“Necessitem un conflicte amb Espanya”

No hi havia parades de llibres i algunes, poques, disseminades de roses, però abans de les sis de la tarda al número 9 de la plaça Urquinaona s’hi percebia un formigueig de gent. El Teatre Borràs era l’escenari, coincidint amb Sant Jordi, de la presentació d’Alhora, la formació encapçalada per l’exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. Dins, tot estava preparat. “Avui neix un partit nou, us donem la benvinguda.” Aquestes paraules en blanc sobre un fons vermell a la pantalla del Borràs i la música de Roger Mas –a la llista de Lleida– i Mishima intercalant-se rebien les primeres 700 persones del total de les 1.300 que van passar pel teatre en les dues sessions per donar a conèixer la formació. Un partit que, com definia Ponsatí, aspira a reactivar l’independentisme amb un programa de confrontació amb l’Estat. I és que la nounada proposta es dirigeix, sobretot, als independentistes que l’1-O es van llançar als carrers a donar un sí massiu però que, elecció rere elecció, desencantats, han deixat de votar Junts, ERC i la CUP. Uns 700.000 es calcula.

Els presents, de fet, tenien urgència perquè se’n parlés, “Sense independència, res de res”, cridava un home des del públic. “Ho farem”, li responia la presentadora de l’acte, la periodista Flora Saura –número 83 per Barcelona. “Però no parleu”, lamentava l’espontani. Sí que ho van fer. Graupera i, sobretot, Ponsatí. “Qui digui que Catalunya no pot ser independent, menteix. Necessitem un conflicte amb Espanya i els poders fàctics del país”, sentenciava la cap de llista. El conflicte del qual parla Ponsatí seria en múltiples terrenys: educació, economia, cultura... “Els nostres polítics ho saben, això, des del 2017”, lamentava. Ponsatí, companya a l’exili i a l’eurocambra de Carles Puigdemont, va carregar amb duresa contra la resta de forces independentistes. Però, en dia d’estrena, no hi va haver menció a sigles i molt menys a noms propis. “Quan poden triar les seves polítiques, sempre trien les que tenen menys friccions amb Espanya”, denunciava la també eurodiputada amb relació a ERC i Junts. “Tots estimem el nostre país i les nostres institucions”, deia, emocionada, afegint-hi que es requereix “valor, idees i coratge polític”.

Si l’exconsellera s’encarregava de presentar la part del programa sobre independència i aprofundiment democràtic, amb un aferrissat rebuig contra les llistes tancades, Graupera es focalitzava en el projecte de país. “Volem la independència i el bon govern alhora perquè són una mateixa cosa” proclamava, i deixava clar que la seva és una proposta política de recorregut. “Proposem una idea de fons per al país per als propers 30 anys”, proclamava el número dos advertint: “Alhora és un projecte a llarg termini perquè és el que necessita el país. Passi el que passi en aquestes eleccions.” I què és el que desitjarien el 12-M? “Voldríem ser la notícia”, confessava Ponsatí en conversa amb els mitjans moments abans de l’acte. “Això vol dir irrompre en el Parlament de Catalunya, sabent que és molt difícil, però que farem tot el possible.” La dificultat ve, sobretot, de la novetat i els tempos. El partit s’anunciava a primers de març i, tan sols 10 dies després, Pere Aragonès avançava els comicis. El calendari ha obligat a accelerar tots els tràmits a la nova formació, que, en aquest temps, a més, ha aconseguit 70.000 euros en un crowdfunding per finançar-se. També ha sumat el suport de cares conegudes com ara l’economista Ada Ferrer, la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda, l’autora i editora Anna Punsoda i l’actor Joel Joan, que van participar en la presentació. Al final, foto de família i el cant d’Els segadors. Fora del Borràs, una nova cua de gent esperant la segona sessió.