Del Hard Rock al 12-M

A primera hora del matí ja hi havia cares llargues entre el govern i els diputats d’ERC, que es van reunir abans del ple del Parlament. Les converses de la vigília no havien anat bé i no hi havia hagut més contactes amb En Comú Podem, i encara menys amb Junts. Les darreres ofertes de l’executiu que es filtraven als mitjans, a més, eren de seguida rebatudes pels comuns als passadissos i a les xarxes, i la intervenció inicial de la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, molt contundent contra la posició “irresponsable” de Junts i els Comuns, no feia augurar cap acostament. Encara hi havia certa esperança a l’executiu, però, que un gest d’algú en el darrer moment donés un tomb a la situació abans de l’hora de la votació. Poc s’imaginaven alguns consellers que el dia s’acabaria amb la convocatòria d’eleccions.

Va semblar que el tomb el feia el líder del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, quan, després de llançar una duríssima crítica sobre el govern, li allargava la mà des del faristol i s’oferia a deixar aprovar el tràmit –“si hi ha voluntat real, el temps no serà un problema”, va dir– si el govern s’avenia a les seves condicions, que no eren altres que les ja expressades en els darrers dies, amb la mateixa gran pedra en el camí: la bonificació de l’impost de successions, si bé en aquest cas evitava posar-hi la xifra del 99%. Acabada la intervenció, Batet va plantificar la carpeta amb les propostes a les mans d’Aragonès i la va trametre als negociadors –i a la premsa–, que de seguida van interpretar que no era pas cap oferta nova, ni sincera. “Una proposta que es fa des del faristol, sense dir-ne res abans al president ni a les reunions és només teatre”, va verbalitzar després la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que va insistir que no hi ha cap marge per a una major retallada d’impostos. Batet va demanar al president que convoqués eleccions si no tirava endavant el pressupost, però no semblava que li hagués de fer cas, per la cara que hi posava.

L’últim cartutx per al govern era comprovar el to i les opcions que oferia la intervenció de la líder dels comuns. Però tampoc. Sense cap canvi en el discurs dels darrers dies i les darreres setmanes, Albiach va tornar a carregar dur contra el govern per haver-se doblegat a les condicions del PSC i dels poders econòmics sobre el Hard Rock, i li va exigir que es plantés i digués que aturava el projecte. Fins i tot va desvelar les últimes ofertes de l’executiu, ja filtrades abans als mitjans, com estudiar una possible moratòria a la tramitació mentre duri la situació de sequera, un nou decret sobre el joc “que no afectava Hard Rock” i l’impuls d’una llei per treure els beneficis fiscals aprovats fa uns anys per al projecte. “No tinc paraules, és un brindis al sol, paper mullat”, va cloure. Però, a més, va deixar clar que tampoc s’havia arribat a un “acord satisfactori” per a la resta del pressupost, entre altres coses perquè ja s’havien trobat una entesa entre dues forces en què era molt difícil incidir. Albiach, a més, va retreure les formes a ERC, que van intentar pressionar Sumar a Madrid, qualificant-ho de “decebedor i inaudit”. “El que passa a Catalunya es decideix a Catalunya”, va etzibar.

La votació dels pressupostos va estar acompanyada de polèmica quan, després del debat, la presidenta del Parlament, Anna Erra (Junts), va decidir ajornar el ple a les 15.30 h, just després de saber-se que l’exdiputada de Junts i ara no adscrita Cristina Casol votaria a favor dels pressupostos. A més, a l’hemicicle faltava un diputat de Vox. Si la votació s’hagués fet al migdia, doncs, s’hagués produït un empat de vots a 67 que hagués permès al govern de tirar endavant la tramitació parlamentària dels comptes del 2024. La normativa del Parlament estableix que davant un empat les esmenes decauen i, per tant, els pressupostos haurien quedat aprovats.

A banda, Ciutadans va registrar una petició per impugnar el vot telemàtic del diputat de Junts Lluís Puig, que també va fer endarrerir uns minuts la votació. Segons Cs, si es comptabilitzava el vot de Puig “s’alterarien les majories”. La mesa, però, va inadmetre la petició.

Més enllà del vodevil previ a la votació, que va indignar els dirigents del govern i d’ERC –tot i que admetien que encara que els pressupostos haguessin passat ahir el filtre els haurien tombat ara en les comissions–, és evident que l’escenari que ha quedat és d’absoluta incertesa política a Catalunya però també a Madrid. La Moncloa no veu trontollar la majoria de la investidura que avui aprovarà l’amnistia al Congrés, però si els pressupostos del 2024, i ja prepara els del 2025.

L’ajornament de la votació del migdia va permetre un recés clau per a la presa de decisió del president de donar per acabada la legislatura. Els seus més estrets col·laboradors van aplegar-se al Palau de la Generalitat per dinar, i allà van acabar valorant les sortides a l’atzucac i la situació de minoria en què quedava el pressupost i al Parlament. Si continuava governant i prorrogant pressupostos, el govern tenia l’opció de reiniciar tots els tràmits administratius des de zero per dur un nou projecte de llei de pressupostos al Parlament, fet que implicava un parell de mesos com a mínim sense tenir tampoc cap garantia d’aprovació posterior i patint encara més desgast. L’altra opció era continuar enguany amb decrets de pròrroga, que els Comuns es van oferir ahir a aprovar, aquests sí, per garantir sobretot les partides socials. L’última opció que es va analitzar sobre la taula, i que ahir s’havia ja estès com la pólvora i va prendre cos com a opció sòlida pel Parlament –tot i que els diputats republicans es van imposar la llei del silenci– era la possibilitat que Aragonès convoqués eleccions immediatament, el 12 o el 19 de maig, tot contradient el missatge que sempre havia llançat des del principi de la legislatura de voler esgotar-la per “responsabilitat”. Amb ell mateix proclamat, Junts sense candidat –tot i que Batet va ser ahir el primer a demanar eleccions si no hi havia pressupostos–, la CUP encara en fase de refundació i uns socialistes que no són en el pic més alt pel fracàs a Galícia i el cas Koldo que amenaça tangencialment Illa, preferiria aquesta opció a esperar a finals d’any i allargar una legislatura que, ara sí, amb un govern de 33 diputats i sense pressupostos, semblava condemnada a agonitzar. Dit i fet.

Encara anant més enllà, una altra cosa és l’eventual escenari que quedarà d’aliances postelectorals l’endemà del 12-M. Les relacions entre ERC i els Comuns han quedat molt tocades, i s’allunya un possible tripartit. I amb Junts és cert que ja ho estaven, de tocades, però així també queda més lluny que mai una eventual reconciliació. Més i tot quan immediatament després de les catalanes hi haurà les europees.