Aragonès defensa un referèndum pactat que topa amb el mur de la Moncloa

A la vigília d’una campanya electoral on cada moviment, o gest, serà escrutat amb lupa, el president de la Generalitat Pere Aragonès ha llençat aquest matí la proposta de pactar amb l’Estat un referèndum d’autodeterminació que, a parer seu, tindria una cobertura legal sòlida en l’actual marc constitucional. El roc a la faixa d’Aragonès per plantejar ara aquesta demanda per enèsim cop, és un informe encarregat a l’Institut d’Estudis Autonòmics, i que avui mateix li ha lliurat el seu president Joan Ridao. La seva principal conclusió és que l’article 92 de la Carta Magna, i que regula com fer o deixar de fer una consulta així, seria “la via prioritària però no exclusiva” per poder encabir-ne una acordada amb l’Estat seguint el model d’Escòcia o el Quebec, amb una pregunta tancada —“Voleu que Catalunya sigui un Estat independent?— i que, segons el president, no exigiria un topall mínim de participació. “Votar sobre la independència és possible, és només qüestió de voluntat política” ha emfatitzat el cap de l’executiu català durant la presentació de les conclusions de l’estudi on ha evitat, això si, posar cap data sobre la taula sobre quan es podria, o voldria, fer la votació.

L’aposta per l’article 92 per donar cobertura constitucional a un referèndum d’autodeterminació ja s’ha posat sobre la taula diverses vegades, fins el punt que Junts també defensa aquesta via. L’informe admet que per fer una consulta sobre l’integritat territorial de l’Estat abans caldria reformar la Carta Magna, però l’escletxa que troba per saltar-se aquest pas es fer-ne una per demanar el parer de la ciutadania sobre una eventual secessió i que, el seu resultat, doni pas a una negociació política “de bona fe entre els actors territorials i a una eventual implementació dels resultats en el marc de la legalitat constitucional i internacional”. Per si aquesta via, la de l’article 92, no es considerés viable, l’Institut d’Estudis Autonòmics també planteja altres opcions com ara reformar la llei orgànica 2/1980 sobre la regulació de diferents modalitats de referèndum o la delegació de les funcions estatals per autoritzar referèndums via l’article 150.2 de la Constitució.

Com era d’esperar, però, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha trigat poc a tancar la porta a la proposta, que circumscriu en l’àmbit electoral del 12-M. “La posició que ha traslladat Aragonès és la seva posició, però no és en absolut la d’aquest govern, i menys la de la majoria de la societat catalana”, ha dit. Segons Alegría, la formula del president de la Generalitat “va en contra” de l’aposta del seu govern per la “unitat, el retrobament i l’avenç” de Catalunya i Espanya. Una política, ha afegit, que té el suport “de la majoria de la societat catalana”. Segons Alegría, la proposta d’Aragonès “no està en absolut al full de ruta del govern” espanyol, que passa per “la unitat, el retrobament i la concòrdia”. També ha negat que la petició pugui afectar la legislatura espanyola. “Som conscients que la majoria parlamentària passa pel diàleg amb diferents grups”, i “continuarem amb un diàleg constructiu per aplicar lleis i mesures que millorin la vida de la gent”.