Política

Fragmentats a buscar un estat

L’independentisme manté la seva desunió i presenta sis llistes el 12-M, dues menys, això sí, que el 2021

En un escenari on el manteniment de la majoria balli per pocs escons, la dispersió del vot pot ser decisiva

Puigdemont tem que li passi com fa tres anys amb l’extingit PDeCAT, sense el qual Junts hauria batut ERC

Lluny de predicar amb l’exemple, la “unitat” que tant reclama de paraula la major part de l’independentisme continua més lluny que mai en els fets; si més no, en els previs a les eleccions al Parlament del 12 de maig. Ni més ni menys que sis llistes que defensen la independència de Catalunya –més una setena que reclama l’exercici de la sobirania amb un referèndum pactat i una política de peix al cove, la Convergents de l’exconseller Germà Gordó, que es presenta només a Tarragona– concorren als comicis: ERC, Junts+ Puigdemont per Catalunya, la CUP-Defensem la Terra, Front Nacional de Catalunya, l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols i l’Alhora de Clara Ponsatí i Jordi Graupera.

Això sí, les formacions de Ponsatí i Orriols són les úniques que s’estrenen en unes eleccions catalanes, ja que les quatre primeres ja es van sotmetre a les del febrer del 2021, quan de fet n’hi va haver encara quatre més que es presentaven com a independentistes, fins a vuit: l’extingit PDeCAT, Primàries –a què en certa manera relleva Alhora, ja que els seus dirigents hi havien donat suport en les municipals– i, ja del tot residuals, Suport Civil Català i Moviment Corrent Roig. I encara s’hi va sumar llavors el Partit Nacionalista de Catalunya de Marta Pascal, que defensava si més no la sobirania del país per decidir...

Aleshores, encara en pandèmia i en un context d’una baixa participació que amb prou feines va superar el 50%, totes les candidatures sumades van aplegar més del 51% dels vots –el famós 52%, arrodonit amb generositat a l’alça–, però la fragmentació ja va tenir algunes conseqüències gens innòcues. Per exemple, com no s’ha cansat de lamentar en les últimes setmanes el candidat de Junts, Carles Puigdemont, els 77.000 vots que va rebre el PDeCAT no van permetre afegir ni un sol escó a l’independentisme, però si haguessin anat a parar al seu partit, del qual s’acabava d’escindir, l’haurien mantingut davant d’ERC en la seva particular pugna per l’hegemonia. És clar que això és política-ficció, perquè destacats dirigents del PDeCAT com l’exconseller Andreu Mas-Colell donen suport ara al president i candidat d’ERC, Pere Aragonès... En tot cas, Puigdemont –que sí que ha aconseguit retenir a la seva llista molts dels partits minoritaris que ja li havien donat suport, com Demòcrates, Reagrupament, Moviment d’Esquerres o Estat Català, després que el grup parlamentari patís la marxa de la diputada Cristina Casol i l’aïllament d’Aurora Madaula, totes dues de l’ala més dura i propera a la presidenta oficial, Laura Borràs– n’alerta ara perquè, després que Junts hagi fet president Pedro Sánchez i hagi entrat de ple en la via de la negociació, tem que el 12-M li pugui passar alguna cosa similar al 2021, i pateixi una fuga de potencials votants especialment cap a la formació de l’excompanya eurodiputada Ponsatí, una altra escindida de Junts, i fins i tot cap a la ultradreta del Front Nacional i una altra escissió d’aquest, Aliança Catalana. En canvi, el flanc esquerre de l’independentisme no pateix escissions i ERC –que no presenta grans canvis i tot just ha incorporat Comunistes respecte al 2021– i la CUP en són els dos grans i únics representants.

En qualsevol cas, el 12-M es presenta com una nova gran prova de foc per a l’independentisme, i la incapacitat manifesta d’aplegar forces al voltant de la causa, i la conseqüent fragmentació de les llistes i del vot, suposen un punt negatiu més per a unes perspectives que per si mateixes ja van a la baixa segons totes les enquestes i els resultats de les últimes conteses electorals. Qui sap, de fet, si aquest pot ser l’element decisiu que eviti que el moviment conservi la majoria absoluta al Parlament, una de les grans incògnites dels comicis, que sens dubte pot marcar quin rumb prendrà el país en el futur immediat: si manté viu el procés sobiranista dins la via de la negociació, si el reactiva del tot tornant a brandar l’opció de la unilateralitat o si l’enterra definitivament, com ja ha deixat clar que farà el PSC si governa. La decantació final de les majories cap a un o altre cantó pot anar de relativament pocs vots, i per això el forat que puguin obrir les formacions independentistes minoritàries pot tenir aquesta vegada molt de pes. Les urnes sentenciaran.

Solidaritat i ANC, intents frustrats

Encara podrien haver estat més les candidatures independentistes el 12-M si haguessin tirat endavant altres intents. Després d’una primera consulta interna que els va animar a formar una candidatura, Solidaritat Catalana va intentar recollir els avals necessaris per presentar-se, i va aconseguir més de 3.500 signatures en menys de tres setmanes, que tanmateix no van ser suficients. El partit, que advocava per proclamar de manera immediata una DUI, ja ha dit que continuarà treballant per “muscular-se” i poder aspirar a futures conteses, i de moment centrarà els esforços en la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la Declaració d’Independència que al febrer va admetre a tràmit la mesa del Parlament, però que va ser recorreguda en contra pel govern espanyol i al març va suspendre cautelarment el Tribunal Constitucional. “Seguirem teixint complicitats per defensar-la”, han conclòs.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també es va plantejar impulsar una “llista cívica” per la independència, en un procés que va votar i rebutjar internament entre els socis pocs dies després que s’anunciés la convocatòria anticipada d’eleccions. El resultat contrari, això sí, va ser ajustadíssim: un 49,45% dels vots –3.758 en total– en contra, pel 48,16% –3.660– a favor. Tot i que ella ho ha desvinculat, la presidenta de l’entitat i impulsora de la iniciativa, Dolors Feliu, ja ha fet públic que no aspirarà a la reelecció en el nou procés intern que ha d’afrontar al maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Esquerra aposta per un model turístic de qualitat

LLORET DE MAR
POLÍTICA

El PSC vol posar en marxa la T-Mobilitat a la demarcació

SANTA CRISTINA D’ARO
regne unit

Khan és reelegit alcalde de Londres en la victòria laborista en els comicis locals

barcelona
ARGELERS de la marenda

El cap de llista de Junts per Girona apel·la als indecisos

ARGELERS
GIRONA

La CUP insta a reprendre el procés d’independència

GIRONA
política

La CUP vol trencar amb la “falsa normalitat” d’ERC, Junts i el PSC

girona
guerra a gaza

Avancen les negociacions per a un principi d’acord sobre un alto-el-foc

barcelona
alemanya

Ferit greu un candidat de l’SPD a les europees quan enganxava cartells

barcelona
política

El PSC calma ara la campanya amb la llei de barris i la memòria històrica de Sánchez

barcelona