amnistia
L’amnistia s’obre pas amb l’escut del dret europeu
Quan els negociadors de la llei d’amnistia estaven atrapats en el Codi Penal espanyol i l’emboscada semàntica de què és terrorisme –“subvertir l’ordre constitucional” o “desestabilitzar les institucions” són les portes ambigües per les quals entra la prosa dels jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre–, una musa literària els va visitar: la Comissió de Venècia. Gràcies a l’auxili arribat des d’Europa en el que Míriam Nogueras (Junts) defineix com “un gol del PP en pròpia porteria” per haver invitat la missió a Madrid, la llei d’amnistia –amb el retoc final d’una esmena transaccional del PSOE, ERC i Junts– va ser aprovada en la comissió de Justícia del Congrés ahir (20 vots a favor contra els 17 nos del PP i Vox) i s’obre pas amb l’escut del dret europeu com a estendard, perquè el paraigua no és ara el Codi Penal del 2015 –l’article 573 reformat pel PP per ampliar el significat del terrorisme en ple final d’ETA– sinó el conveni europeu de drets humans i la directiva 2017/541, que estableix que només hi ha terrorisme si es donen atemptats contra la vida, ús d’explosius o segrest i presa d’ostatges (i no l’infart circumstancial d’un turista de pas pel Prat). “Talla d’arrel la possibilitat que aquesta cúpula judicial espanyola vagi més enllà en la seva imaginació i fabulació”, es va vantar Nogueras. “ERC fa cinc anys que treballa en aquesta amnistia i és una llei extremadament treballada que amnistia tothom i té la seguretat jurídica necessària per cobrir tothom”, va corroborar Teresa Jordà (ERC). “Aprovem una llei que serà un referent mundial i conforme als millors estàndards europeus”, va sentenciar el ministre Félix Bolaños (Presidència i Justícia) amb la immodèstia de felicitar-se a si mateix en públic per una fita que insufla oxigen a la legislatura. Pel president Pere Aragonès, és “un reconeixement que la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme català ha estat una repressió il·legítima”.
Amb l’anunci de l’acord fet la vigília però blindant la literalitat del text fins al registre i a la signatura dels portaveus de Sumar, EH Bildu, el PNB i el BNG, els negociadors del PSOE, ERC i Junts es felicitaven ahir per la mútua lleialtat de no haver filtrat res i lloaven el rigor dels equips d’advocats propis i aliens –en l’orfebreria del detall hi ha des de Gonzalo Boye i Josep Pagès fins a Andreu van den Eynde i Marta Vilaret– en un exercici inusual de fair play al Congrés. A més d’ampliar el període de cobertura, perquè s’aplica de l’1 de novembre del 2011 al 13 de novembre del 2023 (la data inicial del gener del 2012 tenia el risc de deixar-ne fora els acusats de la conselleria d’Exteriors al Tribunal de Comptes), el gir de guió final de la llei que el PSOE va registrar en solitari al novembre i que Junts va rebutjar en el ple del 30 de gener és que abraça el paraigua de la legislació europea per salvar Tsunami i els CDR de l’ombra espanyola del terrorisme.
Anul·lació de 12 anys
Gràcies a 16 articles i un ampli preàmbul, la llei anul·larà la “responsabilitat penal, administrativa i comptable” de totes les persones que van forjar el procés i l’1-O durant 12 anys, i acota el delicte de malversació perquè estigui cobert per l’amnistia “sempre que no hagi existit propòsit d’enriquiment” i d’obtenir “benefici personal de caràcter patrimonial”. L’amnistia no dona dret a indemnització del Tribunal de Comptes per les multes. I són exclosos la tortura i tractes inhumans tot i poder amnistiar “tractes que no superin un llindar de gravetat”.
Al BOE al maig i el retorn
Com que alterar l’orde del dia del ple de la setmana que ve exigeix unanimitat a la mesa i el PP s’hi oposa, la via perquè la llei es voti el dijous 14 de març és fer un ple extraordinari acte seguit de l’ordinari el mateix dijous. Passats dos mesos en què el PP homenatjarà el filibusterisme retenint la llei al Senat, l’amnistia retornarà al Congrés per ser aprovada i anar al BOE a finals de maig, en vigílies de les europees del 9 de juny.
Puigdemont: “Peça a peça”
Precisament ahir, Junts va desvelar que el candidat el 9-J serà Carles Puigdemont. Els seus dirigents, però, en privat admeten que l’auguri del retorn a Catalunya al juliol és més difús del que es diu en públic. Conscient que la legislatura és viva i que el pressupost és a l’horitzó, Puigdemont va ensenyar les seves cartes. “El que pertoca és negociar peça a peça, no donar res per aprovat i abordar totes les qüestions, des del pressupost fins al reconeixement nacional i l’exercici del dret a l’autodeterminació”, va reblar tot agraint al PSOE la “disposició” a fer canvis d’última hora.
Aprofitant l’aparador del congrés del PP europeu a Bucarest, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va ser taxatiu: “Un govern europeu deixarà impunes delictes gravíssims contra el cor de la UE. Un govern cada dia més acorralat i fàcil d’extorsionar pels que posen com a preu l’estat de dret, això és l’amnistia.” I si bé Isabel Díaz Ayuso va exigir al PPE –en al·lusió a Ursula von der Leyen– “deixar de blanquejar Sánchez”, la presidenta de la CE la va ignorar. Qui sí que li va fer cas és el president del PPE, el bavarès Manfred Weber: “Sánchez s’està convertint en la titella de Puigdemont.”
