Els perills del vot emprenyat

La desil·lusió dels votants podria afavorir els partits d'extrema dreta i els euroescèptics

Les eleccions europees són aquelles en les quals la majoria de ciutadans consideren que no s'hi juguen res, i per aquest motiu hi ha un sector cada vegada més importat que si va a votar utilitza aquest vot com a toc d'atenció als partits governants o a les formacions dominants, o per fer un vot de castig al sistema. Aquest vot de ciutadans empipats i desencisats, que en principi no hauria de tenir conseqüències greus i que només pretén ser un avís per a navegants, podria arribar a ser perillós. La situació actual de crisi amb les seves conseqüències socials i el liberalisme desbocat que ens ha portat a aquesta situació alimenten l'abstenció o l'anomenat vot emprenyat en aquestes eleccions. El perill seria que un creixement desbocat d'aquest vot podria propiciar l'entrada al Parlament Europeu de formacions extremistes que acabarien engreixant un grup parlamentari d'euroescèptics. Com a exemple d'aquesta situació, a Suècia podria arribar a sortir elegit un diputat del Partit Pirata, que té com a objectiu posar fi a qualsevol restricció a la xarxa d'internet. El judici i la sentència de condemna que hi ha hagut recentment a Suècia en contra de la plataforma P2P The Pirate Bayde va fer disparar la reacció dels internautes, que es van afiliar massivament al Partit Pirata, que ja té 46.200 militants.

A la Gran Bretanya el desencant dels britànics podria afavorir el British National Party (BNP), d'extrema dreta, o l'antieuropeista United Kingdom Independence Party (UKIP), que aprofitarien l'escàndol dels abusos de diners públics que ha esquitxat molts diputats dels partits tradicionals britànics per guanyar vots als laboristes i conservadors. Aquest perill és tan evident, que ha portat els arquebisbes anglicans de Canterbury i York, les màximes autoritats religioses d'Anglaterra, a instar els britànics que no votin l'ultradretà BNP com a càstig a la resta dels partits polítics en les eleccions europees i locals, que al Regne Unit se celebren el dia 4 de juny. En un comunicat conjunt, Rowan Williams, primat de l'Església anglicana, i John Sentamu reconeixen que l'electorat podria estar desil·lusionat pels escàndols que han afectat la classe política, però subratllen que seria «tràgic» que, per expressar aquest descontentament, no exercissin el dret a vot o n'emetessin un de protesta que beneficiés el BNP, un partit ultranacionalista i xenòfob.

Una Europa gens política

Des de les primeres eleccions europees del 1979, rarament en cap de les convocatòries electorals que hi ha hagut s'ha produït un veritable debat europeu. Al llarg dels anys s'ha anat incrementant el nombre de socis europeus i alhora de continguts i competències de l'Eurocambra, i per contra s'ha anat reduint l'interès dels ciutadans per aquestes eleccions, amb uns índexs d'abstenció cada vegada més alts. D'altra banda, la majoria de votants, però també els partits polítics i els governs comunitaris, plantegen cada vegada més aquestes eleccions en clau interna. Tots són conscients que Europa no ven, no interessa. La transformació d'una comunitat europea merament econòmica en una Europa més política de moment resulta un fracàs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.