Política

opinió

Els mesos següents a la independència

La partida mensual de despeses de la Catalunya estat serà d'uns 5.500 milions

Segons els estudis del Cercle Català de Negocis (CCN), l'estat català recaptarà prop de 67.000 milions d'euros anuals. L'acord sobre el repartiment d'actius condicionarà el repartiment dels deutes de l'estat, i per tant, l'import final del nostre deute sobirà. Mentre no hi hagi compromís en ferm, l'estat català no ha d'assumir deute espanyol, però previsiblement dins l'acord de reconeixement de Catalunya amb la UE i l'Estat, podríem estar parlant d'assumir el 15% del deute espanyol, o sigui, un equivalent aproximat al 50% del nostre PIB, i situar finalment el nostre deute com a estat sobirà entorn del 75% del PIB, amb una ràtio de crèdit homologable a països amb qualificacions AA/AAA. Cal tenir en compte que, si bé la nostra població és el 16% del total de l'Estat espanyol, i el PIB el 19%, Catalunya no pot assumir deute contret per pagar inversions executades a altres comunitats, per tant aquesta part del deute se situarà més a prop del 10% que no pas del 16%.

Com pagarà la Generalitat les pensions, l'atur, els funcionaris i proveïdors mentre l'agència tributària catalana es posa en marxa? Fent el supòsit que la Generalitat trigui tres mesos per disposar de la recaptació completa, i que només recaptés de mitjana el 50% del que pertoca, tenim una necessitat financera neta d'uns 8.100 milions (i un deute equivalent a favor de la Generalitat per part de qui no hagi pagat els seus impostos a Catalunya). Pensem que el pressupost de despeses de la Catalunya estat, incloent-hi pensions, prestacions d'atur i funcionaris, serà d'uns 5.500 milions mensuals, i que el 100% de recaptació de les empreses probablement no serà efectiu fins que tots els estats que tenen multinacionals a Catalunya hagin reconegut l'estat català. El procés probablement serà molt més ràpid, però cal estar preparat. La Generalitat no tindrà cap problema per finançar-ho. Aquests 8.100 milions, que són el 4,1% del PIB del 2013; és a dir, si demanem crèdits per cobrir-ho a inversors, països amics o bancs interessats a fer negocis a Catalunya, durem el deute sobirà català a un 79%, xifres properes a la mitjana europea (UE, 85%). Si per la situació d'insolvència de l'Estat espanyol, Catalunya hagués d'assumir més del 15% del deute total, aleshores tindríem més actius dels que ens pertoquen, però sens dubte ajudarà a les negociacions amb els creditors internacionals, i ho podem assumir.

Tenim actius de sobres que podem utilitzar com a garantia del pagament d'aquest deute: tots els béns immobles de titularitat estatal situats a Catalunya (aeroports, ports, Zona Franca, ferrocarrils, espai radioelèctric...). I altres béns que ens corresponen com a contrapartida del deute de l'Estat espanyol amb Catalunya (part proporcional d'empreses públiques nacionalitzades, actius del Banc d'Espanya, bons del tresor públic i l'ICO, fons de reserva de la Seguretat Social, fons de competitivitat i addicional 3a...).  Això sol representar més de 66.000 milions d'euros.

Catalunya podrà fer front a una negociació multilateral pel repartiment de béns i deutes dels estats successors d'Espanya donant satisfacció als socis de la UE i creditors internacionals.  Però, a part, tenim una sanejada economia, un saldo exportador amb superàvit i un pressupost públic enfocat a la millora dels serveis públics i la competitivitat del país. El pressupost que hem preparat des del CCN per a la Catalunya estat permet que amb els ingressos dels impostos actuals puguem eliminar les retallades, fer més polítiques socials, duplicar les inversions actuals i fomentar una economia basada en la R+D+I, que és el que ens pertoca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.