parlament europeu
El Parlament Europeu aprova la polèmica Llei de Restauració de la Naturalesa
La Llei ha superat la votació amb una còmoda majoria de 329 vots a favor per 275 en contra i 24 abstencions
El ple de l’Eurocambra ha aprovat aquest dimarts la controvertida Llei de Restauració de la Naturalesa, símbol de la tensió entre protecció del medi ambient i el sector agrícola que supera un gran obstacle a gairebé 100 dies de les eleccions al Parlament Europeu.
El text va ser recolzat per 329 vots a favor, 275 en contra i 24 abstencions en l’hemicicle i per a quedar oficialment adoptat només quedaria que el Consell de la UE, que representa als Estats membres, confirmi també els acords en la negociació amb l’Eurocambra i la Comissió Europea.
“Hem aprovat la primera Llei de Restauració de la Naturalesa de la història. Passem de protegir i conservar la naturalesa a reparar-la”, ha dit en la xarxa social X després de la votació el negociador cap del Parlament Europeu per a la Llei de Restauració de la Naturalesa, l’espanyol César Luena (PSOE).
Incertesa
El que havia de ser un simple tràmit de confirmació d’un acord provisional entre Parlament i Consell es va convertir en una nova contesa política amb gran càrrega simbòlica de cara als comicis europeus de juny.
El grup euroescèptic dels Conservadors i Reformistes Europeus i la ultradreta d’Identitat i Democràcia havien presentat una moció per a rebutjar la llei en el seu conjunt, mentre que el Partit Popular Europeu –primera força de l’hemicicle– havia cridat els seus diputats a votar en contra de la norma.
Però en l’Eurocambra no existeix disciplina de vot i en la majoria de grups s’esperaven fuites, com és el cas dels populars irlandesos del Fine Gael, que havien anunciat que votarien a favor de la norma per a reparar els ecosistemes danyats de la UE.
Finalment, el text ha estat aprovat per una còmoda majoria.
Llei molt simbòlica
La Llei de la Restauració de la Naturalesa, que parteix d’una proposta de la Comissió Europea de juny de 2022 per a compassar el pas de la UE amb els acords sobre biodiversitat de Nacions Unides, pretén que es reparin almenys el 20% dels ecosistemes terrestres i marins degradats de la UE en 2030 i tots ells per al 2050, incloses les terres de cultiu.
Té una gran càrrega política perquè els partits de dreta i de centredreta del Parlament Europeu van convertir la normativa en un cavall de batalla contra l’agenda verda de la Comissió Europea, torpedinant la seva tramitació a la calor de les creixents protestes d’agricultors en diferents països de la UE.
L’avanç de la ultradreta en l’hemicicle europeu que anuncien els sondejos va propiciar que el líder del Partit Popular Europeu, l’alemany Manfred Weber, convertís la biodiversitat en un pilar de la seva estratègia d’allunyar als democratacristians d’una agenda verda vilipendiada en molts entorns rurals, malgrat que la proposta partia de la Comissió que presideix Ursula von der Leyen, també alemanya i popular.
La campanya del PPE de Weber, que separa als populars del pacte tàcit amb socialdemòcrates, liberals i verds que ha facilitat l’aprovació de la legislació del Pacte Verd Europeu ha anat guanyant pes a mesura que les “tractorades” germinaven en diferents capitals europees, com mostren les mesures d’urgència proposades per la Comissió Europea per a calmar grangers i ramaders.
Però finalment l’intent de l’alemany de fer descarrilar la proposta ha fracassat. La Llei de Restauració de la Naturalesa ha aconseguit sobreviure als nombrosos envits que ha sofert en les diferents votacions parcials i també a l’aprovació definitiva del Parlament Europeu.
