JULIÀ GIRÓ

ALCALDE D'ALBONS (UNITAT PER ALBONS-PM)

«Més que no pas els partits el que valorem són les persones»

Julià Giró, que divendres va fer 10 anys que és alcalde d'Albons, destaca el centre cívic com a gran obra del seu mandat. Però també el fet de tenir un secretari en exclusiva

Divendres passat va fer 10 anys que Julià Giró ocupa l'alcaldia d'Albons, un petit municipi del Baix Empordà. El primer mandat ho va ser amb un grup independent, després per la federació CiU i ara, en aquest mandat, amb un altre grup independent avalat pel PSC, després de voler continuar el pacte de govern del mandat anterior però en una única llista electoral.

–Com va el mandat?
–«És prou correcte. Dins l'equip de govern ens entenem molt bé. Anem fent la nostra i... endavant. I l'oposició fa oposició.»
–Tot i les sigles, la línia de treball de l'equip de govern es pot dir que és el de fa sis anys, no?
–«Més que no pas els partits, el que nosaltres valorem són les persones. Nosaltres som cinc ben avinguts. I, en principi, el color tant li fa.»
–I com està amb l'oposició –CiU–, que era el seu partit en l'anterior mandat. Encara hi ha la crispació de les passades eleccions?
–«Ja no se'n recorden. Només se'n van recordar durant les eleccions. Ara CiU fa oposició i nosaltres anem treballant pel poble.»
–Es deia des d'Unió que l'expulsaven del partit i vostè deia que no era militant. Com ha acabat la història?
–«A mi ningú m'ha informat mai de res. El problema és que hi havia eleccions i la persona que s'havia de fer veure es va fer veure i ja està! No hi va haver res més.»
–Durant aquest mandat han decidit deixar de compartir el secretari amb altres dos municipis i que es dediqués plenament a Albons. Vol dir que ha tanta feina en un municipi de 700 habitants?
–«Sí, perquè vèiem que les coses se'ns anaven allargant molt. I ell em va dir que hi havia molta feina. I per això jo li vaig proposar que fos, només, el secretari d'Albons, que era el més gran dels tres municipis. I a ell li va semblar bé. I a nosaltres, també. I la veritat és que fa molt bé la feina.»
–A més d'agilitzar els diferents tràmits municipals, també s'ocupa d'aconseguir totes les subvencions possibles, no?
–«Per les subvencions, molt. El secretari està pendent de totes les subvencions: totes, de 1.000 o de 10.000 euros. Està al dia de tot. I, gràcies a això podem demanar totes les subvencions que surten. I després, molt i molt de paper... molta burocràcia... Hi ha moltes coses, en un ajuntament. Ell ho tira tot endavant i ho porta al dia.»
–Ha canviat molt el funcionament d'un ajuntament en els últims deu anys, no?
–«Moltíssim. Hem passat de poc més de 500 habitants a 703. El municipi ha crescut. Hi ha hagut una urbanització nova. S'han fet cases. El poble va creixent.»
–I l'alcalde cobra per la seva tasca municipal?
–«L'alcalde cobra el sou que va prometre la Generalitat, si bé se'l parteix entre els cinc membres que integren l'equip de govern. I només tenim aquest sou, que és de poc més de 200 euros al mes per a cadascú de nosaltres. I ho reparteixo perquè treballem tots cinc, ja que no només treballa l'alcalde. Per això trobo lògic repartir-ho entre tots.»
–Mirant la feina d'aquest mandat, tot apunta que la gran obra, gràcies als ajuts de l'Estat i la Generalitat, és la reconversió de les antigues escoles en un centre cívic i un espai públic. Com està l'obra?
–«Ja hem condicionat el solar de les escoles velles amb el pla de Zapatero i amb els diners de la Generalitat aquest any farem l'edifici del centre cívic. Serà una gran obra per al municipi. A part de les moltes obres que hem anat fent durant aquests deu anys.»
–Fa falta un centre cívic, un punt de trobada per a la gent del poble?
–«Actualment ja tenim un centre social, però condicionar-lo a la normativa actual era molt complicat. L'antic local el farem servir per altres coses.»
–Però hi ha altres obres per executar, com ara l'edifici de l'Ajuntament o el mateix local social.
«Reformarem l'Ajuntament. La planta baixa, que és una gran sala d'exposicions i el dispensari mèdic es convertirà en una gran sala de plens. I també es reformarà la planta pis, amb més despatxos, i amb un arxiu de documentació. I el dispensari mèdic i també la llar d'avis s'ubicarà en un altre espai.»
–I en quin punt es troba, ara per ara, el parc eòlic de Viladamat, al qual ja van acordar manifestar la seva oposició?
–«El parc eòlic està parat. Nosaltres, des del primer dia, ens hi vam oposar públicament. I fins ara ningú ha parlat de res més. No tinc constància que els altres ajuntaments s'hagin manifestat.»
–I una altra gran obra és la millora de la carretera C-31 de la Bisbal a Figueres. Serà un benefici o un perjudici per al municipi?
–«Fa deu anys que s'està parlant d'questa carretera. Perjudica els veïns que hi ha a la cruïlla, però nosaltres som els menys perjudicats si és que realment es fa tot el que vam demanar que es fes. Ens farà una mica de pantalla, ja que estarà una mica aixecada. Però, d'altra banda, amb la millora s'evitarà un nombre molt important d'accidents. Actualment, crec que és intransitable. Però cal agilitzar l'obra, ja que és molt perillosa perquè hi circulen molts camions.»
– Amb el seu mandat també ha arribat el nou planejament urbanístic. Es preveu un important creixement, o és més per ordenar el que ja tenen?
– «El nou planejament és per ordenar i fer més fàcil la feina. Creixement? no n'hi ha gaire. S'ha fet una urbanització nova, que es va començar a construir quan jo vaig arribar a l'alcaldia. Me la vaig haver d'empassar, perquè jo no hi vaig estar mai a favor.»
– Creixement poc, doncs?
– «Poquíssim. Arreglar quatre cases del poble, i en principi, durant deu anys, per sort o desgràcia, la construcció, malament.»
– Cases per a la gent del poble o de segona residència, tal com ha passat en altres pobles de la zona?
– «La gran sort que hem tingut, fins i tot en el cas de la urbanització nova, és que la gent s'ha fet la casa o se l'ha arreglada per venir-hi a viure, com a primera residència. Hi havia la por de les segones residències, però ja tenim més de 20 famílies que hi viuen tot l'any. I són parelles joves que tenen fills... i per això també el col·legi va endavant. Tenim més de seixanta nens a l'escola i una vintena a la guarderia.»
– Segons vostè, Albons té futur. I el seu futur? Té previst tornar-se a presentar d'aquí a dos anys?
– «No ho sé. El que sí dic és que he tingut sempre la sort de presentar-me amb un grup en què tothom ha estat el màxim de correcte i que sempre ha treballat pel poble. Haig de dir que sempre he tingut la bona sort de tenir el suport del grup.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.