Possibilismes

Sempre igual, davant del perill, opcions conservadores o reaccionàries, ni que resultin pitjors per als afectats. Així s'explica l'ascens de convergents i espanyolistes; el primer, ja previst, i el segon, superior a les expectatives. No s'esperava que els votants fossin tan servers amb socialistes i republicans, però les multituds, ja ho va escriure Joan Maragall, són agrupacions de persones amb una única ànima, i això pot ser bo o nefast. Però tot això ja és passat, i ara interessa el futur. Quina Catalunya hauran de gestionar els guanyadors? L'actualitat del país està dominada per dues grans preocupacions: la sobirania i la crisi econòmica. La desfeta d'ERC no ha estat compensada per l'emergència de Solidaritat, de manera que la presència independentista al Parlament és molt inferior després de les eleccions, ni que la sensibilitat independentista sigui molt superior a la de fa quatre anys. Però ni ERC ni Solidaritat no gestionaran el tema, com a molt organitzaran algun espectacle, si les càmeres els enfoquen. CiU farà el que voldrà: diluirà l'efervescència sobiranista en un percentatge afegit d'autonomia financera que costarà uns quants anys de tensions més o menys reals o simulades: és ben sabut que la tragèdia es repeteix en clau de farsa, i si el segon acte de l'Estatut va començar en un cert to èpic i va derivar en vodevil, el tercer no sembla que hagi de passar d'un regateig que potser es diluirà en l'altre gran tema, la crisi. Aquí sí que no sembla que hi hagi dubte: els votants han decidit que la gestioni la dreta, i si el marge de maniobra d'un estat és molt limitat i el d'una autonomia ínfim, no cal dubtar que el nou govern l'exercirà en una direcció que plaurà, i molt, als que l'han provocada: privatitzacions, acomiadaments, liberalització econòmica; si l'electorat confirma aquesta línia a les municipals i a les estatals, el festival serà recordat per a tota la vida, i els que vinguin després, com que no podran tancar la porta, hauran de gestionar la misèria. Un advertiment: en aquesta nova remesa neoliberal es rifen molts números perquè es liquidin del tot les entitats que resten a la societat civil, ara apuntalades pel proteccionisme però cada vegada més acollades. Una línia d'acció ha arribat al cap del carrer i els vencedors no tenen cap intenció d'obrir una porta a l'atzucac a l'estil solidari, preferiran recular en sobiranisme i llançar-se al buit en economia. En nom del possibilisme. Ja ens ho trobarem.