Montserrat Vinyets, número dos de la candidatura de la CUP a les comarques gironines, ha reivindicat la defensa del català com un eix central del seu programa electoral. Ho ha fet des del País Basc, on aquest matí s’ha reunit amb entitats referents en la normalització de l’euskera.

La CUP va presentar la setmana passada el decàleg ‘Prou cessions, català arreu’ com a pla de xoc per la llengua. Un pla que aposta, entre d’altres qüestions, per una nova llei d’educació que estableixi i garanteixi una immersió lingüística general, per crear una empresa pública de doblatge i subtitulació o una conselleria de llengua que prioritzi el compliment de tots els drets i obligacions lingüístics ja establerts per llei.

Vinyets ha volgut conèixer de primera mà “experiències d’èxit en la revitalització de l’euskera en àmbits que també són clau per al català”. Així, s’ha reunit amb Hezten, entitat guipuscoana de professionals que treballa en la dinamització del lleure i el temps lliure d’infants i joves; Euskal Herrian Euskaraz, associació amb quaranta anys d’història de lluita popular per la llengua al conjunt del país; Zenbat Gara, entitat cultural dedicada a l’ensenyament de la llengua per a adults i que gestiona la ràdio Bilbo Hiria Irratia i l’espai Cafe Antzokia; i Paul Bilbao, filòleg amb una llarga trajectòria activista i educativa i exsecretari general d’Euskalgintzaren Kontseilua, plataforma que aglutina multitud d’organitzacions compromeses amb la defensa dels drets lingüístics.

Des de Bilbo, Vinyets s’ha mostrat “molt satisfeta de l’intercanvi” i ha destacat que “tenim molt a aprendre de la lluita i el treball per la revitalització del basc”. Igualment, ha destacat la importància de compartir coneixements i esforços “amb una realitat molt semblant a la nostra quant a dificultats i reptes” i de què tenim “molt a aprendre”. La candidata cupaire, finalment, ha recriminat “la tebiesa i els passos enrere” dels altres partits, així com el “cofoisme institucional en què han estat instal·lats”. En aquest sentit, ha destacat la “llarga ficció governamental sobre la immersió” i la reforma de la LEC amb què ERC, Junts, PSC i Comuns “van consolidar per llei la vehicularitat del castellà”, reforma a la qual la CUP es va oposar i que defensa que cal revertir “amb valentia política i un debat obert i honest amb experts i el conjunt de la comunitat educativa”.