Política

Candidat ‘cool' al PSC

militància · Javi López es va afiliar al PSC l'any 2002, durant les grans manifestacions contra la invasió de l'Iraq i contra el govern d'Aznar joventut · La seva experiència política es limita a liderar les Joventuts Socialistes i ser conseller de districte a Barcelona missió · L'objectiu del jove valor socialista és reflotar el partit en el pitjor moment

L'eurocandidatestà
a favor d'una consulta “acordada” i reclama que es parli català a Europa

Pantalons de tub, camisa ajustada, vambes de colors i pentinat sixties. Javi López, el candidat més jove dels que es presenten a les europees, té tot just 28 anys i, a vegades, sembla més un fan d'Arcade Fire que no un avorrit eurodiputat encorbatat de Brussel·les. Fill de pare gallec i mare castellanomanxega no encaixa en el clixé polític. El seu perfil és més modernet: viu al Born, li agrada anar al Primavera Sound i al Festival de Sitges, i li encanta la música pop-rock anglosaxona. La seva afició és tal que ha aconseguit que en els mítings del PSC, encara que habitualment tinguin un públic de la tercera edat, soni una cançó d'un grup d'electropop i indie d'Irlanda del Nord anomenat Two Door Cinema Club.

López afirma que té bona sintonia amb Ernest Urtasun –per generació– i amb Josep Maria Terricabras –“amb qui fa goig parlar”–. Tot i això, no fa pinta que López s'uneixi sovint a Terricabras, Urtasun i encara menys al convergent Ramon Tremosa per fer reclams sobiranistes, tal com sí que havien fet alguns cops Maria Badia i Raimon Obiols. Si ERC, CiU i ICV porten la consulta al Parlament Europeu provocaran la primera disjuntiva al jove eurodiputat. Votar-hi en contra o a favor? “Jo, quan arribi, faré una apel·lació al diàleg perquè Rajoy es mogui. Aquest 25-M tenim l'oportunitat de castigar l'immobilisme del PP amb la qüestió catalana votant el PSC, perquè perdin les eleccions. L'única opció per demostrar que l'estratègia del PP és equivocada és una victòria socialista.” L'eurocandidat, que es declara federalista, defensa “una consulta viable”, és a dir, “que ha de ser negociada i acordada amb l'Estat”.

López, durant la campanya, ha evitat al màxim parlar de l'auge independentista a Catalunya i s'ha centrat en el debat econòmic i social. Tanmateix, segons assegura, no l'incomoda el debat. “Crec que se n'ha de parlar. Però no vull que cap debat en tapi un altre. Hem de parlar de tot el que afecta el país. I, al final, del que es parlarà a Brussel·les és si guanya l'esquerra o la dreta.”

De Zapatero a la crisi

Nascut a Madrid, però arribat de ben petit a Barcelona, va estudiar dret a la Universitat Pompeu Fabra i va acabar fent de professor assistent de dret comunitari. Es va afiliar amb només 17 anys a les Joventuts Socialistes, motivat per la decisió del govern d'Aznar d'unir-se als Estats Units per envair l'Iraq. “Anava a l'institut. Vaig anar a les manifestacions d'Aturem la Guerra i em vaig afiliar al PSC perquè s'estava mobilitzant contra la invasió.” El seu primer vot en unes eleccions va contribuir al govern tripartit liderat per Pasqual Maragall i el seu segon vot va donar la victòria al PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Era el temps del federalisme, de l'Espanya plural, del No a la guerra, dels matrimonis gais, però també del creixement econòmic –o, en realitat, del creixement de la bombolla immobiliària– i d'unes xifres d'atur per sota del 10%. Els primers anys de López com a militant socialista van coincidir amb l'època d'or socialista governant Barcelona –la seva ciutat–, Catalunya i l'Estat. “Ep! Però quan em vaig afiliar estàvem a l'oposició! Després, sí, va anar bé i vam fer fora Aznar”, matisa. Avui, en canvi, a aquell mateix jove li toca una remuntada impossible per salvar el PSC en el seu pitjor moment.

Després de cinc anys com a líder de les Joventuts Socialistes, li tocava passar a la primera divisió de la política o deixar pas. El cert és que va aconseguir entrar per la porta gran. No com a regidor ras a un ajuntament menor, sinó directament com a eurodiputat. Ell, però, reivindica que la seva primera feina com a polític va ser de conseller de districte al seu barri, a les Corts, i el seu primer acte va ser anar a jugar petanca amb un grup d'avis del barri.

Quan va pensar a presentar-se al Parlament Europeu? “No havia estat mai el meu objectiu polític. Però, quan es va obrir el procés de primàries per elegir el candidat a Europa del PSC, vaig pensar que era un bon moment per enviar un missatge positiu, de renovació i de joventut. Era una bona oportunitat en termes col·lectius.” López va ser escollit en unes polèmiques primàries davant Eliana Camps, amb un cens de 8.000 votants. Pocs si es compara amb el total de militants i simpatitzants que podrien haver votat. “Però sóc el candidat amb més avals en unes primàries de tots els que s'han escollit a Catalunya”, es defensa.

El seu europeisme comença en l'època de les Joventuts. Va aconseguir integrar els socialistes catalans a les Joventuts Socialistes Internacionals i explica que, gràcies a això, ha dedicat una part de les vacances al treball europeu en campaments i espais de trobada de les joventuts d'esquerra arreu d'Europa. Justament ell recorda molt vivament la trobada de la joventut socialista del 2011, en què faltaven els joves de Noruega: “Acabaven de patir els atemptats de l'illa d'Utoya en un d'aquests campaments i cap membre de la delegació noruega va poder venir aquell any a la trobada dels joves socialistes europeus. Va ser un moment molt dur”, diu.

Aquestes trobades li van servir per millorar l'anglès, però alguns dels seus rivals a les europees, com ara Terricabras i Urtasun, saben cinc o sis idiomes. Ell, en canvi, només parla castellà i anglès, dels idiomes oficials que es poden usar entre Brussel·les i Estrasburg. “Espero poder parlar català també algun dia al Parlament Europeu”, subratlla López.

El perfil Javi López El candidat del PSC, Javi López (Madrid, 1985), ha visitat Girona aquesta setmana per fer un míting al centre cultural La Mercè. El futur polític de López és, encara als seus 28 anys, incert. “De moment, em presento amb la voluntat d'estar-hi una legislatura, i després ja ho veurem.”
lluís serrat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.