política
“Amb el referèndum serà com amb l’amnistia”
El PP ha fet de Madrid un sinònim tan perfecte que tant pot convertir en cimera del PP el casament aristocràtic de l’alcalde de la capital a l’església de Sant Francesc de Borja –lloc de pregària de l’almirall Luis Carrero Blanco– com la convocatòria de la comissió general de comunitats autònomes al Senat, un fòrum nascut el 1994 com a veu de la diversitat territorial i ara un cor popular atonal en ple 2024. Decidit a conjugar el verb “trolejar” en primera persona, el president Pere Aragonès va aprofitar l’emboscada del PP ideada per denunciar la pretesa afectació de la llei d’amnistia des de Maó a Palos de la Frontera i va alçar la veu al Senat no només per defensar l’oblit penal, sinó per enarborar el referèndum en vigílies electorals del 12 de maig. “L’amnistia va deixar de ser inconstitucional i va deixar de ser impossible d’un dia per l’altre, com passarà amb el referèndum. L’amnistia és inevitable, i el referèndum i el finançament singular són inevitables”, va afirmar en la seva intervenció davant Isabel Díaz Ayuso i la resta de presidents autonòmics del PP.
L’absència del lehendakari Íñigo Urkullu i del ministre Félix Bolaños va regalar a Aragonès l’escenari –ahir la Sala Europa i no l’antic saló de plens de vellut vermell inspirat en Westminster perquè era la comissió de comunitats i no una conferència de presidents com a l’octubre–, la batuta del protocol i deu minuts d’or per ser ell el protagonista de la rèplica al filibusterisme del PP, que en lloc de tramitar la llei d’amnistia a la comissió Constitucional-Justícia i prou, ha obert aquest segon fòrum perquè els barons utilitzin el Senat com a cor de lamentacions per repetir sota els focus amplificadors de Madrid el que ja han dit als seus territoris. I això que l’informe oficial del pretès impacte autonòmic defensat pel senador lleonès del PP Antonio Silván ja va ser desmuntat per la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac. “Els que el 2017 van retirar l’autogovern a Catalunya amb el 155 ara estan preocupats per si l’amnistia envaeix competències? No, no és això. Fins i tot presidents autonòmics seus els han plantat per què fins i tot els seus saben que el Senat no pot fer res per frenar la llei d’amnistia més que gesticular”, etzibava Bailac després que barons com ara el gallec Alfonso Rueda visitessin Madrid dissabte pel casament de l’alcalde però ahir s’absentessin a la cita del Senat.
“Finançament singular”
Amb altres absències destacades com les del popular andalús Juanma Moreno i el socialista manxec Emiliano García-Page, Aragonès, que aquest cop sí que es va quedar a escoltar les rèpliques i els dards del cor de veus del PP, va abanderar el finançament amb quota –“el dèficit fiscal crònic de 22.000 milions l’any ens ofega i, en paral·lel a la negociació del referèndum, hem de fer possible un sistema de finançament singular, perquè mai ens oblidem del mentrestant”– i va reptar l’Estat a la seducció. “L’Estat espanyol no escolta la ciutadania de Catalunya, no la respecta. És incapaç de respectar la diferència i té en els seus fonaments la imposició i l’autoritarisme. I és un estat molt feble: un estat que es basa en l’obligació de formar-ne part i no en la llibertat de separar-se’n és un estat amb uns fonaments i un projecte de futur molt febles. Si mai volen seduir Catalunya, atreveixin-se a guanyar democràticament i no per imposició”, va reflexionar en veu alta.
Cop i “nanisme polític”
El cant a l’amnistia, a l’autodeterminació i al nou finançament singular –rematat amb els versos de la Cançó de la rosa de paper de Vicent Andrés Estellés (“...I circulava la rosa, / però molt secretament...”) i amb l’avís que “Catalunya no entén d’impossibles”– va ser el botó del pànic per als barons. En nom dels habitants entre Aranjuez i Somosierra, Ayuso va entrar en el cos a cos amb Aragonès: “Som davant un cop a la unitat nacional. L’amnistia ens trenca a tots.” “Qui vulgui burlar-se dels aragonesos, l’únic que demostra és el seu nanisme polític. I, per descomptat, oblidi’s dels Països Catalans. La Corona d’Aragó està orgullosa d’haver creat i estat part del Regne d’Espanya”, etzibava Jorge Azcón (Aragó). “El somni dels Països Catalans no existeix ni existirà. Soc jo qui evitarà el menyspreu als valencians de la Comunitat Valenciana, que és el seu nom estatutari, i s’ha de respectar si vol respecte”, hi afegia Carlos Mazón (País Valencià).
“Ens micciona a la cara”
Més enllà anava el número dos i senador del PP Alfonso Serrano tot abraçant l’escatologia: “Senyors del PSOE, parafrasejo Castelao: no, quan parlava Aragonès potser tenien la percepció que plovia, però no, el problema és que ens estava miccionant a tots els espanyols a la cara.” “Continua el numeret del PP al Senat amb l’amnistia. Com que no els va agradar gens l’informe de la Comissió de Venècia que va donar suport a l’amnistia, ara es demanen informes a si mateixos. Què dirà l’informe del PP demanat pel PP? Quina intriga”, deia fent mofa des de la distància el ministre Bolaños.
