De novell a veterà

Francesc Vallès s'estrenava en el debat electoral de l'any 2004, a Tarragona, amb pesos pesants al seu voltant: Josep Maldonado (CiU), Francesc Ricomà (PP), Josep Andreu (ERC) i Lluís Balart (ICV). La primera imatge en la qual es podien establir comparacions entre els candidats i, a la vegada, conèixer el flamant cap de llista socialista de primera mà. El PSC, amb Vallès al capdavant, va aconseguir el 35,4% dels vots. Va repetir, el 2008, i va aconseguir el 44,9% dels vots i quatre dels sis diputats que la demarcació tenia en joc. I ara, torna a repetir de cap de llista. Les estadístiques, però, per la tendència general, no li són gens favorables. La darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió atorga a la proposta socialista el 17% de la intenció de vot a Tarragona, tres punts per sota de CiU, això sí, amb una important borsa d'indecisos que farà decantar la balança.

Vallès va néixer a Reus (Baix Camp) i es va doctorar en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (2002) amb la tesi, atents: Control extern de la despesa pública i Estat constitucional. Ha continuat vinculat amb el món acadèmic i és professor de dret constitucional a la UAB. A les Corts Generals, és coordinador del grup de diputats i senadors del PSC i, ja al territori, és portaveu de l'executiva de la federació del PSC al Camp de Tarragona i membre del consell nacional del partit. I una cosa que no apareix en cap dels seus currículums és que va ser guardonat amb el premi Luis Carandell a la millor relació amb la premsa, un premi que lliura l'Associació de Periodistes Parlamentaris.

En set anys ha passat de ser un novell a guanyar-se la confiança del partit i dels que l'envolten. Un fet rellevant i significatiu és la designació que li va fer l'executiva
del partit de coordinar el programa electoral d'aquestes eleccions generals, un programa, o almenys algunes propostes que sentim en boca de la candidata Carme Chacón, que, realment, és fruit del reusenc.

A més a més del discurs i dels punts centrals del programa socialista –lluitar contra l'atur, mantenir les prestacions i els serveis de l'estat del benestar, etc.–, ha introduït el concepte de “democràcia participativa” i, en aquest sentit, farà ús de les noves tecnologies i de les xarxes socials per incorporar directament les propostes al programa. Bé, un intent a millorar. Si més no, si es té en compte que l'argument per aprofundir en la participació són els missatges que els polítics han rebut de les mobilitzacions de carrer.