Pactes a la basca i bodes gitanes

Cinc hores i trenta-set minuts de ple. Es diu aviat, però és la tendència habitual dels últims mesos, cada primer dimarts de mes, a l'Ajuntament de Sabadell. En aquesta ocasió, però, la portaveu d'ICV-EUiA, Carme Garcia, en va culpar el regidor del PP, Jordi Soriano, per haver donat suport al PSC a l'inici del mandat en la delegació de competències del ple a favor de la junta de govern, en què només voten els socialistes i els altres grups s'ho miren: «L'únic que s'ha aconseguit és que a les 22.35 els altres grups municipals estiguem aquí intentant dir la nostra.»

Els quatre grups de l'oposició van complir dimarts una de les tradicions d'aquest mandat: la moció conjunta anual per demanar la revocació de les competències delegades el 2007. Sabien que no prosperaria, però l'objectiu era retratar els regidors del PP –que es van abstenir– salvant el PSC de quedar en minoria. Soriano, que va aguantar el temporal com va poder, es va defensar amb un argument poc oportú: «Qui ha de governar és qui ha obtingut més vots», va clamar, hores després que el PP investís lehendakari el socialista Patxi López –amb menys vots i escons que Ibarretxe.

Per part d'ERC, Magí Rovira va demanar a Soriano el vot afirmatiu en la moció per desmentir les sospites de pacte, però el portaveu popular s'hi va negar –com el PSC– per criteris d'eficiència i eficàcia: «Si ara els plens duren sis hores, acabaran com una boda gitana, que dura tres dies», va alertar. Millor no donar idees.

Les cinc hores de ple van ser didàctiques. S'hi van repassar cites d'Eisenhower i Woody Allen; la diferència entre anhídrid carbònic i diòxid de carboni, i el regidor Paco Bustos va proposar a l'IEC que, a més de monoparental, admeti monomarental (?). A Carles Rossinyol també li van recordar on és Can Llong i on és Can Gambús.