. Segons ell, e l’OTAN és una “aliança reeixida” i cap gran potència té les capacitats que sumen els seus membres.

En aquest sentit, ha assenyalat que “no s’ha de deixar espai per a l’error de càlcul” perquè “qualsevol insinuació que no hi som per protegir i defensar a tots els aliats minaria la seguretat de tots nosaltres i posaria en risc els nostres soldats, el nostre personal, que estan a primera línia per protegir tota l’aliança”.